La etapa de José Mourinho com a entrenador del Reial Madrid i els enfrontaments amb el Barça

La percepció sobre un fet o una persona, això que els moderns criden ara «relat», és un concepte subjectiu basat en dades objectives que la sustenten. Així, la percepció majoritària actual sobre José Mourinho, «no és el mateix d'abans», s'edifica sobre el record ... de la seva primera i convulsa etapa com a entrenador del Reial Madrid.Procedent de la banqueta de l'Inter de Milà, llavors acabat de proclamar campió d'Europa, el tècnic portuguès va ser contractat per Florentino Pérez en 2010 amb l'objectiu principal d'acabar amb l'hegemonia del Barcelona que dirigia Pep Guardiola. Les dades objectives que nien en l'hemeroteca dibuixen a aquell Mourinho com un personatge dur i conflictiu abans, durant i després d'uns Madrid-Barça a sang i foc, especialment els dos primers anys (el tercer, sense Guardiola, substituït per Tito Vilanova, va ser més relaxat).La tensió entre tots dos clubs va aconseguir tal grau que va amenaçar la convivència en la selecció espanyola campiona del món composta majoritàriament per futbolistes blaugranes i blancs. Casillas, capità del Reial Madrid, va telefonar a l'agost de 2011 a Xavi, el seu amic i homòleg en el Barça, per a asserenar els ànims. Un gest que li va valer al porter internacional la condemna per part de Mourinho... i la concessió del Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2012 conjuntament amb Xavi.Aquest és el resum de l'esdevingut de 2010 a 2013 durant els 17 enfrontaments d'aquell Reial Madrid de Mourinho davant el Barça. Va guanyar 5, va empatar 6 i va perdre altres 6:Barcelona 5 – 0 Reial Madrid ( Jornada 13 de Lliga, 29-11-2010 )Han passat 16 anys, però és impossible que a José Mourinho se li hagi oblidat el que va viure, i va sofrir, en el seu primer Barça-Madrid com a entrenador blanc. Va ser un dilluns, una cosa impensable en la Lliga actual, i el Reial Madrid va perdre amb estrèpit davant l'equip dirigit per Pep Guardiola, el gran enemic de pissarra del tècnic portuguès. Això dol, però Mou, fidel al seu desafiador verb, es va presentar a la sala de premsa del Camp Nou i va afirmar que la desfeta era «fàcil de digerir» perquè no se li podia posar cap però. «Un ha jugat al màxim nivell i un altre, molt malament. És una derrota, no una humiliació. Sempre he dit que el Barça és un producte acabat i al Madrid li falta molt per a ser-ho», argumentó.al marge del marcador, la trobada va escriure una primera línia de polèmica i tensió, en aquest cas protagonitzat per Guardiola i Cristiano. La pilota va sortir fora de banda i quan CR7 va anar a buscar-lo, el tècnic català va agafar la pilota, amagó amb donar-la-hi i va acabar tirant-la cap a un altre costat. El davanter, enfadat, va empènyer a Pep.Reial Madrid 1 – 1 Barcelona ( Jornada 32 de Lliga, 16-04-2011 )A la segona, primer gran escàndol mediàtic. Mourinho, ja en plena croada contra els àrbitres i enfrontat als mitjans de comunicació, va anunciar que no es presentaria a la roda de premsa en la vespra del clàssic de la segona volta de lliga a disputar al Santiago Bernabéu.

