Dos accidents ferroviaris greus a Espanya reobren el debat sobre el manteniment de la xarxa
Les col·lisions de trens a Urda i Adamuz deixen més de 120 morts en un any, mentre s'apunta a una caiguda generalitzada de la inversió en la conservació de les infraestructures ferroviàries.
La xarxa ferroviària espanyola va patir dimecres un nou revés amb un accident a Urda, a Toledo, on més de set desenes de persones van perdre la vida per una fallada en el sistema automàtic de senyalització LZB que va provocar la col·lisió d'un tren d'alta velocitat de Renfe i un altre de Iryo. El ministre de Transports, Óscar Puente, va assegurar sobre aquesta fallada que “no passa tots els dies, però que pot ocórrer”.
La tragèdia d'Urda es va produir nou mesos després que el 18 de gener dos trens d'alta velocitat col·lissin a Adamuz, a Còrdova, deixant 46 víctimes mortals a causa d'una fallada en la soldadura de la via, segons els informes de la Guàrdia Civil. Des del Govern s'han atribuït aquests fets a errors humans inversemblants o a factors amb baixíssimes possibilitats de repetir-se.
Entre 2018 i 2024, els accidents van créixer un 142% segons el Centre de Recerca d'Accidents Ferroviaris, situant la xarxa com la primera d'Europa en mortalitat, mentre que els descarrilaments van passar de 7 a 22 en el mateix període. El 2023 es va viure la primera gran crisi amb la liberalització de l'alta velocitat i l'arribada d'Ouigo i Iryo, superant les 100.000 circulacions anuals i multiplicant per set els retards.
L'Institut Juan de Mariana va publicar un informe assenyalant que el Govern va reduir les indemnitzacions i va destinar 1.371 milions d'euros a subvencionar bitllets de Renfe davant dels 1.100 milions atorgats a Adif per al manteniment de les vies. Aquestes incidències i les catàstrofes d'Adamuz i Urda amenacen el sector del transport ferroviari de passatgers en ple 2026.
