José Ramón Xirivella: “El problema dels valencians a Madrid és la subordinació”
Després de més d'una dècada al capdavant de la reivindicació del Dret Civil Valencià des de la societat civil, José Ramón Xirivella ha decidit fer el salt a la política. Després de dimitir com a president de la Associació de Juristes Valencians, impulsa Agenda Valenciana, un projecte amb el qual aspira a reunir una candidatura al Congrés dels Diputats per la província de València. El seu objectiu és convertir les reivindicacions històriques del territori en compromisos concrets i qüestionar la subordinació dels representants valencians a les direccions nacionals dels seus partits. Finançament autonòmic, reconstrucció després de la dana, infraestructures i autogovern formen part d'una proposta que pretén fer del valencianisme una força capaç de negociar i condicionar les decisions de Madrid. Després de més d'una dècada defensant el Dret Civil Valencià des de la societat civil, ha decidit fer el salt a la política. Què li ha portat a concloure que ja no n'hi ha prou amb reivindicar i que ha arribat el moment de #presentar a unes eleccions? La convicció que no podem continuar acumulant raons mentre uns altres decideixen per nosaltres. Des de la societat civil hem explicat, proposat i construït acords. Existeix un bloqueig per part del mateix President de la Generalitat, i l'única opció que ens han deixant és defensar nosaltres mateixos el autogobieno a la casa de tots els espanyols. Però aconseguir que un diputat reconegui que tens raó serveix de poc si després accepta que el seu partit faci el contrari. No considero esgotada la reivindicació cívica: considero insuficient la nostra representació política. Massa diputats triats pels valencians accepten ser convidats de pedra. Volem substituir aquesta docilitat per capacitat de negociació i resultats. No fem aquest pas per a administrar el malestar, sinó per a oferir esperança i demostrar que els valencians podem influir en les decisions que afecten la nostra vida. Vostè ha afirmat que “el problema és Madrid”. A què es refereix exactament? A la falta de sensibilitat dels governs centrals cap a la Comunitat Valenciana o també a la incapacitat dels partits valencians per a defensar els seus interessos davant les seves pròpies direccions nacionals? En la política espanyola, aconsegueixen els seus objectius pocs territoris, els que pressionen a través dels seus propis instruments politicos en els centres de decisió, els que no es deixen tutelar per Gènova o Ferraz. A Diana Morant i González Pons els pregunto quins resultats concrets han aconseguit per als valencians. I atenció a les llistes del #PP: Macarena Montesinos va ser número dos de Tellado en el Congrés, però aquesta proximitat en poder no equival a sensibilitat valenciana. Al març de 2025, #PP i Vox van votar contra la comissió de recerca de la dana: per a mi, un exemple de disciplina de partit per sobre de l'exigència d'explicacions.
Necessitem una actuació permanent del Consell a Madrid: seguiment de lleis i pressupostos, negociació i rendició de resultats davant Les Corts. A Madrid cal arribar abans que les decisions estiguin preses. Ha anunciat la seva intenció de confeccionar una candidatura al Congrés per la província de València, amb persones procedents de la societat civil. Quines possibilitats reals té de materialitzar el projecte i amb quin calendari treballa? El dijous 15 d'octubre registrem el projecte Agenda Valenciana i comencem la recollida de signatures. Estem configurant una candidatura al Congrés amb persones de prestigi social i experiència contrastada en la defensa dels nostres interessos. Aspirem a ser la cinquena opció política important i la més compromesa amb els valencians, no una candidatura testimonial. La prioritat immediata és completar els avals i tancar un equip solvent. Paral·lelament, estem contrastant les nostres propostes amb afectats per la dana, sindicats, empreses, autònoms, professionals i entitats socials i culturals. No busquem únicament noms coneguts: busquem persones capaces de treballar, negociar i assumir responsabilitats. Què oferiria la seva candidatura que no estiguin oferint ja el #PSPV, el #PP, Compromís o Vox? Quina seria la seva principal diferència respecte als partits que actualment representen als valencians en les Corts