El Reial Madrid va confirmar que en el seu lloc parlaria Aitor Karanka, segon entrenador. La majoria dels periodistes que cobrien la informació del club blanc van amenaçar amb abandonar la sala si Mou no apareixia, així que el portuguès va acudir… però no va parlar. Es va asseure al costat de Karanka i va romandre mut . Vint informadors es van anar i els que van quedar van haver de #conformar amb les paraules de l'ajudant del lusità.Karanka i Mourinho, en la roda de premsa del 15 d'abril de 2011. EFEAl endemà, empat i una expulsió, la d'Albiol, que va encendre al portuguès, ja amb el cap posat en la final de la Copa del Rei fixada quatre dies després. «Una vegada més, nosaltres amb deu molt temps —va denunciar— . I una vegada més, la diferència de criteri ha estat increïble, no entenc perquè Alves no veu la groga. Vaig preguntar a l'habitació àrbitre i em va dir que perquè és un defensa lateral… És un empat que s'ha d'acceptar, però m'agradaria una vegada jugar amb el Barcelona i que ells ho fessin amb deu, però tant a Espanya com a Europa és missió impossible... Albiol no pot jugar la final per una falta que no era res... Anem (a la final) amb l'esperança que el criteri sigui igual per a tots. Els meus assistents no poden sortir, ells surten dos o tres, a nosaltres no ens deixen parlar i ells tenen un control sobretot realment increïble».Abans de la queixa arbitral, nou enfrontament amb la premsa. Així ho va explicar ABC : «Res més sortir Mourinho, amb to desmesurat, gairebé cridant, clarament irritat i enfadat, va carregar contra el periodista que li va fer la primera pregunta, en clara revenja sobre la protesta del dia anterior: 'És vostè el director del seu mitjà? Si no parleu amb el meu segon, jo només haig de parlar amb els directors. Responc als que van tenir respecte a Aitor Karanka, que ha guanyat Copes d'Europa amb aquest club. Ahir no van tenir respecte a Karanka'»Barcelona 0 – 1 Reial Madrid ( Final de Copa del Rei, 20-04-2011 )Primer títol de Mourinho com a tècnic del Madrid, signat per Cristiano en la pròrroga després d'un duro partit en el qual la tensió entre els futbolistes blancs i blaugranes que havien guanyat junts el Mundial va pujar diversos graus. Públicament, l'entrenador lusità es va mostrar més moderat que eufòric –«el meu treball en el Reial Madrid no és una qüestió de si jo conquisto un títol o no, sinó que estic intentant-lo canviar estructuralment»–, però era conscient de la importància de l'aconseguit per doble motiu. Perquè era el títol que li faltava a Florentino Pérez com a president de l'entitat i perquè va ser la primera final que va perdre Guardiola després d'haver guanyat les sis que havia disputat la seva Barça anteriorment.Reial Madrid 0 – 2 Barcelona ( Semifinal anada de la Champions, 27-04-2011 )La mare de totes les bregues que van venir després. Resulta que Guardiola havia felicitat irònicament a Undiano Mallenco, àrbitre de la final de Copa, per haver vist que el decisiu gol de Cristiano no havia estat en fora de joc «per dos centímetres».

Va ser la coartada perfecta per al mordaç contraatac verbal de Mourinho el dia abans del partit europeu: «Fins ara teníem dos grups d'entrenadors. Un, molt petitó, que no parla d'àrbitres. L'altre, gran, en el qual estic jo, els que critiquen quan els àrbitres tenen errors importants però alhora afalaguem als col·legiats quan fan una gran feina. No obstant això, ara, amb Pep, entrem en una nova era. Ha creat un tercer grup, que només té una persona, que és ell, i que critica l'encert de l'àrbitre. Mai ho havia vist en el món del futbol».Hores després va comparèixer Guardiola a la sala de premsa del Santiago Bernabéu. I va avivar la polèmica: «Li crido José, perquè ell m'ha tutejat i m'ha anomenat Pep… Fora del camp ell ja ha guanyat, com l'ha fet durant tot l'any i el farà. Li regalo el seu Champions particular. Dins del camp, veurem què passa». I va afegir una frase per a la història dels clàssics i del futbol mundial: « Ell és el puto cap i el puto amo aquí , a la sala de premsa, i jo no vull competir».Lluny d'amainar, la brega va elevar el to durant i després del partit. En un xoc d'alta tensió, va guanyar el Barcelona i Stark, àrbitre alemany, va expulsar a Pepe, al mateix Mourinho i a Pinto. Després del xiulet final, el lusità va tornar a explotar davant els periodistes amb un altre ram de sentències inoblidables: «Em faria vergonya guanyar aquesta Champions així», «El Barça ha d'estar en la final, té poder», «per què no ens deixen jugar contra ells?, per què expulsa a Pepe?, d'on ve aquest poder? No sé si és per portar #UNICEF en la samarreta o pel poder de Villar en la #UEFA o per si són simpàtics, però no ho entenc» o «l'àrbitre s'ha carregat la semifinal. Si no tira a Pepe ens tirem jugant tres hores i empatem a zero, no ens fan ni un gol».