Aaron Rodgers i els Steelers somien amb la Super Bowl gràcies a una defensa sòlida

El jugador de 42 anys continua sent una figura que divideix opinions. Però els Steelers tenen una defensa formidable i un quarterback que ja ho ha vist tot.

Aaron Rodgers està molt lluny d'entrar en la conversa per al MVP d'aquesta temporada. A vegades, en la seva segona temporada amb els Steelers, el jugador de gairebé 43 anys ha mostrat indicis del jugador que va ser en la seva millor època, llançant la pilota amb energia i precisió, capaç de desxifrar qualsevol cobertura. Altres vegades ha semblat, bé, un tipus de més de 40 anys jugant a un esport de joves.

Rodgers s'ha semblat més al millor Rodgers en la lluitada victòria dels Steelers per 16-10 contra els Saints a París. No estava satisfet amb el joc del seu equip en atac, i va dir a la periodista Molly McGrath: «No crec que haguem jugat gaire bé en atac avui». Però Rodgers va fer el suficient per assegurar la victòria, inclosa una passada de 51 yardes cap a DK Metcalf en el segon quart. Més tard va fer una cursa per aconseguir un primer intent en un tercer i sis per segellar el triomf.

És cert que es van deixar punts pel camí —els Steelers van tenir diverses possessions estancades i només van anotar un touchdown en quatre visites a la zona vermella— i 16 punts contra un equip amb dues victòries no és impressionant. Però els Steelers van marxar de França amb una victòria, un balanç de 5-2 i molt de marge de millora.

Així doncs, vet aquí una pensada esbojarrada: podria Rodgers guanyar una Super Bowl en la seva última temporada a la NFL?

Però quan es consideren les peces al voltant de Rodgers, potser no és tan esbojarrat. Per molt competent que fos Rodgers contra els Saints, la defensa es va portar el protagonisme. Van asfixiar el quarterback dels Saints, Tyler Shough, i van anular el joc de cursa dels Saints, tal com havia predit el linebacker dels Steelers, Patrick Queen. Aquesta defensa contra la cursa dels Steelers és castigadora i no para de millorar. En les setmanes 1-4, van permetre 4,5 yardes per cursa. En les últimes tres setmanes, ha baixat a 2,8 yardes per cursa. En total, la defensa de Pittsburgh només ha permès tres touchdowns en els últims 15 quarts. Això és un nivell de dominació digne dels Seahawks del 2025.

En atac, Rodgers no és pitjor del que ho va ser Sam Darnold l'any passat quan els Seahawks van guanyar la Super Bowl. Ha llançat 13 touchdowns i cinc intercepcions per a 1.699 yardes en els seus primers set partits d'aquesta temporada; Darnold va sumar 12 touchdowns, quatre intercepcions i 1.754 yardes en el mateix període el 2025. El linebacker dels Saints, Kaden Elliss, va comparar Rodgers amb un base de bàsquet, destacant l'avantatge que té sobre altres quarterbacks de la NFL. «Encara que ja té una edat, crec que això és un avantatge per a ell, la seva ment», va dir Elliss després del partit de diumenge. «I crec que avui ho va utilitzar».

Potser el coeficient intel·lectual futbolístic de Rodgers podria catapultar Pittsburgh a una llarga trajectòria als playoffs de l'AFC. Sí, hi ha els candidats habituals a la Super Bowl com Kansas City i Buffalo, però cap equip de l'AFC aquesta temporada és una màquina de guanyar com els Patriots de l'era Brady-Belichick.

I, després d'una Super Bowl poc sorollosa des del punt de vista de les grans estrelles, el retorn de Rodgers al gran escenari faria saltar fuquets.

Per descomptat, Rodgers ve amb un bon equipatge a causa del seu compromís amb la seva «pròpia investigació» durant la Covid, la seva ridícula antipatia cap a Anthony Fauci i el seu hàbit de criticar entrenadors i companys d'equip. Recentment, però, sembla haver-se adonat que guardar-se les seves opinions és probablement el millor camí a seguir. La seva pitjor opinió del cap de setmana va ser semblar pensar que Peaky Blinders s'ambientava a França en lloc d'Anglaterra. No és precisament una persona que caigui bé, però tenint en compte el que ha dit en el passat, el seu comportament recent sembla un progrés.

