Aventura en el major paradís glacial del planeta

S'estima que a Xile existeixen més de 26.000 glaceres, i la quarta part d'ells se situa a la regió de Magallanes i de l'Antàrtica xilena. És aquest un dels territoris més salvatges i inaccessibles del món, com es pot ... comprovar en la Terra del Foc, on el gairebé infinit camp de gel impedeix el descobriment a peu d'una àrea gelada dominada pels fiords, les ancorades, les muntanyes i les glaceres, que només es poden albirar des de l'aigua, navegando.la naviliera Australis, autoritzada per a recórrer aquests fiords, dóna aquesta oportunitat. El Ventus disposa de 100 cabines amb finestres panoràmiques, per a un màxim de 200 passatgers; cinc cobertes i un ampli saló per a degustar la saborosa gastronomia xilena.Omar Galindo, capità del vaixell als seus 37 anys, defineix aquesta aventura marina com «un viatge inoblidable, perquè és un lloc verge molt poc visitat amb una càrrega històrica inqüestionable». Ell no deixa d'admirar a aquells navegants que fa cinc segles van recórrer aquests canals gairebé com si fos una qüestió de fe: «Eren homes valents, audaços amb molt de coratge i s'atrevien a recórrer aquestes mars sense el suport de la tecnologia d'avui dia». Un avantatge que no impedeix al capità, amb quatre anys d'experiència en aquesta naviliera, ressaltar quina és la major dificultat del viatge. « El clima -adverteix-, sobretot el vent, que obliga al fet que hàgim d'adaptar-nos a la naturalesa per a poder treballar de manera segura. Sempre podem viure una situació límit, però comptem amb un staff professional molt consolidat, des dels enginyers als pilots i els equips d'expedició o els mateixos cambrers, que saben manejar les safates en el seu quefer diari».L'aventura comença en Punta ArenasConviene arribar almenys un dia abans d'acudir al moll Prat de Punta Arenas per a iniciar la navegació cap al sud per l'Estret de Magallanes fins a #internar en els canals i fiords del Parc Nacional Alberto de Agostini. Així es té l'oportunitat de descobrir aquesta capital de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica xilena, del port de la qual parteixen els vaixells que es dirigeixen als enclavaments més australs de la Patagònia. Cal començar la visita en el seu centre històric, al voltant de la Plaça d'Armes , on s'aixequen els edificis públics, com el Club de La Unió en el Palau de Sara Braun, o les antigues casonas que recorden la seva arquitectura europea. Al mig sobresurt el monument a Fernando de Magallanes, inaugurat en 1920, i segons la creença popular besar -ara tocar, des de la pandèmia- el dit del peu de l'indi que es troba reclinat en la base de pedra de l'escultura augura un pròxim retorn a la ciutat.El moll en Punta Arenas, Xile. Javier CarriónSara Braun va ser l'empresària patagònica més poderosa de finals del segle XIX i principis del XX. Ella va fundar la Societat Explotadora de Terra del Foc, enfocant el seu negoci en la ramaderia ovina a gran escala, en contraposició a la manera de vida dels indígenes.