«Mourinho és el puto cap i el puto amo aquí, a la sala de premsa, i jo no vull competir» Pep Guardiola Entrenador del Barcelona (26-4-2011)Barcelona 1 – 1 Reial Madrid ( Semifinal volta de la Champions, 03-05-2011 )Mourinho no va poder #asseure en la banqueta del Camp Nou. La #UEFA li va sancionar amb cinc partits de suspensió i 50.000 euros de multa per les seves explosives manifestacions de l'anada. El seu segon, Aitor Karanka, no va deixar passar l'ocasió d'atacar a l'organisme europeu abans de la trobada ni de criticar al col·legiat belga De Bleeckere —va anul·lar un gol legal d'Higuaín i va tallar una contra letal a Di María— una vegada finalitzat el partit: «Una altra vegada té raó el míster: era impossible que passéssim».Reial Madrid 2 – 2 Barcelona ( Supercopa d'Espanya anada, 14-08-2011 )Finalitzada l'elèctrica temporada 2010-11 i després de les vacances d'estiu, l'ambient que envoltava al primer clàssic del nou curs va començar el dia més relaxat. Però Mourinho no havia oblidat. «No em callarà ningú, encara que del partit de la Champions vaig aprendre que no es poden dir veritats», va dir en la prèvia. I va decidir no comparèixer després de la trobada.

Ho va fer Karanka, que també va deixar l'habitual encàrrec arbitral: «El míster i jo parlem que hem millorat, però hi ha coses que semblen que no canvien, tothom l'ha vist». El Madrid va reclamar un penal de Víctor Valdés a Cristiano no assenyalat per Teixeira Vitienes.Barcelona 3 – 2 Reial Madrid (Supercopa d'Espanya tornada, 17-08-2011)Mourinho va seguir en segon pla en la prèvia, on va parlar Karanka. El gran desgavell va venir l'endemà, durant el partit, quan Marcelo va fer una dura entrada a Cesc, debutant amb la samarreta blaugrana. Va sobrevenir llavors una gran batussa entre jugadors i membres dels equips tècnics de totes dues banquetes. Va haver-hi insults, empentes i una acció que marcaria per sempre al tècnic lusità : es va acostar sibilinamente al tumult i li va ficar el dit en un ull a Tito Vilanova, segon entrenador del Barça.Les burletes declaracions posteriors de Mourinho van agreujar encara més l'agressió: «Xiulet oTito Vilanova? No sé qui és aquest tal Xiulet. No tinc res a dir sobre aquest tema . Que parli el que ho hagi vist, o el quart àrbitre, o les cambres. Jo he estat educat en el futbol per a jugar com a homes i no caure'm al primer bufo. És evident que no tinc res a ocultar». Més tard va oferir una disculpes forçades i sui géneris: «Demano perdó, però només al madridisme. Alguns estan més adaptats que jo a la hipocresia del futbol. Ho fan amb la cara amagada yla boca tapada, en el fons dels túnels». El Madrid va perdre aquell títol i la convivència entre tots dos clubs es va tornar impossible.Reial Madrid 1 – 3 Barcelona ( Jornada 16 de Lliga, 10-12-2011 )Un dels clàssics més tranquils de l'era Mourinho. El Barça va ser superior i no va haver-hi polèmica amb l'àrbitre ni amb Guardiola. De fet, l'entrenador lusità va saludar cordialment al seu homòleg català abans del començament del xoc i va fer el propi amb Tito Vilanova a la conclusió d'aquest. Aquesta vegada, el pal dialèctic de Mou va ser per a un dels seus, Xabi Alonso, llavors migcampista blanc que va cometre un error en el primer gol del Barça: «No m'agrada que un jugador meu tingui una pilota dividida i el perdi en treure el peu. Entenc que pugui tenir por perquè amb aquest rival, i veient els antecedents, pot tenir-lo. Però no m'agrada que llevin el peu».Reial Madrid 1 – 2 Barcelona ( Copa del Rei, quarts anada, 18-1-2012 )La mala ratxa davant l'etern rival es va estirar una mica més i Mourinho no va poder ser aliè al runrún crític que començava a circular entre l'afició blanca. Tampoc això achantó al tècnic de Setubal: «Entenc al Bernabéu, però no li escolto. El responsable sóc jo, sobretot quan perdem. La victòria té molts pares i comprenc això. La derrota només té un pare, que sóc jo. Ho accepto».Barcelona 2 – 2 Reial Madrid ( Copa del Rei, quarts tornada, 25-1-2012 )En la Lliga el Reial Madrid ja era campió d'hivern i li treia cinc punts d'avantatge al Barcelona, però les aigües internes del conjunt blanc baixaven revoltes.