Generals? Independència, experiència i exigència de resultats. El valencianisme ha de #mesurar per la seva eficàcia. Compromís va pactar en 2020 una proposta de finançament en vuit mesos i va recolzar els pressupostos de 2021, 2022 i 2023 sense aconseguir llavors la reforma. El #PSOE va incomplir, però Compromís ha d'explicar la utilitat de mantenir els seus suports. El meu balanç també és negatiu en la reconstrucció: denunciar a Mazón no pot servir per a blanquejar les deficiències de la gestió estatal. I cal distingir els comptes: les indemnitzacions del Consorci no són subvencions concedides per generositat governamental. El Consorci és públic, però compleix obligacions asseguradores i disposa de patrimoni propi, separat de l'Estat. No hem de presentar com un favor polític el que correspon a l'assegurat. Parla d'una candidatura de perfil valencianista, amb persones compromeses amb el territori. Què significa avui ser valencianista en termes polítics? Quines serien les tres reivindicacions irrenunciables del seu programa? Ser valencianista és anteposar el benestar i els drets de la nostra gent a les conveniències de qualsevol direcció de partit. Les nostres tres prioritats són finançament just i compensació del perjudici acumulat; reconstrucció efectiva després de la DANA, amb veritat, reparació i prevenció; i autogovern real, amb Dret Civil, llengua i institucions respectades, i polítics compromesos amb la regeneració democràtica.
Per a reconstruir necessitem també reformes en contractació, despesa i personal que permetin als ajuntaments executar els recursos. I hem de disposar d'una veritable policia autonòmica pròpia, amb mitjans i capacitats operatives, no conformar-nos indefinidament amb el provisional. La seva creació està prevista en l'Estatut i exigeix l'actuació de Les Corts i del Consell, a més de cooperació i finançament estatal. Aspira a construir una candidatura transversal, capaç de reunir persones de diferents sensibilitats ideològiques, o creu que per a defensar els interessos valencians és necessari #situar en un espai polític determinat? On estarien els límits d'aquesta transversalitat? Sí, perquè cap ideologia té el monopoli de la defensa dels valencians. Recordo llistes del #PSOE que, al meu judici, eren més nacionalistes que la proposta actual de Compromís. Però les etiquetes importen menys que el compromís efectiu. Els nostres límits són la democràcia, la igualtat, l'honestedat i el respecte a la nostra personalitat col·lectiva. No compartim el discurs de Vox sobre la nostra llengua ni el seu rebuig a recuperar el Dret Civil Valencià. I ha d'explicar per què s'oposa aquí mentre a Aragó va donar suport a la reforma del Codi Foral de juny de 2024. La igualtat no pot consistir en el fet que els valencians renunciem al que uns altres conserven i actualitzen. La Comunitat Valenciana arrossega reivindicacions històriques en matèria de finançament autonòmic, inversions, infraestructures i autogovern. Per què considera que els grans partits no han estat capaços de resoldre-les? És un problema de subordinació a Madrid o de falta de força electoral valenciana? És un problema de subordinació i de falta de conseqüències per incomplir. Les previsions per a 2026, en un escenari sense condonació, situen el deute valencià en 66.095 milions d'euros i la despesa total en interessos en 1.318 milions. Aquestes xifres mostren la dimensió del problema. El FLA és un préstec, amb interessos a més del tres per cent, no el finançament suficient que reclamem. Exigim determinar i compensar el deute atribuïble a l'infrafinançament i els seus interessos. I també hem de discutir el repartiment del transport metropolità: per a 2026 s'han aprovat 40 milions per al area metropolitana valenciana, enfront de 126,89 per a Madrid i 149,30 per a Barcelona. Volem criteris transparents que atenguin població, serveis i necessitats. No acceptarem que els valencians hàgim de conformar-nos permanentment amb menys. La seva principal bandera durant anys ha estat la recuperació del Dret Civil Valencià. Serà aquesta la pedra angular de la seva candidatura o pretén ampliar el focus a qüestions com el finançament autonòmic, el Corredor Mediterrani, la rodalia ferroviària, l'aigua i les inversions de l'Estat? El Dret Civil és irrenunciable, però la nostra agenda inclou ocupació, serveis públics, aigua i mobilitat.
