L'exèrcit pren un paper central en la campanya de les eleccions legislatives a Israel

Les eleccions legislatives israelianes del 27 d'octubre seran les primeres des dels atemptats a Hamas del 7 d'octubre de 2023 i el començament de la guerra a Gaza. Un clima militar que ha fet de l'exèrcit un repte polític central.

Publicat el: 23/10/2026 - 09:17 Modificat el: 23/10/2026 - 09:17

A Israel, la millor esperança del camp anti- Netanyahu ve de l'exèrcit. El seu antic cap d'estat major, Gadi Eisenkot i el seu partit Yashar avancen lleugerament en els sondejos el Likud del Primer ministre sortint a alguns dies de les eleccions legislatives israelianes del 27 d'octubre.

Si no és escàs en el paisatge polític israelià de veure un militar ben posat en els sondejos, allò mostra aquesta vegada la importància de l'exèrcit en aquesta campanya electoral, la primera des dels atemptats a Hamas sobre el terra israelià del 7 d'octubre de 2023.

Gadi Eisenkot és lluny de ser el primer candidat descendent dels rangs de l'exèrcit a portar la batalla electoral. “A Israel , el bloc anti-dreta necessita un militar sota pena de ser a la cua, com amb Amir Peretz l'any 2019” candidat del Partit laborista que només ha recol·lectat 4,4 % de les veus, subratlla Eitan Tzelgov, especialista de política israeliana a la universitat d'East Anglia (Norwich).

La candidatura de Gadi Eisenkot fa eco a la de Benny Gantz l'any 2019, igualment antic cap d'estat major, que havia fet joc igual amb Benjamin Netanyahu .

Però en aquest cas, l'ombra del 7-d'Octubre i de les guerres israelianes a Gaza, al Líban i contra Iran planeja a sobre de la campanya de Gadi Eisenkot.

A Israel, la imatge de l'exèrcit en l'opinió és sortida reforçada d'aquesta multiplicació dels conflictes. “És de lluny la institució que es beneficia de la més forta confiança en el país, assolint prop de 80 % d'opinió positiva”, subratlla Anders Persson, especialista de la política israeliana i del conflicte israelopalestí a la universitat Linné a Suècia.

Per anunciar aquest contingut YouTube, és necessari d'autoritzar les galetes de mesura d'audiència i de publicitat.

Una extensió del vostre navegant sembla bloquejar el carregament del lector vídeo. Per poder mirar aquest contingut, heu de desactivar-la o desinstal·lar-la.

La candidatura de Gadi Eisenkot aprofita igualment el fet que la seva història personal és dramàticament lligada als esdeveniments del 7 d'octubre de 2023. Un dels seus fills ha estat mort en el moment d'una explosió a l'entrada d'un túnel a Hamas a la Franja de Gaza.

En el moment d'aquesta campanya, hi ha, en efecte, “una mena de ‘diploma’ del 7-d'Octubre que juga a favor dels candidats dels quals el recorregut és personalment i militarment lligat a aquests atemptats”, subratlla Michal Wojnarowicz, especialista d'Israel a l'Institut polonès d'estudis internacionals.

Tot i que, del parer dels experts preguntats per França 24, Gadi Eisenkot no posa tant cap endavant el seu passat militar i el seu viscut familiar lligat a la guerra a Gaza. Menys en tot cas que alguns.

"La campanya de Yair Golan, del partit d'esquerra Les Demòcrates, insisteix sobre la seva participació directa als esdeveniments des del 7 d'octubre al matí”, subratlla Amnon Aran, especialista dels conflictes entre Israel i el món àrab a la City University of London. Aquest antic cap d'estat major adjunt havia arribat de la seva pròpia iniciativa, en uniforme de reservista, sobre els llocs del drama per portar auxili a les víctimes.

Idem per a Noam Tibon, un general a la jubilació, que es presenta sota els colors del partit centrista Yesh Atid de l'exprimer ministre israelià Yair Lapid.

Dels partits s'han creat fins i tot per predicar la bona paraula militar. És el cas de Amcha Yisrael, el partit nacionalista-religiós de l'ex-general de brigada d'extrem dreta Ofer Winter. “Té la reputació de ser un militar dur i brutal que invoca a la vegada la religió i la importància de l'exèrcit en els seus discursos”, resumeix Anders Persson. El seu moviment frega el llindar dels 3,25 % de les veus en els sondejos que li permetrien entrar a la Knesset , el parlament israelià. “Si arriba a despenjar algunes seus, és un dels partits que podria fer el paper de ‘faedor de rei’”, afegeix Michal Wojnarowicz.

Altre moviment a haver vist el dia en ocasió d'aquesta campanya, Les Reservistes es volen els porta-veus dels interessos d'aquests 450 000 israelianes i israelians mobilisables. “No és una iniciativa molt seriosa, i hi ha sempre petits partits que es formen com això en el moment de les eleccions a Israel”, afirma Eitan Tzelgov. És tanmateix simptomàtic que sigui el tema dels reservistes - aquesta franja de la població que ha pagat un premi elevat durant la guerra a Gaza - que hagi conduït a la creació d'un nou partit polític.

