Rubio diu als cubans que «ara és el moment» d'actuar per veure un canvi polític

El secretari d'Estat dels EUA fa aquestes declaracions després que Trump digués en un míting que els vaixells de guerra podrien intervenir en tornar de l'Iran

Marco Rubio va instar els cubans que busquen un canvi polític al seu país a actuar i va afirmar que «ara és el moment», moments després que Donald Trump digués en un míting de divendres per a candidats al sud de Florida que els vaixells de guerra nord-americans podrien intervenir a Cuba de camí de tornada de la guerra de l'Iran.

El secretari d'Estat dels EUA, en una publicació a les xarxes socials adreçada «a aquells que busquen crear un canvi positiu», va urgir els cubans a aprofitar els plans de Trump. «La decepció de les promeses incomplertes, la corrupció i les vides privilegiades d'uns pocs; aprofiteu aquesta oportunitat per crear el canvi que desitgeu mitjançant una associació discreta [sic] amb la CIA», va dir Rubio.

El cap de la diplomàcia nord-americana, els pares del qual van marxar de Cuba cap als Estats Units abans de la revolució socialista, sembla que va utilitzar per error la paraula anglesa «discrete», que significa separat, en lloc de «discreet», que significa privat o secret.

Trump va llançar aquesta idea per primera vegada a principis d'any, però no l'havia esmentada en els darrers mesos. Tanmateix, l'ha recuperada en resposta a la pregunta d'un assistent entre el públic sobre la nació insular. Faisia campanya a pocs dies de les eleccions de mig mandat, en les quals els votants han expressat la seva preocupació per l'impacte que la guerra dels EUA a l'Iran ha tingut sobre els preus dels productes, des de la benzina fins al menjar.

«Farem una petita parada», va dir Trump. «En realitat, el que farem amb Cuba és tornar de l'Iran. Aquests vaixells tan bonics passaran per Cuba. Farem que un d'ells s'aturi a unes 50 iardes de la costa. Aixecaran les mans. I llavors enviarem en Marco Rubio a tancar l'acord».

Rubio i Trump s'han mostrat ferms pel que fa a una acció a Cuba, i Trump ja havia suggerit prèviament que el país «seria el següent» pel que fa a una intervenció a l'estranger, un cop finalitzada la guerra de l'Iran que feia temps que pronosticava però que encara no s'ha produït.

Al maig, ell i Rubio van evocar el fantasma d'una intervenció militar nord-americana a Cuba, una amenaça renovada que va cobrar més força després que l'administració anunciés càrrecs penals contra l'antic líder de l'illa, Raúl Castro. Trump va dir als periodistes a l'Oficina Oval que anteriors presidents dels EUA havien considerat intervenir a Cuba durant dècades, però que «sembla que seré jo qui ho faci».

En declaracions separades als periodistes, Rubio va assenyalar que Cuba ha estat una amenaça per a la seguretat nacional durant anys a causa dels seus vincles amb els enadversaris dels EUA i que Trump estava decidit a resoldre-ho. Tot i afirmar que l'administració Trump volia resoldre les diferències amb Cuba de manera pacífica, Rubio va expressar dubtes que els EUA poguessin assolir una resolució diplomàtica amb l'actual govern de l'illa.

Rubio no ha parlat de Cuba amb profunditat en públic durant diverses setmanes; la seva darrera intervenció va ser en una entrevista el 29 de setembre amb el presentador de Fox News Sean Hannity.

«La veritat és que Cuba ja ha caigut. No té una economia funcional i està governada per gent que continua predicant sobre una revolució que porta 20 anys morta i que mai ha funcionat», va dir Rubio, sense fer referència a cap operació de la CIA.

«Tenim l'esperança que Cuba triï un camí diferent. Tenim l'esperança... que hi hagi gent allà a dins que obri els ulls a la realitat a la qual s'enfronten. No permetrem mai que Cuba es converteixi en una base d'operacions contra els interessos nord-americans ni que suposi cap amenaça per a la nostra seguretat nacional. En això som absolutament clars».

Rubio i altres alts càrrecs de l'administració Trump s'han reunit amb funcionaris cubans en els darrers mesos per explorar possibles millores en les relacions. Tanmateix, la part nord-americana ha acabat descontenta d'aquelles converses, la qual cosa ha comportat la imposició de més sancions al govern cubà.

Durant el seu discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides el mes passat, Trump va afirmar que Rubio —fill d'immigrants cubans i que des de fa temps manté una línia dura contra el lideratge socialista de Cuba— estava «immers en negociacions amb Cuba», i va afegir que «no permetrà un refugi perquè enemics estrangers amacin l'Amèrica pròpia a la porta de casa».

Dies després, Trump va dir als periodistes que preveia que els dos països «arribarien a un acord», afegint: «No crec que necessitem l'exèrcit. Cuba està fallant molt greument».

A principis d'aquesta setmana, els dos països es van enfrontar a les Nacions Unides quan l'administració Trump va intentar de nou sumar oposició a la propera votació anual que condemna l'embargament econòmic de Washington contra l'Havana, vigent des de fa dècades.

Cuba pateix des del 2020 una crisi econòmica i energètica. El seu producte interior brut s'ha reduït, i els seus 10 milions d'habitants han hagut d'aguantar apagades, escassetat d'aliments i inflació. S'han succeït onades de protestes i centenars de milers de cubans han emigrat, molts d'ells als Estats Units.