La vacuna d'ARN contra el melanoma redueix un 42% el risc de recaiguda o mort

L'oncologia mundial està aquest dissabte pendent del Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica que se celebra a Madrid. Aquesta tarda es coneixeran dades més precises d'una de les recerques més esperades de l'any: un ampli estudi amb 1.300 pacients per a ... avaluar la primera vacuna de ARNm, la tecnologia utilitzada en la immunització del Covid, contra el melanoma. Les farmacèutiques Moderna i MSD que la desenvolupen van llançar a l'agost un primer aperitiu dels seus progressos amb unes dades tan esperançadores que els van propulsar en els mercats borsaris. Però a última hora del dijous el suflé es va refredar en #conèixer que els resultats no són tan bons com els esperats. La vacuna experimental (intismerán), en combinació amb un altre fàrmac d'immunoteràpia ja utilitzat (pembrolizumab) va reduir en un 42% el risc de recaiguda o mort als dos anys del tractament. La informació preliminar confiava en resultats més ambiciosos amb una reducció del 59% en l'aparició de metàstasi. Aquesta diferència del 17%, s'ha d'interpretar com una bona o mala notícia? Dermatòlegs i oncòlegs encara segueixen entusiasmats perquè, amb cautela, encara veuen en la tecnologia de ARNm un nou salvavides contra el càncer. Encara que Wall Street sembla haver-la condemnat en reaccionar amb una caiguda. La borsa estatunidenca va elevar les expectatives a l'agost pujant les seves accions i ara la castiga amb una forta caiguda. Marisol Soengas, directora del grup de Melanoma del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), creu que la millor interpretació la donarà aquesta tarda Georgina Long de l'Institut de Melanoma d'Austràlia. La doctora Long ha coordinat l'assaig amb la vacuna experimental i és qui compta amb dades específiques que permetran afirmar si es refreden els resultats, més enllà de la resposta de la Borsa.Soengas, com a experta i també com a pacient oncològica, compte a ABC que assisteix «amb esperança i cautela» a aquesta nova tecnologia que pot revolucionar el tractament de molts tipus de càncer i no sols el de melanoma, el tumor de pell més agressiu. «Els resultats són molt interessants per la perspectiva que s'obre a futur. Podríem retardar metàstasi en tumors molt agressius i literalment comptaríem amb vacunes fetes a la mesura de cada pacient», explica. Més de 50 vacunes en ensayoLa de MSD i Moderna no és l'única vacuna, però sí la més avançada. Hi ha en desenvolupament més de mig centenar que utilitzen #ARN missatger com a tecnologia contra el càncer. Es proven contra tumors de pàncrees, de pulmó, de bufeta, ronyó o de còlon. Se'n diu bovines, encara que en realitat no prevenen l'aparició de la malaltia, es limiten a tratarla.se fabriquen a partir d'una mostra del tumor de cada pacient i després s'identifiquen els trets que els defineixen, els neoantígenos.

Així és com es pot indicar al sistema immune (les nostres defenses naturals) que actuï contra les cèl·lules que tenen aquests trets.Teràpia a la medidaEl assaig que tanta expectació ha generat es prova amb pacients amb melanoma als quals se'ls ha extirpat primer la lesió amb cirurgia. Després són tractats amb la vacuna, fabricada a partir del seu tumor, en combinació amb un fàrmac d'immunoteràpia que potencia l'acció del sistema immune. L'oncòloga de QuirónSalud Belén Rubio, que ha participat des d'Espanya en aquest assaig, l'explica amb un exemple molt gràfic: «Fem un retrat robot de cada tumor i li ho lliurem al sistema immunitari perquè sàpiga reconèixer les cèl·lules canceroses que ha d'eliminar. Com quan li donem a un gos la peça d'un desaparegut perquè rastregi la seva olor i el trobi. La vacuna assenyala i la immunoteràpia elimina el fre del sistema immune per a atacar». Aprendre d'errors i aciertosMarisol Soengas creu que el gran avanç és precisament la seva tecnologia. «Ara necessitem aprendre d'assajos com el de Moderna, però també d'uns altres que han caigut com el de BionTech i la seva vacuna contra el càncer de còlon. El desafiament és que els tractaments a la mesura arribin al major nombre de pacients i amb un cost assumible per als sistemes de salut».«Necessitem saber si els pacients viuen més o el mateix temps però amb més mesos lliures de malaltia» Gastón Roustan cap de servei de Dermatologia i responsable de la Unitat de Melanoma de l'Hospital Porta de Ferro Ara sabem que la vacuna redueix el risc de reaparició del melanoma després de la cirurgia en comparació només amb el tractament d'immunoteràpia. El benefici és clínicament rellevant, però el que encara no es coneix és la durada d'aquest benefici i quina és la supervivència global. «Aquesta és el gran dubte. Els pacients viuen més o viuen el mateix temps però amb més mesos lliures de malaltia?», apunta Gastón Roustan, cap de servei de Dermatologia i responsable de la Unitat de Melanoma de l'Hospital Porta de Ferro de Madrid. Les dades que es coneixen només mostren una tendència favorable.Una bona notícia és que la toxicitat d'afegir dos tractaments no és major, similar als símptomes gripals. I el 10 per cent de millora que afegeix la vacuna podria significar molt per a un pacient, reconeix Roustan. «Potser és la possibilitat de donar dos anys més de vida a una persona o de romandre sense símptomes i oblidar-te del càncer». El dermatòleg de Porta de Ferro es refereix a aquesta «cicatriu emocional» que tenen tots els pacients oncològics, la que els fa sofrir davant qualsevol dolor perquè pensen que estan sofrint una recaiguda.El cost de les noves vacunes també preocupa. El seu preu i la dimensió dels beneficis indicaran si el tractament personalitzat es reserva per a determinats grups de malalts o s'amplia. Moderna ja pensa en la seva fabricació a gran escala.

Aquest dissabte es tindrà alguna pista més per a saber si l'assaig del melanoma es recorda com la prova de concepte que va obrir la porta a una nova manera de tractar el càncer.