Albares i Bolaños s'enfronten a multa i inhabilitació per possible desobediència

Si bé la multa amb la qual amenaça la Sala Tercera del Suprem a Félix Bolaños i José Manuel Albares per la seva negativa a identificar nominalment als 163.000 beneficiats per la 'llei de néts' no tindria naturalesa penal ni constituiria una sanció per ... un delicte, els magistrats també obren la porta a una possible imputació per desobediència, per al que en aquest cas seria competent la Sala Segona (Penal) d'aquest mateix tribunal donada la seva actual condició d'aforats. En aquest escenari, els ministres s'exposarien a multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de sis mesos a dos anys. El departament de Bolaños (Justícia) disposa de les competències relacionades amb la normativa i els expedients de nacionalitat; Albares, per part seva, té a les seves mans la xarxa consular encarregada de custodiar els expedients i emetre les certificacions que ha ordenat el Suprem. L'article 112 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa permet imposar multes (en aquest cas coercitives) d'entre 150 i 1.500 euros a autoritats, funcionaris o agents que incompleixin els requeriments judicials i reiterar-les fins a aconseguir l'execució. De fet en l'acte d'aquest divendres el tribunal ja ha fixat l'import al qual tots dos s'enfronten de moment: 1.000 euros. Però la mateixa disposició permet deduir testimoniatge quan els fets puguin presentar rellevància penal i això és el que els col·loca a les portes de la Sala Penal del Suprem.Deduir testimoniatge significa remetre còpia de les actuacions i dels documents rellevants al fiscal o a l'òrgan penal competent (en aquest cas la Sala Segona) perquè determini si existeixen indicis de delicte. En aquest sentit no suposaria una imputació automàtica, sinó que, com assenyalen fonts jurídiques, caldria acreditar, tal com estableix l'article 410 del Codi Penal, una negativa «oberta i conscient» a incomplir l'ordre judicial. Però a més de desobediència també podria #contemplar en aquest cas un delicte electoral, com recordaven Iustitia Europa i Vox fa uns dies. L'article 139 de la Llei orgànica del Règim Electoral General castiga als funcionaris públics que incompleixin les normes legalment establertes per a la formació, conservació i exhibició del cens electoral. La pena prevista és de sis mesos a dos anys de presó i multa de sis a vint-i-quatre mesos. La seva eventual aplicació exigiria, no obstant això, determinar qui tenia la competència concreta, quina actuació o omissió va realitzar i si va concórrer l'element subjectiu exigit per al delicte.

La responsabilitat penal no pot #atribuir genèricament a un ministeri, sinó únicament a persones determinades i sobre la base de la seva intervenció individual, com recorden les fonts abans citades.Així com l'eventual responsabilitat dels ministres recauria sobre la Sala Penal del Suprem (article 102 de la Constitució), els directors generals, encarregats dels registres consulars o altres funcionaris respondrien davant l'òrgan judicial que resultés competent segons els fets concrets.El 28 d'octubre venç el termini de cinc dies que els magistrats han donat als dos ministres per a lliurar la llista nominal exigida. Si no compleixen ni acrediten una impossibilitat real, és quan s'activarien les sancions anunciades pels magistrats en aquesta via jurisdiccional. Només en un moment posterior, i després d'individualitzar les conductes, podria #obrir una recerca penal.