No és que estigui completament en silenci. A París, quan li van preguntar sobre les Sèries Internacionals, va fer saber que els propietaris dels equips havien considerat un calendari de 16 partits amb una setmana internacional sencera, on els equips juguessin per tot el món i dos caps de setmana de descans. En canvi, segons Rodgers, van optar pel calendari de 17 partits per recaptar diners addicionals. Rodgers va afegir que la lliga «potser va un poc curta de diners», un dard sorprenent i fresc que li farà guanyar alguns seguidors.

Siguem realistes: Rodgers i els Steelers necessitaran molta sort per arribar a la Super Bowl aquest any. Però aquest és el cas de molts equips. Una trajectòria fins al partit pel títol dispararia la modèstia nul·la de Rodgers, però s'ha d'admetre que el seu últim partit coincidint amb el diumenge de la Super Bowl seria interessant.

Joe Burrow, QB, Cincinnati Bengals. Perdent 13-0 a la meitat del partit, els Bengals semblaven destinats a una derrota exasperant, un art en què s'especialitzen. Només havien aconseguit 49 yardes de passada i tenien dificultats per mantenir les possessions. Mentrestant, la defensa suposadament renovada dels Bengals no aconseguia treure els Ravens del camp. Al descans, Baltimore, liderat per un quarterback suplent, havia dominat el temps de possessió de 22:20 a 7:40. Una vegada més, Cincinnati semblava un equip del límit de playoffs que no aconseguia tot el seu potencial. I després d'assegurar els receptors estrella Ja'Marr Chase i Tee Higgins per a un Joe Burrow en el seu millor moment, ser un equip del límit de playoffs no és acceptable.

La xerrada de Chase al descans sembla haver funcionat. «Vaig dir al nostre atac [que] no podem estar mirant la nostra defensa tot el temps. Hem de posar-nos les piles d'una vegada i fer que alguna cosa funcioni», va dir després del partit. Burrow, que busca el seu primer MVP de la lliga, va jugar d'una manera senzillament espectacular. Va estar pràcticament perfecte després del descans, destrossant la secundària dels Ravens amb quatre touchdowns en quatre possessions, amb 243 yardes i un 89% de passades completades. Burrow va fer que semblés fàcil, tal com sol fer quan està en el seu millor moment.

64. Com guanyen els Bucs un partit per 43-13 quan Baker Mayfield només aconsegueix 64 yardes de passada? Es van enfrontar a unes Panthers que eren una comèdia d'errors ambulant. Mayfield només va llançar 11 passades en el seu primer partit de retorn després de sortir-se el polze, i va connectar amb Tez Johnson per a una anotació. El dany, com era d'esperar, va arribar per terra: Tampa va sumar 258 yardes de cursa i tres touchdowns, inclosos dos de Bucky Irving, que va superar les 100 yardes. Els Bucs també van provocar un fumbel a Bryce Young al sack i el van retornar per a un touchdown. Imagineu-vos el marcador si Mayfield hagués estat llançant la pilota a fons.

Bo Nix va arribar al partit de diumenge amb només 37 yardes de cursa en tota la temporada. Així que quan el quarterback dels Broncos gairebé va duplicar aquest total en una sola jugada —una cursa de touchdown de 62 yardes que va donar a Denver l'avantatge a la fi del segon quart contra Arizona—, i tant que ho va celebrar amb un toc de lluïment.

El gir sobre ell mateix a la línia de gol potser no era necessari, però devia ser catàrtic. Nix ha estat criticat per no aportar una eixida ofensiva, tot i que Denver arribava al partit amb un balanç de 4-2 després d'afrontar un dels calendaris més difícils de la lliga. Però Nix es va mostrar molt més còmode —i a vegades elèctric— en la victòria de diumenge per 30-16. Va acabar amb la llarga cursa de touchdown i 222 yardes de passada.