A més dels homes i els partits, la institució militar ella mateixa es troba al centre de l'arena política. “L'exèrcit tempta de preservar la seva neutralitat política, però és extremadament difícil en raó de les circumstàncies des del 7-d'Octubre”, confirma Michal Wojnarowicz.

A llegir també Legislatives a Israel: Gadi Eisenkot, l'antic cap de l'exèrcit que vol destronar Netanyahu

“El portaveu de l'exèrcit ha esdevingut, durant els primers temps després dels atemptats a Hamas, la veu oficial de l'Estat per omplir el buit deixat per una comunicació morosa del govern”, explica Eitan Tzelgov.

És doncs l'exèrcit que era carregada de contar el relat oficial de l'immediat després del 7-d'Octubre. Un paper obligatòriament polític.

És a continuació sobretot Benjamin Netanyahu que ha intentat instrumentalitzar l'exèrcit a fins electoralistes. Per a no pagar el preu del fracàs de les autoritats a anticipar els atemptats del 7-d'Octubre, el Primer ministre “construeix un relat alternatiu per fer militars els responsables”, subratlla Amnon Aran.

Des de llavors a prop d'un any, el Primer ministre escenifica un pols amb Eyal Zamir, el cap d'estat major . Aquests últims mesos, ha efectuat sobretot de les visites sorpreses a la seu de l'exèrcit per intentar prendre aquest últim en defecte davant les càmeres .

No obstant això, Eyal Zamir, anomenat a la seva plaça al març 2025, va gaudir d'una bona imatge en l'opinió pública. “Contràriament al seu predecessor obligatòriament associat al fracàs del 7-d'Octubre, l'actual cap d'estat major és molt estimat a Israel”, confirma Amnon Aran.

La qual cosa no fa gens els afers de Benjamin Netanyahu que “presenta els generals com una mena d'elit que tira els cordills en bastidors i no ho manté informat”, precisa Eitan Tzelgov. El seu antagonisme amb Eyal Zamir permet al Primer ministre d'accentuar aquest relat en el qual es presenta com un dirigent confrontat a una elit militar que pertanyeria a una mena de "Estat profund", resumeix Eitan Tzelgov.

Eyal Zamir representa també l'únic responsable d'una branca de l'aparell de seguretat que no apareix com sent infeudada a Benjamin Netanyahu. El Primer ministre “ha efectuat nominacions molt polítiques al cap del Shin Bet [seguretat interior, NDLR] i del Mossad [informació exterior] posant-hi els seus homes”, subratlla Anders Persson.

El Shin Bet ha estat “d'altra banda acusat d'intentar influir la campanya rebutjant de concedir una protecció apropada a Gadi Eisenkot, la qual cosa ha estat interpretat per certs observadors com una temptativa de minimitzar la importància del rival de Benjamin Netanyahu”, explica Anders Persson.

El bloc de dreta busca també guanyar el recolzament dels simples combatents comparant-los a “ soldats sants per tal de protegir-los de tota forma de crítica”, subratlla Eitan Tzelgov. En aquest context, la sortida del molt observat documental Naza sobre les operacions controvertides de l'exèrcit israelià a Gaza “ha estat instrumentalitzada per la dreta que presenta aquesta pel·lícula com la prova que l'oposició israeliana estaria contra l'exèrcit”, afegeix aquest expert.

Per anunciar aquest contingut YouTube, és necessari d'autoritzar les galetes de mesura d'audiència i de publicitat.

Una extensió del vostre navegant sembla bloquejar el carregament del lector vídeo. Per poder mirar aquest contingut, heu de desactivar-la o desinstal·lar-la.

Tot i que l'exèrcit busca quedar fora de la batalla electoral, ha tingut preses de posició que han pesat pesat durant el camp. Així, “el cap d'estat major ha escrit diverses cartes al govern per queixar-se de la falta d'efectius i de personal. Aquests documents han filtrat en la premsa i han alimentat un viu debat”, nota Amnon Aran.

Aquests documents han proporcionat municions als partidaris d'un dels temes al cor d'aquesta campanya: l'extensió de la conscripció als jueus ultraortodoxos. Són tradicionalment eximits de servei militar per motius religiosos. Benjamin Netanyahu, que compta amb el suport polític d'aquest electorat, avanç a reculons sobre aquest dossier .

No obstant això, l'assumpte, una serp de mar de la política israeliana , ha guanyat en importància amb els problemes d'efectius de l'exèrcit que pena a barallar-se sobre tots els fronts. “El bloc del canvi - oposat al govern - se n'apodera per a una millor redistribució de l'esforç militar i per posar Benjamin Netanyahu sobre la defensiva”, explica Amnon Aran.

Impossible doncs, en aquesta campanya electoral d'escapar al pes de l'exèrcit, que sigui a través dels candidats, les temptatives d'instrumentalització de la institució, o fins i tot dels temes de campanya que giren en gran part al voltant d'ella.