En el centre de la diana, una figura també inoblidable en la primera etapa blanca de Mourinho: el «talp». L'entrenador portuguès buscava desesperadament al jugador o jugadors que filtraven a la premsa alineacions i intimitats del vestuari.Sigui com sigui, el Madrid va completar un bon partit i només la falta de punteria li va impedir, com a mínim, forçar la pròrroga, però va caure eliminat. Encara que Mourinho portava unes setmanes més tranquil, no va deixar passar l'ocasió de llançar una pulla a l'àrbitre de la trobada, de nou Teixeira Vitienes: «Jo el que he escoltat és que aquí és impossible guanyar».Barcelona 1 – 2 Reial Madrid ( Jornada 35 de Lliga, 21-04-2012 )La tècnica merenga va guardar silenci abans i després del partit. Va ser un merescut triomf que pràcticament va certificar el títol de Lliga per al Reial Madrid, sens dubte el major èxit del lusità en la banqueta de Concha Espina, tant per la importància de la competició com per la brillantor i espectacularitat de l'assoliment, marcades per la descomunal i històrica xifra de punts obtinguts (100) i el desenfrenament ofensiu dels blancs (121 gols a favor).Barcelona 3 – 2 Reial Madrid ( Supercopa d'Espanya anada, 23-08-2012 )Un dels clàssics més pacífics de l'era Mou. A això va contribuir sens dubte l'encara recent títol de Lliga guanyat pel Reial Madrid i el fet que l'entrenador del Barcelona anés Vilanova, substitut de Guardiola, que havia decidit emprendre nou rumb professional. En els dies previs es va recordar el tristament famós episodi del dit en l'ull, però el portuguès va estar conciliador: «No deguí haver fet això de Tito. Treball molt amb els meus futbolistes exactament a controlar les emocions, a pensar solament a jugar i treballar bé. Aquí vaig fallar jo».Després de perdre el partit, el tècnic del Madrid, sense l'agressivitat d'antany, es va queixar d'una fallada arbitral: «El primer gol del Barça ha estat un error del jutge de línia».Reial Madrid 2 – 1 Barcelona ( Supercopa d'Espanya tornada, 29-8-2012 ) Després de la victòria i el consegüent segon títol amb el Reial Madrid (pel valor doble dels gols fora de casa), Mourinho va decidir, una vegada més, delegar en Karanka la compareixença a la sala de premsa. Va ser un altre clàssic en pau que, a més, li va servir al tècnic blanc per a guanyar per primera vegada al Barça al Santiago Bernabéu i per a tallar una mala ratxa que havia portat al seu equip a punxar en els tres primeres cites del curs 2012-13.Barcelona 2 – 2 Reial Madrid ( Jornada 7 de Lliga, 7-10-2012 )Disputades mitja dotzena de jornades de Lliga, el Reial Madrid va arribar a Barcelona a una considerable distància del Barcelona, vuit punts, així que guanyar era imperatiu.