El seu imponent mausoleu es troba en el cementiri, que mereix una visita per a admirar també les tombes d'altres rics personatges de l'època, com la família Menéndez, i un original espai de xiprers de tipus canadenc que ho han convertit en un dels camposantos més bells del món.Hi ha molts més al·licients en aquest Punta Arenas fundat en 1848, com el mirador del Turó de la Creu , amb la millor panoràmica de la ciutat i de l'estret, o el Museu Nao Victoria, un espai privat situat als afores amb rèpliques a grandària real dels vaixells que han solcat l'Estret de Magallanes encapçalats per la Victòria, la nao comandada per Fernando de Magallanes i, a la seva mort, Juan Sebastián Elcano. La recreació a grandària real del primer vaixell a donar la volta al món completa en el segle XVI obliga a reflexionar sobre les condicions en què van aconseguir semblant gesta amb tempestes i un clima infernal. En el passeig marítim s'aixeca a més, des de 2020, el monument oficial que commemora el 500 aniversari d'aquesta primera navegació i descobriment de l'Estret, amb els busts de Magallanes i Elcano davant una esfera armil·lar de 20 metres d'altura i 15 metres de diàmetre que simula un globus terraqüi.Pingüins i lleons marinosA mitjana tard sol salpar el Australis, i la primera parada del creuer es produeix l'endemà en Badia Ainsworth, a l'entorn de la Glacera Marinelli, el que més s'ha reduït en tot l'àrea -16 quilòmetres en els últims 100 anys-, mostrant com ressorgeix la vida després del retir dels gels. Una tranquil·la caminada pel bosc magallánico de coigües regala unes espectaculars panoràmiques, al mateix temps que s'aprecia l'impacte del castor canadenc arribat des de la veïna Argentina. Sorprèn la bellesa de la morrena d'aquesta glacera amb les seves preses on penetra l'aigua marina, formades per l'acumulació de roques i sediments que marca el límit màxim que va aconseguir el bloc gelat. Aquest és un dels vestigis geològics més importants del Parc Nacional Alberto de Agostini.Badia Ainsworth. J.C.A la tarda, les zodiacs del vaixell s'acosten als illots Tuckers per a albirar una colònia de pingüins de Magallanes i de corbs de mar imperials. Els primers arriben al setembre per a procrear i formen parelles estables que tornen any rere any al mateix lloc davant la mirada dels lleons marins, el seu principal depredador, que els vigilen des d'una pròxima platja solitària. Els corbs de mar, en tant, són ocells molt grans que poden mesurar de llarg fins a 72 centímetres i tenen ales molt amples. El passeig amb llanxa finalitza en pujar al vaixell a degustar una reconfortant tassa de xocolata calenta o un got de whisky per als més atrevits.Pingüins en Tuckers. J.c.la avinguda dels glaciaresEl segon dia del creuer d'expedició està dedicat a les glaceres.

Navegant pel braç nord-oest del Canal Beagle s'aconsegueix en la serralada Darwin la Glacera Piula , de 6 quilòmetres de llarg per 1,2 d'ample, la llengua principal del qual s'estén en gran del cordó muntanyenc fins a la mar. En descendir del vaixell es pot optar per una excursió que permet gaudir d'una vista panoràmica de la costa pròxima i els blocs de gel amb un intens color blau. Impossible no #emocionar davant aquest amfiteatre de gel turquesa. La glacera deu el seu nom a una expedició italo-argentina de 1880 que va voler homenatjar la princesa María Pía de Savoia, i sorprèn al visitant per les seves magnífiques formacions gelo i el seu entorn pristí en una bella naturalesa verge.Glacera Piula. J.C.A continuació el vaixell avança per l'avinguda de les Glaceres, considerat un dels llocs més imponents del canal de Beagle perquè se succeeixen un darrere l'altre des del camp de gel Darwin cap a la mar. Tots estan envoltats per muntanyes sempre nevades i els seus noms es deuen a la nacionalitat dels primers exploradors europeus de la zona: Espanya, Alemanya, Itàlia, França (Romanche) i Holanda. Impossible endevinar amb quin #quedar a l'hora de fotografiar-los en aquest estret canal en el qual les llengües de gel es vessen sobre l'aigua formant fins i tot alguna cascada, com en el cas de la Glacera Romanche.Avinguda de les Glaceres. J.C.Desembarcament a l'illa de HornosPara la majoria del passatge el punt més esperat del viatge és el Cap de Forns , on es creuen els oceans Pacífic i Atlàntic . En aquest històric punt només el capità pot decidir si el desembarcament és possible. El vent referma amb força i no existeix un port d'accés, únicament una platja de còdols en la qual a vegades resulta inevitable #mullar els peus amb les ones. Des d'allí es puja per una escala de 160 esglaons (uns set pisos d'altura) per a accedir a una passarel·la que condueix fins a l'escultura de l'albatros ('Diomedea exulans'), inaugurada el 5 de desembre de 1992 per a honrar als navegants que van sortejar el temut cap i als quals van morir per intentar-ho, unes 10.000 persones en més de 800 naufragis. El monument, realitzat per l'escultor xilè José Balcells, simbolitza a l'ocell marí icònic de les mars australs i de major envergadura, molt apreciada tradicionalment pels mariners com l'ànima dels navegants caiguts.Illa de Forns. J.C.En la part més alta de l'illa, on al vent es pot afegir la pluja, el sol o la calamarsa més cruel (quatre estacions en un mateix dia), no hi ha un arbre, només una enorme torba vegetal per la qual resulta difícil caminar, i sí que es pot accedir per la passarel·la a l'històric far , ja que la sobirania de l'illa és exercida per una família xilena, encapçalada ara per Carolina Romero, amb els seus marit, les seves filles bessones i un fill home. Al desembre complirà un any d'estada en Forns i marxarà a una altra destinació que triï l'Armada xilena.

