L'evolució de la Gran Muralla Verda a l'Àfrica per restaurar terres i frenar la desertificació
El projecte ecològic de la Gran Muralla Verda s'adapta amb arbustos i suport a l'agricultura per assolir les metes de 2030, tot i enfrontar reptes de finançament i conflictes.
Al llarg dels gairebé 8.000 quilòmetres que separen el Senegal de Djibouti, el continent africà està immers en un dels projectes d'enginyeria ecològica i adaptació climàtica més ambiciosos que coneixem i que és conegut com la 'Gran Muralla Verda'. El seu objectiu oficial per a 2030 , fixat per la #ONU, és restaurar 100 milions d'hectàrees de terra degradada, segrestar 250 milions de tones de carboni i crear 10 milions d'ocupacions.
La seva història. Quan el projecte va néixer fa gairebé dues dècades, la idea principal es basava en la plantació massiva d'arbres en línies rectes per a frenar físicament l'avanç de la sorra. No obstant això, la ciència va demostrar que aquesta aproximació partia d'una concepció obsoleta de la desertificació que es tractava d'abordar.
Aquí els estudis que es van anar publicant van confirmar que plantar grans arbres en zones semiàrides generava problemes com una baixa taxa de supervivència, la reducció de la humitat del sòl o fins i tot el descens dels aqüífers locals. I davant un escenari ple de problemes i conflictes, els experts van haver de canviar cap a un enfocament de mosaic adaptat al context que tenien davant.
El que van fer va ser apostar per plantar arbustos, que s'ha demostrat que és una cosa molt més efectiva i sostenible per a l'adaptació climàtica al Sahel que els grans arbres. A més, tots els esforços van ser també encaminats a donar suport a l'agricultura tradicional, ja que s'ha vist que al Sahel semiàrid, les terres de cultius gestionades per la població local ja alberguen una major cobertura llenyosa que les sabanes veïnes.
La bona notícia és que encara que les plantacions no aconsegueixin nivells d'alta densitat forestal, els mesuraments confirmen que els arbres que aconsegueixen #establir proporcionen diferents "serveis" com a ombra, retenció d'aigua o nutrients per a la supervivència de les comunitats locals.
Les xifres. Mesurar l'impacte d'un projecte d'escala continental és un desafiament estadístic gegantesc i durant anys, les xifres van ballar depenent de quins projectes s'incloïen sota el paraigua de la iniciativa. Per exemple, en 2020 s'estimaven prop de 18 milions d'hectàrees restaurades en tota la regió, impulsades fortament pels 12 milions aportats en solitari per Etiòpia.
Però per a donar-li més validesa a aquestes xifres, la UNCCD va presentar la seva revisió de cinc anys amb un nou sistema de mesurament molt més estricte. Sota aquest sistema es va determinar que s'havien aconseguit 1,66 milions d'hectàrees en procés de restauració, amb 4,6 milions d'ocupacions creades.
El finançament. Per a aconseguir les metes de 2030, s'estima que la Gran Muralla Verda necessita una inversió total de 33.000 milions de dòlars. Una gran quantitat de diners amb la qual la comunitat internacional ha respost amb grans compromisos, però el desemborsament real xoca sovint amb la burocràcia.
Per exemple, en 2023, dels 19.000 milions de dòlars promesos per diversos actors internacionals, s'havia programat el 80%, però només s'havia materialitzat un 13% sobre el terreny. Darrere es troben institucions com el Banc Africà de Desenvolupament, que lideren l'esforç financer, comprometent fins avui més de 3.320 milions de dòlars.
El veritable obstacle. La Gran Muralla Verda és, en essència, una carrera contrarellotge per la supervivència econòmica de la regió. Segons els models del Grup del Banc Mundial de 2022, si no s'apliquen mesures urgents d'adaptació, els xocs climàtics per a 2050 podrien empènyer a 13,5 milions de persones a la pobresa extrema en el G5 Sahel, provocant caigudes del #PIB de fins a un 11,9% a Níger i un 6,8% a Burkina Faso.
Però la barrera més insalvable per al reverdecimiento no és l'aridesa del sòl, sinó la geopolítica. Aquí els experts han calculat que, de les 28 milions d'hectàrees al Sahel que són econòmicament rendibles per a la seva restauració, només 14 milions estan disponibles en la pràctica. L'altra meitat es troba bloquejada per conflictes armats i la inseguretat crònica de certes zones.
Imatges | Wikipedia
En Xataka | La Gran Muralla Verda de la Xina va néixer per a contenir els deserts. Ara l'aigua s'està anant a una altra part
- La notícia Àfrica vol plantar 100 milions d'arbres des de fa 19 anys. Ara la seva Muralla Verda al Sàhara agafa forma va ser publicada originalment en Xataka per José A. Lizana .
