El president colombià purga el Museu Nacional d'obres que promouen el 'comunisme'

El president colombià Abelardo de la Espriella ha anunciat que encapçala una “contrarevolució” cultural que inclou retirar desenes d'exposicions del Museu Nacional, fet que ha generat protestes i comparacions amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

De la Espriella, un aliat conservador de Trump, va dir la setmana passada que vol evitar que les institucions culturals siguin preses pel que anomena “comunisme social ateu”.

Des de llavors, s'han retirat exposicions que abans tractaven la història dels moviments socials, inclòs el feminisme i l'activisme LGBTQ+, i la violència política de Colòmbia.

Els canvis han desencadenat protestes de grups de drets civils, artistes i estudiants que han acusat el govern de censura i adverteixen que parts importants de la història del país podrien ser esborrades.

Desenes de manifestants es van reunir dimecres a l'exterior del Museu Nacional, al centre de Bogotà, mentre la policia antidisturbis en protegia l'entrada.

“Trobo indignant que vulguin esborrar part de la nostra història”, va dir Azul Riascos, un estudiant d'història.

Va dir que el govern estava promovent una visió de Colòmbia com a exclusivament blanca, catòlica i castellanoparlant. Aquesta imatge, va explicar, excloïa les comunitats negues, indígenes i LGBTQ+.

Gimena Sanchez-Garzoli, directora per als Andes a l'Oficina de Washington per a Llatinoamèrica, una organització de recerca i defensa, va dir que l'enfocament del govern colombià reflecteix una tendència més àmplia entre els aliats de Trump que copien les narratives i estratègies polítiques dels Estats Units.

Trump ha estat ferotgement crític amb els museus de Washington, particularment amb els lligats a la Institució Smithsonian.

La Casa Blanca va publicar un informe al juliol titllant els líders del Museu Nacional d'Història Americana de l'Smithsonian d'activistes radicals i ha ordenat que s'instal·lin cartells a l'exterior del museu dient als visitants que algunes de les exposicions són inexactes.

Gairebé tres mesos després d'aquesta ordre, aquests cartells no s'han instal·lat. La directora del museu, Anthea Hartig, va dir al Congrés que l'informe de la Casa Blanca “no caracteritza justa ni acuradament el conjunt de la feina al museu”.

Sanchez-Garzoli va dir que la cooperació de Trump amb els governs llatinoamericans aliats en matèria de seguretat i esforços antidrogues també té una dimensió ideològica.

“Són narratives importades sobre el terrorisme i sobre ser 'woke'”, va dir l'antropòleg Arturo Sanabria durant la protesta de dimecres, descrivint l'enfocament del govern colombià com una forma d'intervenció neocolonial.

La ministra de Cultura de Colòmbia, Paola Holguin, va dir que el govern estava revisant i redissenyant les exposicions i pràctiques curatorials en altres museus supervisats pel seu ministeri.

El Ministeri d'Afers Exteriors també va rebatejar un pati que anteriorment homenatjava un líder indígena, descrivint el canvi com a part de la campanya del president contra la ideologia “woke”.

“El govern està fent esforços seriosos en una batalla cultural que probablement no existeix”, va dir la politòloga Estefania Cardozo a l'exterior del museu. “S'en inverteix una per esborrar identitats que no es poden esborrar perquè ja existeixen.”