Mélenchon, l'impulsor de les protestes a França qüestionat per la seva inacció contra els disturbis

Els nombrosos disturbis del passat cap de setmana a França no han desembocat en un moment de concòrdia nacional. Malgrat les impactants imatges de l'Ajuntament de Llemotges cremant i quedant calcinat, els decibels en la política gal·la continuen sense baixar. Més aviat tot ... el contrari. La polarització s'ha accentuat després de les multitudinàries manifestacions del dissabte contra l'alt cost de la vida i la precarització dels serveis públics, que van degenerar en múltiples i greus episodis de violència urbana. I la temperatura social no baixa pocs dies abans d'una altra jornada de protestes el 24 d'octubre i quan només falten sis mesos per a les eleccions presidencials.Aquesta setmana s'ha vist marcada per un enduriment del duel entre el Govern de Sébastien Lecornu i la França Insubmisa. Enmig d'una tensió evident entre el responsable de l'Executiu i aquesta formació afí al capdavant Ampli o Podemos tindrà lloc aquest dijous una reunió en el Palau Matignon entre el primer ministre i els dirigents dels partits progovernamentals i de l'oposició. A diferència d'altres vegades, els representants insubmisos també participaran en ella, encara que ho faran perquè no sigui una trobada plàcida per a Lecornu, va avisar Jean-Luc Mélenchon, principal referent dels insubmisos.Com la resta de les principals formacions, el partit de Mélenchon va condemnar els episodis de violència urbana a París i altres localitats gal·les. «El fet de cremar l'Ajuntament de Llemotges és un crim. Es tracta d'un símbol col·lectiu, la casa del poble. El mateix ocorre amb l'Ajuntament de Marsella, que van deixar abandonat i l'alcalde es va trobar només davant de tota aquesta gent que va derrocar la porta», va declarar el diumenge el líder insubmís durant una entrevista televisiva per a Lci.no obstante, el primer ministre retreu a l'esquerra insubmisa que no hagi volgut triar entre «el costat de la República i el costat de la violència». Mentre els carrers de París seguien en flames i hi havia saquejos de botigues, Lecornu havia assegurat el dissabte a la nit que «cadascun ha de triar el seu costat: el de la República i de les forces de seguretat o el dels agitadors i la ultraizquierda». Des de llavors, els representants insubmisos no s'han volgut posicionar, ja que consideren que això enfronta a uns francesos amb uns altres. «Assumim la nostra estratègia de la no violència. Ho he dit i repetit cent vegades. És la més eficaç per a reagrupar al major nombre de persones possible!», va insistir el dimarts Mélenchon.Encara que la seva formació és partidària de la no violència, sí que manté vincles amb organitzacions de l'esquerra radical amb una posició més ambigua respecte a aquesta qüestió. Així succeeix amb la branca estudiantil del sindicat Solidaires, que va defensar en un comunicat que les «destrosses planificades contra emblemes del capitalisme» són una «resposta legítima». O amb l'organització antifeixista Jeune Garde.

Diversos dels seus membres van ser imputats al febrer per l'homicidi voluntari d'un militant ultradretà a Lió. IlegalizaciónAdemás d'aquests vincles, Lecornu justifica les seves crítiques #basar en un informe dels serveis d'intel·ligència, elaborat a la fi de setembre quan van començar les protestes estudiantils. Però aquest document tenia el límit evident que només analitzava la situació en el departament de Seine-Saint-Denis (al nord de París), a pesar que els piquets estudiantils es van produir des de principis d'octubre en totes les regions. A això se li va sumar aquesta setmana una recerca de 'Mediapart' que revelava el malestar d'un agent dels serveis d'intel·ligència davant la pressió rebuda per a acusar l'esquerra insubmisa. «Quan ens demanen que escriguem que la França Insubmisa està darrere del moviment estudiantil, a pesar que això és objectivament fals, segons els serveis d'intel·ligència territorials, això ens mostra que estem davant una decisió política», defensava aquest agent en declaracions al diari progressista. Segons va dir un responsable d'un sindicat policial a aquest mateix mitjà, «els militants de la ultraizquierda van representar un 20% dels quals van cometre destrosses i el 80% van ser joves delinqüents sense una afinitat política».El pols entre Lecornu i la França Insubmisa ha donat ales a aquells que demanen la il·legalització del partit d'esquerres amb més diputats en l'Assemblea NacionalEste pols entre Lecornu i la França Insubmisa ha donat ales a aquells que demanen la il·legalització del partit d'esquerres amb més diputats en l'Assemblea Nacional (71). El president del Senat, el conservador Gérard Larcher, va defensar aquesta setmana que «es pot discutir» sobre la seva il·legalització. D'aquesta manera, es va sumar a una demanda semblant que havia fet l'exministre Bruno Retailleau, candidat de la dreta tradicional dels Republicans (LR). No obstant això, aquesta ofensiva retòrica contra el partit de Mélenchon ha afavorit que altres partits d'esquerres se solidaritzin amb els insubmisos. «Un pot #oposar als insubmisos, però en una democràcia no podem manipular la veritat per a eliminar a un opositor», va denunciar el secretari general del Partit Socialista, Olivier Faure.Efecte en les encuestasPese a les dures crítiques de les últimes setmanes, la intenció de vot de Mélenchon no decau. Segons un sondeig de l'institut IFOP, difós el dimarts per la cadena LCI, el quatre vegades candidat en unes presidencials (2012, 2017, 2022 i 2027) puja mig punt, i quedaria segon amb el 16,5% de les paperetes. «No crec que les protestes suposin un punt d'inflexió respecte a la campanya presidencial. En realitat, es tracta d'una cristal·lització de la situació actual», molt polaritzada, considera el politòleg Stefano Palombarini.

Aquest professor en la Universitat París 8 recorda que, abans de l'inici de les manifestacions dels estudiants, «Mélenchon ja comptava amb el suport de més del 40% dels votants menors de 25 anys», segons les enquestes. Segons aquest mateix analista, «l'extrema dreta pot sortir reforçada, perquè hi ha un reflex de demanar més autoritat en una part de l'electorat».