Els joves matemàtics desafien a IA
Antonio Casares Santos, professor associat d'Informàtica Teòrica en la Universitat de Aix-Marsella (França), recorda perfectament què va passar el passat 6 d'octubre. Aquest dia OpenAI va publicar de cop 722 estudis científics elaborats per la seva Intel·ligència Artificial que deien haver trobat la solució a centenars de problemes matemàtics ... que portaven anys, dècades i fins i tot segles sense poder ser resolts per les ments humanes més brillants. «En el meu departament va caure com una bomba», compte. «Van començar els correus, els missatges… Sol es parlava d'això». El seu col·lega Gonzalo Cao Labora, investigador postdoctoral a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), ja s'havia adonat abans del poder de la IA aplicada a les matemàtiques: el 21 de setembre la mateixa companyia va afirmar haver resolt les equacions de Navier-Stokes , considerat com un dels set Problemes del Mil·lenni i una qüestió en la qual centenars de matemàtics (inclòs ell mateix) porten treballant des de fa més de dos segles. «El meu, per sort, va anar una mica més gradual que això d'Antonio –diu–. Ja hi havia rumors per aquí i alguns problemes seriosos ja s'havien resolt abans. Jo, per exemple, treballava molt programant i fa un any o així em vaig adonar que amb la IA era un esforç inútil». Per a Miren Jasone Ramírez-Ayerbe, professora assistent de Recerca Operativa i Intel·ligència Artificial en la Technical University of Munic (Alemanya) també va ser una mica 'in crescendo'. «Al principi pensava que la IA no seria capaç de resoldre aquest tipus de qüestions», compte. «Però comences a utilitzar l'eina i veus que resol coses en unes hores que a mi m'haguessin portat mesos. M'ha sorprès sobretot la velocitat amb la qual ha millorat». En el cas d'Alberto González Sanz, professor assistent del Departament d'Estadística de la Universitat de Columbia (els Estats Units), el xoc va ser més tardà: «No li vaig donar molta importància al principi, perquè estava allunyat del meu camp directe de recerca. Però per curiositat vaig provar d'inserir unes quantes conjectures; l'una després de l'altra obtenia respostes bastant satisfactòries», relata enfront de la resta. «Aquí va ser quan em vaig espantar».Cap d'ells té més de 30 anys i, encara així, les seves trajectòries en el món de les matemàtiques despunten igual que les corbes logarítmiques amb les quals treballen tots els dies. De fet, ara mateix estan tots reunits en la seu de la Fundació #BBVA a Madrid, perquè en un parell d'hores reben un dels Premis de Matemàtiques atorgats per la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) i la fundació, que reconeixen les carreres més excel·lents de joves investigadors espanyols. Els mateixos que van estudiar una carrera que prometia ingents sortides laborals s'enfronten ara a un problema que no apareix en cap llibre de text: dos trens avancen a tota velocitat per la mateixa via, un impulsat per la intel·ligència artificial i un altre per les matemàtiques tradicionals.