En el pla extraesportiu, Mourinho va sorprendre en deixar caure en la vespra un críptic missatge amb doble destinatari, el col·lectiu arbitral i el seu propi club: «Han passat coses des de l'inici de la temporada, però ningú en el Reial Madrid ha obert la boca ni ha fet un sol comentari i no seré jo el que el vagi a fer».Després del partit, el portuguès va voler deixar clar de nou que no estava d'acord amb la moderada postura quant a queixes públiques adoptada pel Reial Madrid, però que, fins i tot a contracor, l'acatava: «És un bon àrbitre (Delgado Ferreiro) que ha fet un bon partit, però que ha comès un greu error en un penal no xiulat. Però com el Madrid és un club gran i no es pot parlar dels àrbitres perquè no parlem. Sembla ser que és una filosofia del club, i com és una norma de l'entitat perquè el deixem passar. Que si m'agrada? El que a mi m'agrada és a dir la veritat».Futbolísticament, la trobada va ser una magnífica batalla, un grandiós tu a tu entre Cristiano i Messi, autors tots dos dels dos gols dels seus respectius equips.Reial Madrid 1 – 1 Barcelona ( Copa del Rei, semifinal anada, 30-1-2013 )Pacificada la doble guerra amb els àrbitres i amb el Barcelona, Mourinho vivia en tensió amb una part del seu vestuari. Concretament amb la facció més afí a Iker Casillas. Enfrontat a l'entrenador portuguès, que li havia assenyalat pel bajini com el presumpte «talp», el porter internacional, campió del món i d'Europa, va perdre la confiança del tècnic i la titularitat. I en la prèvia de la cita copera, Sara Carbonero, periodista i llavors núvia del portera, va acabar de dinamitar la convivència amb unes declaracions realitzades en la cadena Televisa de Mèxic: «El clima del vestuari, com sabeu tots, no és bo. És vox populi que els jugadors no combreguen per a res amb el seu entrenador. Ara mateix hi ha divisió en el vestuari i caldrà esperar a final de temporada per a veure si Mou es va perquè ara mateix té molts fronts oberts al Madrid».Barcelona 1 – 3 Reial Madrid ( Copa del Rei, semifinal volta, 26-2-2013 )De sobte, una inesperada topada. Absent Vilanova, que al desembre de 2012 va anunciar la seva baixa provisional per a #sotmetre al tractament comptar el càncer que patia (va tornar a la banqueta, però no el va poder superar i va morir a l'abril de 2014), el seu substitut, Jordi Roura, va encendre el clàssic coper en la prèvia en parlar, com no, de l'àrbitre designat, Undiano Mallenco: «És el que és. No entrarem a valorar si és bo o dolent. És una evidència que amb aquest àrbitre els números són pitjors que amb uns altres. Sense anar més lluny, l'únic partit que hem perdut en Lliga va ser amb ell. I tenim present la permissivitat en l'última final de Copa (2011)».Les paraules de Roura van volar fins a la sala de premsa de Valdebebas. Mourinho, per descomptat, va respondre. En aquest cas amb ironia: «Jo prefereixo quedar-me amb les lliçons que hem rebut en el passat del Barcelona.

Lliçons d'esportivitat, de com estar en el futbol. No parlar dels àrbitres, no envoltar-los, no buscar targetes per als seus adversaris. No dissimular. I, per descomptat, lliçons de com jugar al futbol, que el fan molt bé. Cal intentar humilment seguir aquesta línia».Cristiano es va exhibir, va marcar dos gols, i el Madrid es va classificar per a la final de Copa. Els periodistes esperaven a Mourinho a la sala de premsa del Camp Nou, però, nova sorpresa, va aparèixer Casillas, que estava de baixa per tenir un dit trencat. «Ho hem parlat en el vestuari i hem pensat que era un bon moment perquè sortís el capità i el festegéssim amb tota l'afició», va argumentar el porter.Reial Madrid 2 – 1 Barcelona ( Jornada 26 de Lliga, 2-3-2013 )L'últim Madrid-Barça de la primera etapa de Mourinho va anar probablement el més tranquil. A rebuf del seu recent èxit coper, el Reial Madrid va tornar a superar al Barça i va sortir triomfant de la cita de lliga. No va haver-hi a penes tensió abans ni durant el partit, però així i tot Karanka, substitut un dia més de Mourinho a la sala de premsa del Bernabéu, no va resistir la temptació d'enviar un encàrrec als crítics a la calor de la victòria: «Tots deien que la temporada podia acabar el 5 de març, però no ens afecta, només importa el nostre treball».Va ser un brindis al sol. El Madrid, malgrat guanyar, era tercer en la classificació a 13 punts del Barcelona i a dos de l'Atlètic, segon. El club català va ser campió d'aquella Lliga després de sumar 100 punts, 15 més que el Madrid.