-- Els Chiefs estaven invictes abans del seu partit contra els Seahawks, campions de la Super Bowl, però sabíem que Kansas City tenia punts febles. Patrick Mahomes ha estat bé però no excel·lent, el cos de receptors està delmat i el seu calendari havia estat tou a l'inici de la temporada. Al Sunday Night Football van ser superats per Seattle, la defensa dels quals es va convertir en la primera unitat d'aquesta temporada a fer que l'antic jugador dels Seahawks Kenneth Walker III sembli humà. I Jaxon Smith-Njigba, de Seattle, va tornar a ser terrorífic, aconseguint 150 yardes de recepció en la victòria del seu equip per 20-3. «Un partit increïble de Sam Darnold», va dir Smith-Njigba, treient un xic d'importància a la seva pròpia contribució.

-- Els Dolphins ja no estan sense guanyar cap partit després d'humiliar els Jets per 28-25 a MetLife. Geno Smith va ser superat per Malik Willis, que va jugar un futbol net i va ser capaç de córrer a plaer, especialment a la primera part. Jeff Hafley va superar en estratègia Aaron Glenn, una fita no gaire difícil. Atès l'avantatge de talent de Nova York, no tenen cap motiu per perdre a casa contra un equip amb 0-5 i greus problemes de límit salarial. Però quan els Dolphins tenen la pilota durant els últims nou minuts de la primera meitat i Glenn arriba al descans amb els tres temps morts encara disponibles, guanyar és difícil. El receptor estrella dels Jets, Garrett Wilson, ha mostrat una imatge de frustració darrerament i diumenge només va ser l'objectiu de tres passades. Les càmeres de CBS el van enxampar cridant a la línia de banda, tot i que més tard va negar que el seu enuig anés dirigit al seu quarterback, Geno Smith. «Estàvem col·laborant», va dir Wilson. «Ni tan sols crec que estigués parlant amb en Geno». Aquest aficionat a Reddit ho va resumir millor.

-- Els Minnesota Vikings s'han posat 6-0 després d'una victòria poc lluïda per 16-10 contra els Indianapolis Colts. Aquest no ha estat el partit que faci creure a la resta de la NFL que els Vikings són un equip imbatible. El xutador dels Colts, Spencer Shrader, va fallar dos gols de camp, i Minnesota va segellar la victòria després que Daniel Jones lliurés una pilota directament a Harrison Smith. Però els Vikings són l'únic equip invicte que queda a la lliga, una cosa que pocs haurien predit al principi de la temporada.

-- Els Houston Texans van caure fins a un balanç de 2-5 després d'una derrota a la pròrroga per 27-21 contra els New York Giants, que es posen 4-2-1 i estan molt en la lluita en una feble NFC Est. Va ser una lliçó magistral de la línia ofensiva i els corredors dels Giants contra un equip de Houston que era favorit per 10,5 punts. Cam Skattebo va destrossar la línia dels Texans amb 18 curses, 124 yardes i un touchdown, una setmana després d'haver estat enviat a la banqueta. En el seu primer partit com a titular amb Nova York, JJ McCarthy va estar sensacional. Tot i que no va fer cap touchdown de passada, McCarthy (20 de 28, 252 yardes i cap pèrdua de pilota) es va sentir còmode a la protecció i va ser capaç d'anticipar les cobertures sota pressió. Un punt positiu enmig de la decepció per a Houston: Tank Dell va atrapar la seva primera passada en 673 dies. Dell va patir el trencament del lligament creuat anterior, lligament col·lateral intern, lligament col·lateral extern i la luxació de la tòtula a finals del 2024, i el seu retorn és miraculós després d'una infinitat d'operacions.

-- Els Atlanta Falcons van infligir als San Francisco 49ers la seva primera derrota de la temporada. Els Falcons van ser d'allò més oportuns en la victòria per 29-20 després d'una sèrie d'errors dels 49ers. Brock Purdy va llançar dues intercepcions, inclosa una en una passada que volia llençar fora de banda. L'absència del lesionat Mike Evans es va notar clarament, i Christian McCaffrey es va perdre una bona part del partit per una lesió a la cuixa, tot i que va acabar tornant. Atès el reduït grup de receptors a San Francisco, potser hi ha algun jugador descontent que puguin intentar fitxar.