Els retards del Corredor Mediterrani són un exemple del que no hem de continuar acceptant. El tercer carril de la segona via València–Castelló arrossegava ajornaments des de 2023, tampoc es va acabar en 2025 i la previsió publicada aquest octubre situa el final de les obres a principis de 2027. El #AVE regional entre les tres capitals, anunciat per a 2027, apareix ara previst per a començaments de 2028; també se situa en 2028 l'entrada en servei del canvi d'ample entre Castelló i Tarragona. I el túnel passant de València continua sense data de posada en servei en el seguiment empresarial. Mentrestant, considero insofrible el que suposa per a tants usuaris viatjar a Castelló o Cullera amb tren, o a l'Eliana, la Canyada o Llíria amb metro. Exigirem resultats a l'Estat i al Consell. No volem una altra presentació del Corredor: volem utilitzar-ho. Al juny va denunciar la falta de determinació del #PP i del #PSOE per a desbloquejar la reforma constitucional necessària per a recuperar el Dret Civil Valencià. La seva decisió de concórrer a les eleccions és també una resposta al comportament de tots dos partits? Quina responsabilitat atribueix a cadascun? És una resposta a una experiència reiterada, no a un empipament puntual. Al gener de 2024, #PP i #PSOE van impedir tramitar l'esmena sobre Dret Civil en considerar-la aliena a la reforma de l'article 49. I des de març de 2026 el #PP bloqueja en Les Corts la votació de la delegació valenciana per a recuperar drets civils en matèria de família, règim econòmic matrimonial o normes successòries, vinculant-la a la renovació d'òrgans estatutaris. Reconec que Compromís a través de Joan Baldoví ha insistit a desbloquejar-la. En el 750 aniversari de la mort de Jaume I, no n'hi ha prou amb homenatjar el fundador mentre es posterga la nostra capacitat de legislar. Aquestes eleccions també van de l'autogovern tutelat que estem disposats a acceptar. El respecte a la nostra història i a les nostres institucions ha de #demostrar amb decisions. L'experiència d'altres formacions territorials demostra que un nombre reduït de diputats pot resultar decisiu en un Congrés fragmentat. Aspira al fet que una candidatura valencianista tingui capacitat per a condicionar la investidura d'un president del Govern? Estaria disposat a negociar els seus vots amb qualsevol partit a canvi de compromisos concrets per a la Comunitat Valenciana? Aspirem al fet que els nostres vots siguin útils. Negociarem amb qui assumeixi compromisos compatibles amb la democràcia, els drets i l'autogovern, sense una investidura compromesa per endavant, seguint l'estil negociador de Coalició Canària. I la nostra agenda no acaba en les grans infraestructures. Quan tindrà el Palau de les Arts un finançament estatal suficient i estable? El Ministeri va destacar una aportació de 2,5 milions en 2025; reconèixer aquest avanç no obliga a considerar-lo suficient.
Exigirem un conveni pluriennal i criteris de suport comparables als d'altres grans institucions líriques. Què hauria d'oferir-li un futur Govern central perquè vostè donés suport a la seva investidura? Defensaria un acord previ i públic sobre finançament, inversions i autogovern, o negociaria cada qüestió per separat? Un acord previ i públic, amb mesures, quantitats, responsables i dates. En el Corredor distingirem pressupost anunciat, obra executada i servei disponible: el propi Ministeri xifrava a l'abril de 2026 en un 36% la part del traçat en servei. Hi ha avanços, però no n'hi ha prou amb anunciar contractes. Exigirem un calendari per trams, seguiment trimestral i explicacions davant cada incompliment. El mateix per a la reconstrucció de la zona dana, el finançament i l'autogovern. I abans de votar el 29 de novembre hem de conèixer les alternatives: quan presentarà Feijóo una proposta completa de finançament autonòmic? La societat civil, especialment CEV i #AVE, ha d'exigir conèixer-la abans de les eleccions, i reclamar al #PSOE concreció i garanties de compliment, cas d'aconseguir el bloc d'esquerres una majoria suficient. Els nostres vots no serviran per a premiar anuncis ni per a justificar nous retards. Si estem en el Congrés i s'incompleix els pactes- després de raonar-lo amb la societat civil valenciana, el nostre suport no es produirà. Mai votarem contra interessos generals