De què viu el teu veí? Salari, pensió, ajudes...

A Espanya, la renda mitjana d'una llar és de 34.000 euros a l'any . Però els nostres ingressos anuals són desiguals segons la zona en la qual vivim, igual que diferents són les fonts de les quals procedeix els nostres diners.Per sota de ... els 34.000 euros, el 60% de les famílies al nostre país viu majoritàriament dels ingressos del seu salari, segons les dades de l'Atles de Distribució de Renda de les Llars, recentment publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Al marge la mitjana d'ingressos de cada municipi, és possible explorar de quina font beuen els habitants de cada localitat.En la fotografia general de la distribució de renda, els assalariats són més de la meitat, una quarta part de la població viu de la seva pensió i al voltant d'un 15% dels ciutadans són rendistes els ingressos dels quals procedeixen inversions de capital o de rendes de lloguers. Això implica, que un 40% dels espanyols dels municipis analitzats viu d'ajudes, pensions o rendes .Les zones més pobres del nostre país, aquelles amb trams de renda entre els 18.000 i 30.000 euros anuals, depenen en major mesura de les pensions: aquestes suposen gairebé el 30% enfront del 22% de les zones més riques. El dels pensionistes és un col·lectiu important a Espanya. Suposen en moltes ocasions un dels pilars de l'economia familiar, afavoreixen el consum, però també tenen un gran pes demogràfic amb prop de 9,5 milions de persones. El seu valor queda patent també en cada debat sobre la sostenibilitat del sistema.Per comunitats, per al 33% dels ciutadans d'Astúries i Galícia, les pensions són la seva principal font d'ingressos. Extremadura i Castella i Lleó es queden a prop, amb un 30% i un 29,8%, respectivament.Però el detall de les dades proporcionades per l'INE permet baixar un nivell més. En més de 6.000 barris, el 26% de les llars tenen les pensions com la seva principal font d'ingressos. Els 10 municipis que encapçalen el rànquing es troben en l'anomenada Espanya buidada . L'envelliment de la població en aquestes zones és clau en les xifres. Les estadístiques de l'INE mostren ja un població major de 65 anys pròxima als deu milions i aquest fenomen incideix especialment en les comunitats del nord, també més afectades per la despoblació. Entre les comunitats més envellides està Castella i Lleó i allí hi ha un cas peculiar. És el de Villalbino (Lleó), que compta amb dos barris on els pensionistes aconsegueixen el 60% de la població. Els municipis amb més pensionistes són Mahide (Zamora), Palacios del Sil (Lleó) i Pescueza (Càceres) amb més del 50% de la població pensionista. En conjunt, els municipis amb més pensionistes superen per poc en capital als municipis més pobres. No obstant això, les rendes mitjanes per llar és diferent en cadascuna d'aquestes localitats, com es pot apreciar en la taula.

Això pot succeir per les bases de cotització, els anys cotitzats o el tipus de sector al qual s'hagin dedicat professionalment aquestes persones.Dos casos destacats en termes de renda són Palacios de Sil i Degaña, que malgrat comptar amb molts pensionistes, superen la fins i tot la renda mitjana de 34.000 euros del conjunt del país.Encara que els pensionistes són un grup nombrós i important, la major part de les rendes d'Espanya procedeix dels salaris. L'any al qual referiere les dades l'INE (2024), va tancar amb una mitjana de 21,8 milions de treballadors. Madrid i Barcelona són els punts amb més treballadors, però fins i tot en elles hi ha bretxes. En el barri de Salamanca, la xifra d'assalariats és més baixa (un 53%) enfront de Vicálvaro o Vila de Vallecas, amb més d'un 70%. Madrid és la ciutat on les diferències entre barris s'accentuen més.A Barcelona ocorre de manera similar. Sarrià-Sant Gervasi és el barri més ric, però també el barri amb menys assalariats.Les dades no contemplen les capitals de província així que, al marge d'elles i de les dues grans urbs del nostre país, Yebes, a Guadalajara, treu el cap com el municipi amb més assalariats i amb una renda mitjana per llar de 40.088 euros. Li segueixen Ontígola, a Toledo, i Alovera, a Guadalajara. Sense entrar a l'anàlisi profunda, podria #explicar pels efectes 'ciutat dormitori' i connectivitat amb la capital ja que les tres se situen a menys d'una hora de Madrid.Alguns ciutadans viuen de 'ingressos extra', és a dir, rendiments d'inversions, habitatges en lloguer, premis o altres rendiments. Balears, Navarra i La Rioja són les comunitats on és més comuna. Entre els majors rendistes està Fontanilles (Girona), un municipi de només 171 habitants. La renda mitjana és de gairebé 70.000 euros anuals . En Camporredondo (Valladolid), Herrín de Campos (Valladolid) o Lapoblación (Navarra) la meitat de la seva població viu de rendes. Són majoritàriament zones adinerades en les quals els ingressos parteixen de 35.000 euros, és a dir, ja estan per sobre de la mitjana espanyola.L'atur i unes altres ayudasLas prestacions per desocupació suposen una altra de les claus de la distribució de renda a Espanya. Segons dades del Ministeri de Treball, al tancament de 2024 més de 2,5 milions de persones estaven aturades. D'elles, gairebé 1,8 milions cobraven algun tipus de prestació per desocupació. A Extremadura i a Andalusia , la renda mitjana per llar no supera els 29.000 euros nets i són també territoris on les prestacions per desocupació tenen més pes.Els pobles on més persones cobren l'atur es reparteixen entre aquestes dues comunitats, destacant Port Serrà (Cadis), Jódar (Jaén), La Pobla dels Infants (Sevilla), Marchagaz (Càceres) i Trasierra (Badajoz).

En ells, una de cada deu persones cobra l'atur.Els qui reben altres ajudes com l'Ingrés Mínim Vital es concentren sobretot a Extremadura, Andalusia, Astúries i Múrcia amb un percentatge que en conjunt en cadascuna d'aquestes comunitats representa el 6% dels ingressos. En aquest cas, Pins Puente, una localitat de Granada de 7.000 habitants, té el 30% de ciutadans beneficiaris d'aquesta prestació.