La incògnita és on i quan es produirà l'inexorable xoc i, sobretot, quines conseqüències tindrà.«El que prometi que dins de tres anys les matemàtiques no seran útils, està mentint. Ningú sap què passarà» Gonzalo Cao Labora Investigador postdoctoral a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa)«El que prometi que dins de tres anys les matemàtiques no seran útils, està mentint. Ningú sap què passarà o quina economia tindrem per aquesta nova tecnologia», argumenta Cao Labora. Aconsella a aquells que ara han de triar el seu futur que ho facin sobre la base del que estimen: «Si no saps el que ocorrerà, almenys feix el que t'agrada». Els altres estan d'acord: «El nostre treball no és només resoldre fórmules, sinó entendre i generar noves idees, transmetent a la societat una manera de pensar i raonar. La IA ha solucionat set-cents problemes de cop, però amb això ens ha llevat la possibilitat de trobar altres resultats i altres idees en el camí de desxifrar-los», lamenta Casessis Santos.Resultats «molt foscos»«Ningú està en això per diners», diu González Sanz i la resta no li rebat. I això que, per exemple, la persona que resolgui un dels Problemes del Mil·lenni té com a premi un milió de dòlars que lliura l'Institut Clay de Matemàtiques (CMI). Però, i si no és una persona qui ho soluciona? «Hi ha debat i s'està remenant que part dels diners es destini a organitzar esdeveniments per a explicar les solucions que dóna la IA», explica Cao Labora. Perquè, com compten, els resultats dels estudis són correctes, però «molt foscos»: no s'entén molt bé com la IA, alimentada amb milers d'estudis científics publicats en internet en pàgines d'articles en preimpressió (sense estar revisats per altres investigadors), ha arribat a solucions mai pensades pels cervells humans més erudits. «Però de què serveix tenir 700 resultats nous si ningú els entén?», es pregunta Ramírez-Ayerbe.Els guardonats, xerren en la seu a Madrid de la Fundació #BBVA. Tania SieiraTambién estan d'acord que la IA no acabarà amb els matemàtics, però que suposarà un canvi de paradigma en el seu sector (i en molts altres), que es troba «en xoc» després de comprovar fins a on és capaç d'arribar la IA, la qual cosa els deixa en una posició delicada. Alguns advoquen perquè es dóna més pes a desentranyar el que hi ha darrere de les solucions, a comprendre com ha pensat la màquina per a arribar a aquests resultats; uns altres a pensar noves idees (encara que la IA comença a donar senyals que també és capaç de fer-ho).
«Pràcticament tots els treballs que impliquin estar assegut davant d'un ordinador es veuran afectats per la IA» Alberto González Sanz Profesor assistent del Departament d'Estadística de la Universitat de Columbia (els Estats Units)«Pràcticament tots els treballs que impliquin estar assegut davant d'un ordinador es veuran afectats; fins i tot els físics, perquè també hi haurà robots que puguin #encarregar », diu González Sanz. «La sort dels matemàtics és que tenim una capacitat crítica bastant alta, la qual cosa pot ser útil per a moltes coses. Però ningú sap amb certesa què ocorrerà ni com canviarà el nostre treball».Por i frustració per al futur generalY encara que estiguin segurs que encara que s'hagin d'adaptar, no hauran d'abandonar la seva carrera, sí que temen el que aquesta intel·ligència 'enllaunada' pugui suposar per a tota la humanitat en el seu conjunt, no sols per a la part que resol conjectures. «Tot està passant molt ràpid i ara mateix sóc més de l'opinió que la IA portarà més coses negatives que positives», diu Casessis Santos, qui admet que li genera «frustració» i «por» l'opacitat amb la qual actuen les empreses que posseeixen aquesta tecnologia. «No saps fins a quin punt és veritat que poden fer tot el que diuen o si darrere hi ha una enorme campanya de publicitat. I, a més, que tot aquest poder estigui concentrat en unes poques companyies genera un munt de coses negatives en molts aspectes». «A mi aquesta situació em recorda una mica al que va passar amb el covid. Hi ha gent alertant de les conseqüències, gent que ha treballat per a aquestes grans empreses i que assenyala que això és un perill. Però, de moment, es fa com si no passés res», assenyala per la seva part Cao Labora. A Ramírez-Ayerbe li espanta que aquestes tecnologies afavoreixen «que pensem menys». «I acostumar-te a pensar menys és molt fàcil». El preocupa, a més, aquesta generació que es criarà amb aquestes noves tecnologies. «Penso en les adolescents, els nens, que conviuen amb tot això. Quina societat ens quedarà? Sincerament, no ho sé». González Sanz resumeix el sentir dels quatre en una frase: «Tenir una cosa més intel·ligent que tu ja és perillós de per si mateix».