dels valencians. Una candidatura nova part amb dificultats evidents: poc temps, escassa estructura territorial i absència de representació institucional. Com pensa afrontar aquests obstacles? Compte ja amb suports, recursos econòmics i persones disposades a assumir responsabilitats en la llista? Amb treball, austeritat i persones que coneixen els seus municipis i els seus sectors. Estem completant l'equip i buscant col·laboració per als avals, la campanya i les propostes. No anunciaré suports sense autorització ni recursos que encara no estiguin compromesos. El nostre avantatge no serà una maquinària electoral, sinó l'experiència dels qui porten anys defensant demandes socials i professionals. Volem convertir aquesta experiència en capacitat parlamentària. Però no confonem entusiasme amb organització: necessitem responsabilitats clares, finançament transparent i candidats disposats a treballar. Ser una cinquena opció important exigeix demostrar solvència, no #limitar a proclamar que els altres ho fan malament. Vostè ha decidit dimitir com a president de la Associació de Juristes Valencians i també ha renunciat al seu càrrec el vicepresident, José Bonet Navarro. Era imprescindible abandonar la direcció per a preservar la independència de l'associació? Com garantirà que la AJV continuï sent una entitat transversal i no quedi vinculada a la seva aventura política? Sí. La nostra decisió electoral és personal i no pot comprometre la independència de l'associació.
Juristes Valencians no és un partit ni ha de #convertir en l'estructura auxiliar de cap. La separació ha de ser completa: direcció, recursos, comunicació i decisions. El seu patrimoni cívic pertany a totes les persones i entitats que han contribuït a construir-lo, amb sensibilitats polítiques diferents. L'associació ha de continuar exigint a tots els representants que defensin el Dret Civil, també a nosaltres. La millor garantia de la seva independència serà que pugui criticar-nos amb la mateixa llibertat amb la qual ha criticat als altres. Ningú ha de confondre el compromís personal d'alguns dels seus antics dirigents amb un suport electoral de la AJV. En Juristes conviuen tot tipus de sensibilitats ideològiques, però prima la defensa de l'autogovern. Durant anys ha reclamat als partits que anteposin els interessos valencians a les estratègies nacionals. No obstant això, una candidatura electoral també necessita estructura, finançament i suports polítics. Com evitarà que el seu projecte acabi reproduint les mateixes dinàmiques que ara critica? Després del cas Ábalos, exigir un plus d'honorabilitat als nostres representants és imprescindible. Però no n'hi ha prou amb presentar persones que semblin honestes: cal establir controls. Defensarem una reducció dràstica dels aforamientos, limitació de mandats, incompatibilitats efectives i publicitat de béns, interessos, agendes i despeses. Els nostres diputats hauran de rendir comptes periòdicament de les seves iniciatives, els seus vots i els acords aconseguits. També exigirem transparència en la publicitat institucional, per a evitar que serveixi com a mecanisme de dependència. Cap aportació econòmica ha de comprar una decisió. I el Consell haurà de publicar els objectius i resultats de la seva actuació a Madrid. L'obediència al cap no pot continuar sent el principal mèrit per a figurar en una candidatura. Si finalment no aconsegueix reunir una candidatura viable o no obté representació parlamentària, què farà? Consideraria que l'intent ha fracassat o creu que el simple fet de portar el valencianisme polític al debat electoral ja justificaria fer aquest pas? No em presento únicament per a deixar constància d'una protesta: volem representació i resultats. Si no els obtenim, caldrà reconèixer-ho, analitzar els errors i assumir responsabilitats, sense convertir qualsevol desenllaç en una suposada victòria. Però el nostre compromís no depèn d'un escó. Els valencians necessitem esperança, no resignació ni acceptació de la submissió. No accepto que el meninfotisme formi part del #ADN valencià. El que necessitem és una representació a l'altura de la nostra capacitat de treballar, crear i ajudar als altres. No podem lamentar indefinidament la ineficàcia dels qui ens representen i, al mateix temps, renunciar a intentar canviar-la.