L'Ertzaintza va deixar anar al «líder de Jardun», acusat de terrorisme, després d'identificar-li amb dades de policies i un zulo d'ETA

Aratz Bilbao Gómez (Barrica, 1992), a qui el jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña va enviar el dimarts a presó provisional acusat de presumptes delictes de terrorisme, era el «príncep» de Jardun Koordinadora. Segons llisca la recerca de l'Ertzaintza i traslladen a ABC ... fonts de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE), el biscaí de 34 anys era el «líder» d'aquest grup aberzale radical , que ha arribat a tenir entre 200 i 300 membres «nostàlgics d'ETA», protagonista de diferents episodis de violència política ocorreguts l'últim lustre al País Basc i Navarra. El dissabte Bilbao es va lliurar a Irun (Guipúscoa). Vint-i-un dies després que l'Ertzaintza li deixés anar després d'identificar-li en un control de trànsit al costat d'un nexe de la dissidència del #IRA a Espanya i en possessió de dades «sensibles» sobre membres de les FCSE i la possible ubicació d'un zulo d'ETA. Segons l'Ertzaintza, el passat 26 de setembre a les quatre de la matinada, mentre realitzaven un control rutinari de drogues en Escoriaza (Guipúscoa), agents uniformats de la policia autonòmica van donar l'alt a un Toyota Yaris . En identificar a la conductora, Malen Grunig Ibáñez (Barcelona, 2003), van comprovar que constava sobre ella un assenyalament «discret» en el Sistema d'Informació Schengen (SIS): la base de dades compartida entre les forces de seguretat dels Estats de la Unió Europea per a vigilar amenaces a la seguretat nacional. L'avís en el SIS va indicar als agents que efectuaven el control que havien de recopilar informació sense aixecar sospites. Així, van procedir a identificar als altres dos ocupants del Yaris: Naoise O'Conarain i Aratz Bilbao. O'Conarain, un irlandès membre de Saoradh (grup, considerat per les forces de seguretat britàniques com el braç polític del Nou #IRA), viatjava en el seient posterior i també tenia un assenyalament «discret». No obstant això, va ser en identificar al copilot quan el SIS va notificar un «específic» sobre Bilbao que, d'acord amb el Manual Sirene (regula el SIS), manava realitzar un registre «minuciós i immediat». El sospitós portava als seus peus una motxilla amb «nombrosos dispositius encriptats». En ells, segons figura en l'acte d'entrada a la presó provisional dictat per Antonio Piña, titular del Jutjat d'Instrucció nº6 de l'Audiència Nacional, guardava documentació sobre Jardun, llistats de Guàrdies Civils, «fotografies d'entrenament per a la perpetració d'actes violents», «plans» sobre la possible localització d'un zulo d'ETA o el «contingut íntegre» del telèfon d'un agent de la Policia Nacional.A més, en la bossa de Malen Grunig, que va dir durant el registre que els tres venien de la serra de Urbasa (Navarra), els agents van trobar dos walkie-talkies. Ni ella ni O'Conarain portaven telèfons mòbils. Mesures, segons apunta la recerca dirigida per l'Oficina Central d'Intel·ligència de l'Ertzaintza (OCI), dirigides a mantenir la clandestinitat.

En aquest escenari, coneixent els assenyalaments sobre els ocupants del cotxe i tenint el material requisat (la seva anàlisi es va produir després), els agents a càrrec del control els van deixar marxar. «En el moment en el qual es va produir la identificació d'aquestes persones no estaven cometent cap delicte, per tant no podien ser detingudes 'in fraganti'», va justificar ahir Bingen Zupiria, conseller de Seguretat del Govern basc. Una decisió que sí que qüestionen fonts de les FCSE que monitoren des de fa anys a Jardun i a Aratz Bilbao com el seu líder (Malen Grunig és una de les portaveus d'aquest grupuscle proetarra, que compta amb 25-30 membres «actius»). Segons ha dit el Departament de Seguretat del Govern basc, l'Oficina Central d'Intel·ligència de l'Ertzaintza (OCI) va obrir una recerca el mateix dia (26 de setembre) que va identificar a Bilbao, Grunig i O'Conarain. No obstant això, no ha estat fins a tres setmanes després (el 17 d'octubre) quan s'ha produït la detenció dels dos primers, acusant-los de presumptes delictes de terrorisme, gràcies a que el dissabte es van lliurar de manera voluntària en companyia del seu advocat. Zupiria no va explicar ahir què va ocórrer amb Bilbao i Grunig en el lapse de temps que van quedar en llibertat (O'Conarain segueix desaparegut). Tot i que el dimarts el jutge Pinya va justificar la seva entrada a la presó provisional «per a garantir la seva presència» en el procés judicial , «assegurant amb això la reiteració delictiva que podria determinar la realització d'actuacions de major gravetat». També per la «fase inicial» en la qual es troba el procediment «el que determina la possibilitat d'incidir sobre les fonts de prova». És a dir, per a evitar que poguessin #escapolir, posar en marxa alguna acció de risc o #desfer d'informació que els incrimini dels delictes dels quals els acusa la mateixa Ertzaintza i també la Fiscalia.Falta de capacitat operativaSobre la segona qüestió, malgrat l'alarma que ha generat des del dissabte la detenció d'aquests individus, les fonts de les FCSE consultades per ABC descarten que poguessin dur a terme accions terroristes per la pròpia falta de capacitat operativa de Jardun. En aquest sentit, sense restar gravetat als fets, posen en qüestió la utilitat de la informació que tenia en la seva poder Aratz Bilbao per estar desactualizada. Una que li haurien facilitat antics membres d'ETA que avui formen part de la dissidència de l'esquerra aberzale crítica amb Arnaldo Otegi. «La volta avui de formes de violència armada al país és una hipòtesi que nosaltres no contemplem ni en el 0,1% de possibilitats, però serem prudents», va dir el dimarts el líder d'EH Bildu. Responsables de la lluita antiterrorista veuen una amenaça major per al sistema constitucional espanyol en grups com Gazte Koordinadora Sozialista (GKS), el braç juvenil del Moviment Socialista (MS).

A diferència de Jardun —que se circumscriu a l'àmbit basc i navarrès—, MS sí que està aconseguint replicar una estructura organitzativa similar a la que va tenir ETA. A més, té una capacitat d'atracció entre els joves considerable i el seu model (basat en el marxisme revolucionari) creix en altres parts d'Espanya com Madrid, Catalunya o València. Quant a Aratz Bilbao, que fins a aquest estiu combinava la clandestinitat amb un treball de professor en un centre educatiu, creuen que la seva detenció podria suposar la disgregació de Jardun. Alguna cosa que ja ha ocorregut amb altres grups dissidents de l'esquerra aberzale com a Amnistia Ta Askatasuna (LLIGA), que després de la fi d'ETA tampoc va renunciar a la violència i demanava l'amnistia total per als seus presos.