Mentrestant, la seva missió aquí és atendre l'estació meteorològica i controlar el pas de navilis. Trepitjar aquest lloc hostil, si les condicions del temps ho permeten, on la civilització no s'intueix, estremeix d'alguna manera, pensant que una mica «més enllà» cap al sud es troba el temut Passatge de Drake, també anomenat Mar de Falçs, i la gelada Antàrtida.El refugi dels yaganesLa última excursió en zodiac del creuer austral es produeix en la Badia Wulaia de l'illa de Navarino, un enclavament històric perquè va albergar un dels assentaments més importants dels indígenes yaganes, nadius nus i canoeros que es van instal·lar en aquest paratge molt protegit dels vents. Aquests homes i dones van constituir la tribu més gran de la regió de Magallanes. La badia està catalogada com un gran jaciment arqueològic per la troballa d'eines, articles de caça, conchales i tombes. La seva història s'explica en un petit museu que va funcionar com una radioestación de l'Armada de Xile des de 1931. Rumb a Navarino. J.C.Gairebé un segle abans, en 1833, Charles Darwin va desembarcar en aquest lloc durant el seu viatge a bord del HMS Beagle quan recollia de la mà de Robert Fitz Roy evidències que li portarien a esbossar una teoria revolucionària sobre l'origen de la humanitat. En aquest centre d'informació dels pobles indígenes també es pot conèixer millor la història de Jemmy Button , el yagán adolescent que va ser traslladat a Anglaterra i presentat davant el rei Guillem IV. Li van vestir com un cavaller, va rebre algunes vacunes i va prendre lliçons dels modals de l'època, però Fitz Roy el va retornar a la seva terra, tres anys més tard, i el seu intent civilitzador es va convertir en un rotund fracàs. A més de visitar el museu, els passatgers del Ventus poden realitzar una empinada caminada fins a un mirador que regala una espectacular panoràmica d'aquesta zona on creixen les lengas, els coigües i les falgueres.Ushuaia. J.C.Pistes Terra del Foc (Xile) Com arribar: Ibèria (www.iberia.com) manté un vol directe entre Madrid i Santiago de Xile. Des del seu aeroport, els avions de Latam (www.latamairlines.com/es/es) connecten amb Punta Arenas en diversos horaris. On dormir: Hotel Cap de Forns (www.hotelcabodehornos.com) i l'Egua Boja (yegualoca.com). On menjar: The Endurance Restaurant (www.hotelnogueira.com). Més informació: www.australis.com/es i en chile.travelLlegada a UshuaiaEl vaixell aconsegueix a la nit Ushuaia , la ciutat argentina i més austral del planeta, encara que els xilens s'esforcen a recordar que aquest mèrit és de Port Williams en Illa Navarino. L'endemà, el passatge del vaixell es dispersa. Uns recorren la ciutat per a comprar records i articles lliures d'impostos, uns altres continuen el seu periple per l'Argentina i alguns decideixen tornar de nou en el vaixell de la companyia Australis a Punta Arenas per un altre recorregut diferent al de l'anada en la màgica Terra de Foc.