Els EUA utilitzen fitxers secrets del chavismo per examinar sol·licituds d'entrada

Com els ha succeït a nombrosos veneçolans en les últimes setmanes, J. P., de 74 anys i amb doble nacionalitat veneçolana i espanyola, va veure denegada la seva sol·licitud d'entrada als Estats Units a través del Sistema Electrònic d'Autorització de Viatge (AQUESTA, per les seves sigles ... en anglès). El motiu que apareixia en la notificació era escarit: «Proclamació presidencial que restringeix l'entrada als Estats Units» . Es referia a les restriccions migratòries imposades per l'Administració Trump als ciutadans de determinats països, entre ells Veneçuela, que afecten l'expedició de visats d'immigrant i de determinades categories de visats temporals, inclosos els de turisme, negocis i estudis.J. P., que prefereix mantenir la seva identitat en reserva per temor a possibles represàlies del chavismo, va acudir finalment al consolat estatunidenc a Madrid. Allí, segons el seu relat, una funcionària li va mostrar el document que havia suscitat els dubtes de les autoritats migratòries: una còpia escanejada de la seva antiga fitxa d'ingrés en les Forces Armades veneçolanes, amb la seva signatura de puny i lletra. Ell va explicar que havia prestat el servei militar quan encara era obligatori a Veneçuela , abans que la Constitució de 1999 prohibís expressament el reclutament forçós, i que allò no significava que hagués format part de l'aparell repressiu del chavismo.Aquest veneçolà va aconseguir finalment un visat estatunidenc amb una validesa de deu anys, però uns altres no han tingut la mateixa sort. ABC ha conversat amb quatre persones que descriuen situacions similars: autoritzacions de viatge denegades després d'anys entrant sense dificultats als Estats Units, obstacles consulars i preguntes sobre antics expedients personals o militars. Documents que, segons les fonts consultades per aquest periòdic, fins enguany estaven en poder dels serveis d'intel·ligència veneçolans, entre ells el Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional (Sebin), un dels principals organismes d'Intel·ligència i repressió política del chavismo.El que queda clar és que les autoritats estatunidenques tenen ja en el seu poder aquests documents, fins ara custodiats per l'organismes d'Intel·ligència del chavismo, i que els estan utilitzant per a examinar les sol·licituds d'entrada al país, fins i tot de persones que porten dècades desvinculades de les Forces Armadas.la aparició d'aquests expedients coincideix amb noves informacions sobre el grau de penetració estatunidenca en els serveis d'Intel·ligència veneçolans. El periodista David Placer va assegurar aquesta setmana, en el Club de Premsa de NTN24 , que Washington ha assumit part de la supervisió operativa del Sebin, tant a Caracas com en altres ciutats, i que determinades operacions de vigilància i persecució política estan sent sotmeses a autorització estatunidenca.

Segons el seu relat, comandaments mitjans i alts de l'organisme estarien col·laborant amb els serveis d'Intel·ligència dels Estats Units i facilitant informació sobre activitats repressives i dipòsits clandestins d'armament. Aquesta obertura, segons fonts a Washington, obeeix a una decisió del propi Diosdado Cabell , qui busca millorar la seva situació davant la Justícia estatunidenca, estant imputat en una causa de narcoterrorismo i en crida i cerca per una recompensa de 25 milions de dòlars (22 milions d'euros). Cabell té control sobre el Sebin per dues vies: la seva autoritat política com a ministre de l'Interior i la seva relació directa amb els comandaments de l'organisme, inclòs el seu actual director, Alexis Rodríguez Cabello, que és primer seu.Anotació en un visat amb les restriccions a veneçolans. Cabell apareix a més assenyalat per fonts d'Intel·ligència estatunidenques com co-conspirador en la nova causa penal oberta en el Districte Sud de Nova York per les tortures infligides a ciutadans estatunidencs detinguts a Veneçuela. Encara que l'acusació no ho identifica expressament pel seu nom, les fonts consultades el situen darrere d'una clau, que correspon a un dels supòsits responsables d'ordenar i supervisar els abusos. L'afebliment de Cabell també es reflecteix en les seves relacions amb altres dirigents de l'aparell de seguretat chavista. El general Gustavo González López, que va ser un dels seus homes de confiança i antic director del Sebin , va ser nomenat ministre de Defensa, però, segons les informacions recaptades per aquest periòdic, tots dos s'han distanciat a mesura que avançava la seva cooperació per separat amb els Estats Units, amb la qual buscarien millorar les seves respectives situacions davant la Justícia estatunidenca i reduir eventuals imputacions o condemnes. El polític veneçolà també ha vist disminuir la seva capacitat de maniobra sobre els grups armats que durant anys van actuar sota l'empara del chavismo. Valentín Santana, dirigent del col·lectiu La Piedrita, ha arribat a denunciar que es troba «assetjat» , mentre s'han posat en marxa operacions contra la guerrilla colombiana assentada en territori veneçolà, especialment en les zones frontereres. Segons les mateixes fonts, Cabell hauria impedit anteriorment actuacions d'aquesta naturalesa, que ara s'estarien desenvolupant sense que pogués bloquejar-les.El Sebin, que durant anys va gestionar l'Helicoide , un dels centres de detenció i tortura més notoris del món, havia anat #consolidar més com un gran aparell d'Intel·ligència, amb extensos arxius i expedients sobre tota classe de ciutadans veneçolans, tant opositors com funcionaris, militars i dirigents del propi règim.

Bona part de les funcions de repressió més directa havien recaigut recentment en la Direcció General de Contraespionatge Militar (DGCIM), un organisme de naturalesa militar al qual Nacions Unides ha atribuït greus violacions dels drets humans, incloses detencions arbitràries i tortures. Segons les fonts consultades, els Estats Units pretén intervenir també progressivament en aquesta estructura, depurar els seus comandaments i desmantellar els mecanismes utilitzats per a la persecució política. Es tractaria d'una operació gradual, destinada a reduir la capacitat repressiva de tots dos organismes sense provocar una ruptura brusca de l'aparell de seguretat veneçolà.