Un professor a Qatar viatja 7.160 milles per jugar la final amb el seu club
Neil Kilpatrick va fer dos cops el viatge entre Doha i Omagh en menys d'una setmana per ajudar l'Edendork a guanyar el seu primer títol de Tyrone.
El viatge d'anada i tornada des d'Edendork fins a Healy Park, a Omagh, és d'unes 60 milles.
Però per a Neil Kilpatrick, el viatge per ajudar el seu club a guanyar el primer títol del Campionat de Futbol Sènior de Tyrone de la seva història va ser un poc més llarg.
Són exactament 7.160 milles des de Doha fins a Omagh, ja que Kilpatrick va fer el viatge des de la seva feina de professor a Qatar per jugar amb el seu estimat Edendork.
Va ser un viatge que va haver de fer dos cops en menys d'una setmana després que el primer partit acabés en empat, la qual cosa va significar un partit de desempat i uns quants vols de llarga distància organitzats a pressa i corre.
L'antic jugador de les categories inferiors de Tyrone va aterrar de nou a Dublín divendres al matí, abans de fer una ràpida escapada cap a casa per preparar-se per a la nit més important de la història del seu club.
L'actualitat meteorològica al Regne Unit i Irlanda estava dominada per l'arribada imminent de tempestes amb nom, així que el defensa d'Edendork simplement es va alegrar de tornar sense cap contratemps.
Es pot dir que 14.320 milles en menys de set dies és el trajecte més llarg per a qualsevol persona que porti la Copa O'Neill cap a casa.
«Vaig volar de tornada a Qatar dilluns al matí després del partit empatat i després vaig tornar a volar i vaig aterrar a Dublín [divendres] a les 6 del matí. Però val la pena fins a l'últim bit», va dir Kilpatrick a BBC Sport NI.
«Vaig sentir rumors que ens podrien haver desviat a l'aeroport de Shannon, així que estava un xic incert, però per sort vaig poder pujar bé per la carretera. Unes poques hores de son i després vaig venir a jugar el partit aquí.»
«Saps que mai no faràs res sense un xic de sacrifici extra.»
Quan el senyor Kilpatrick torni a la seva aula a Doha després de les vacances de meitat de trimestre, pot ser que la magnitud de la gesta aconseguida a casa no sigui entesa pels qui l'envolten.
Així doncs, admet que potser haurà de ser creatiu a l'hora d'explicar els fets del seu viatge de tornada a casa.
«Bé, és curiós, treballo per a una organització espanyola, així que no tenen ni idea de qui és l'Edendork ni de què és el futbol gaèlic.»
«Però no cal que ho sàpiguen, els diré que vaig tenir una gran setmana.»
«És el meu Mundial, en tots els sentits. Ara podré gaudir-ne i la setmana que ve hi tornaré, i simplement recordarem el que ha passat.»
Neil és germà de la figura de Tyrone Conn Kilpatrick, per la qual cosa el primer títol comarcal sènior del club va ser encara més especial.
«Definitivament és especial, i em va saber molt de greu no haver vingut a casa per al campionat en els últims dos anys.»
«Ho estava mirant per la televisió i viure això amb en Conn, i viure això amb la família, és una cosa que no oblidaré mai.»
Afegeix que viure lluny de casa significa que només té sis o set setmanes a l'estiu de tornada a Tyrone, i que guanyar un títol amb aquells amb qui va créixer significa que «probablement és difícil de posar en paraules».
«Per a molta gent això probablement no significa res, però per als pocs que som aquí al camp i formem part de la comunitat d'Edendork, ho és tot.»
«Probablement no tornarem a viure mai un dia com aquest, així que cal assimilar-ho i gaudir-ne fins a l'últim bit.»
