Com es compara la pensió pública del Regne Unit amb la d'altres països?

Envellir és una cosa en què pocs de nosaltres volem pensar. No obstant això, com financem els nostres darrers anys i quant cobrem ha estat un tema de debat intens.

La fórmula de la triple garantia (triple lock) —segons la qual les pensions públiques augmenten segons el percentatge més alt entre el 2,5%, el creixement dels sous o la inflació— ha fet que aquestes prestacions hagin crescut molt més ràpidament que els sous dels treballadors des de la seva introducció el 2011.

Però com que els costos de l'habitatge també han augmentat ràpidament, la pobresa entre els pensionistes ha augmentat lleugerament l'última dècada.

Tot i això, fins i tot si es tenen en compte aquests costos, els pensionistes tenen menys probabilitats de patir pobresa relativa —és a dir, haver de tirar endavant amb menys del 60% dels ingressos d'una llar típica— que les famílies amb fills o les persones en edat de treballar.

I finançar la triple garantia ja ha costat a l'estat milers de milions més del que estava previst inicialment. Com que aquest cost augmentarà encara més, el debat sobre si això és sostenible o just fa temps que dura.

Andy Burnham té la intenció de posar en marxa un nou sistema d'aqu uns anys, en virtut del cual la pensió pública augmentaria almenys segons la inflació o un 2,5%, i eliminaria el vincle anual automàtic amb la mitjana de sous. Això probablement significarà augments menys generosos, tot i que mantindrà el ritme amb el creixement dels sous a llarg termini.

Però s'està estafant els pensionistes d'altres maneres? Com ens comparem amb altres països?

Una manera de mesurar-ho és veure com de generosa és la pensió típica en relació amb els ingressos mitjans dels treballadors: la taxa de substitució.

L'OCDE considera les perspectives per a aquells nascuts a principis del mil·lenni en diferents països amb sous mitjans, i assumeix que el sistema de pensions tal com existia el 2022 continua vigent.

Sobre aquesta base, si ens fixem en la pensió pública bàsica, les prestacions de jubilació al Regne Unit semblen baixes en comparació amb altres països rics.

I això fins i tot quan es considera que el nostre sistema obliga els treballadors a ser inscrits automàticament en plans ocupacionals.

Si es tenen en compte tots dos aspectes, després d'impostos, les prestacions de jubilació britàniques serien del 54,2% dels ingressos mitjans al Regne Unit, en comparació amb una mitjana del 63,2% al conjunt dels països rics.

Burnham promet eliminar la triple garantia de pensions existent el 2030 per ajudar a finançar les atencions

És probable que la pensió pública superi les 13.000 £ a l'any

Què és la triple garantia i per què se'n parla?

Però després hi ha els ingressos d'altres pensions ocupacionals i personals, que són més habituals al Regne Unit. Si s'inclouen, la bretxa es redueix.

Tanmateix, això també significa que aquells que depenen només de la pensió pública per als seus ingressos estan força pitjor que molts jubilats d'altres llocs.

Llavors, justifica això augmentar la despesa en pensions públiques al Regne Unit?

Bé, la quantitat gastada en la pensió pública està a punt de superar les 150.000 milions de lliures a l'any, la prestació individual més cara de finançar.

Però altres xifres de l'OCDE mostren que l'estat britànic inverteix una quantitat menor en el total de prestacions de jubilació, en relació amb la mida de la seva economia, que la mitjana dels països rics.

Primer de tot, es tracta d'eleccions polítiques, i el Regne Unit tria destinar quantitats més grans a partides com la sanitat universal.

I en segon lloc, amb l'envelliment de la població, l'OCDE calcula que la quantitat necessària per a les pensions podria disparar-se a moltes nacions d'aquí a 2060 (les excepcions són principalment aquelles que estan implementant canvis).

Les seves prediccions per al Regne Unit probablement augmentaran menys sota el sistema revisat de triple garantia que està posant en marxa Andy Burnham, però potser encara suposarà més endeutament.

Tal com està, 1 de cada 13 lliures que el govern del Regne Unit gasta es destina a pagar els interessos del deute existent. I els països amb pensions més generoses, comitàlia, s'han enfrontat a pressions per reformar-se.

Així doncs, en molts aspectes, amb la inscripció automàtica en les pensions de l'entorn laboral, el Regne Unit sembla anar un pas endavant en insistir en pensions universals finançades de manera privada per als treballadors. Però aquest sistema planteja un altre problema: la bretxa de gènere en les pensions.

La bretxa de gènere en les pensions és la diferència entre la renda mitjana de pensions dels homes i de les dones de 65 anys o més, expressada com a percentatge de la renda mitjana de pensions dels homes.

S'ha trobat que la bretxa típica a la majoria de països rics és d'aproximadament el 22,8% a favor dels homes.

Però al Regne Unit les dones solen rebre una pensió que és un terç inferior a la que rep un home —principalment a causa de la dependència de les pensions privades—, tot i que cal assenyalar que les dades més recents que l'OCDE té del Regne Unit són del 2021.

Les dones tenen més probabilitats d'haver rebut un sou més baix al llarg de la seva vida laboral, d'haver fet interrupcions en la seva carrera o d'haver treballat a temps parcial. I el cop per als fons de pensions pot ser dur.

Per tant, si fem un pas enrere i mirem el panorama general, els pensionistes britànics —i aquells que encara s'han de jubilar— poden tenir la sensació que els altres viuen millor en altres llocs.

Però el missatge de tot això no és quedar-se en la indignació sinó passar a l'acció.

La pensió pública s'ha anat tornant més generosa al llarg dels anys, però si voleu gaudir del mateix tipus de jubilació que els d'altres llocs, comenceu a estalviar.

És a dir, si podeu, i si no heu trigat massa a fer-ho.