Com Israel s'ha convertit en el gran model global de l'extrema dreta

Israel representa un Estat etnocrático molt més radical del que qualsevol extrema dreta occidental pot somiar

Rep cada dimarts en el teu correu l'anàlisi de la setmana internacional de Javier Biosca

Avui Israel celebra eleccions i Benjamí Netanyahu es juga el seu lideratge com a primer ministre després de gairebé dues dècades de domini absolut de la política. Probablement ja sabràs que a hores d'ara hauríem de ser allí, però Israel ens ha vetat l'entrada . Teníem tot perfectament organitzat i el vol sortia el dimarts passat, però unes hores abans, la meva companya Francesca Cicardi va rebre el missatge que el seu visat havia estat revocat: “No podrà entrar a Israel fins a un altre avís” .

Els mandats de Netanyahu han estat caracteritzats per una derechización radical en els quals Israel ha passat d'objecte d'odi per part de l'extrema dreta, al seu gran model global. Israel és ara el gran experiment racista i utopia de la internacional reaccionària.

“Israel encarna apostes ideològiques que captiven a aquestes extremes dretes: d'una banda, sota l'incombustible Netanyahu ha transitat una via il·liberal —i fins i tot autoritària— que atreu als extremistes de fora i a un sector de la societat israeliana en vies de fascistización”, escriu l'expert en ultradreta Pablo Stefanoni en el seu llibre 'Un fantasma recorre el món: com funciona la màquina de guerra reaccionària (i què podem fer per a enfrontar-la)'. Precisament el veto a la premsa crítica és part del blindatge de l'Estat liberal amb el qual somien altres polítics ultres.

“Per l'altre, Israel ha avançat cap a un Estat formalment etnocrático després de l'aprovació de la llei de 2018 que estableix que Israel és l'Estat-nació del poble jueu. Es tracta d'una versió etnificada de la ciutadania molt més radical del que qualsevol extrema dreta occidental podria somiar”, explica Stefanoni.

Els vells nazis canvien de bàndol

El cas d'Àustria és l'exemple perfecte. Fa 26 anys, la principal formació de l'extrema dreta austríaca, FPÖ, es va convertir en el primer gran partit ultra a entrar en un govern a Europa. Indignat, Israel va retirar immediatament al seu ambaixador a Àustria i va anunciar que no permetria l'entrada del seu líder, Joerg Haider , al país. Tenien raons per a #enfadar: el FPÖ, avui la formació més votada del país, va ser fundat directament per líders nazis en 1956. El seu primer president, Anton Reinthaller, va ser membre de les #SS, va estar empresonat i fins i tot va arribar a ser diputat nazi al Reichstag fins a 1945. Allò no va ser una excepció; el seu successor i líder fins a 1978, Friedrich Peter, era un altre nazi convençut membre de les infames Waffen-#SS. El mateix Haider havia lloat les polítiques econòmiques d'Hitler i havia afirmat que els veterans de les #SS eren honorables.

En 2010, no obstant això, el successor de Haider i líder del partit va viatjar convidat a Israel al costat d'altres tres líders de formacions ultres d'Europa: Demòcrates de Suècia, Vlaams Belang (Bèlgica) i Die Freiheit (Alemanya). Allí van signar la coneguda com a Declaració de Jerusalem. “Després de la derrota dels règims totalitaris del segle XX, la humanitat s'enfronta actualment a una nova amenaça totalitària a escala mundial: l'islam fonamentalista”, assenyalava el text . “Israel, com a única democràcia autèntica d'Orient Pròxim, és per a nosaltres un interlocutor clau en aquesta agitada regió del món. Ens comprometem sense reserves amb el dret a l'existència de l'Estat d'Israel dins d'unes fronteres segures i reconegudes pel dret internacional. De la mateixa manera, cal acceptar el dret d'Israel a l'autodefensa enfront de tota agressió, en particular enfront del terrorisme islàmic”.

Els antics nazis havien canviat de bàndol i la Declaració de Jerusalem va ser un punt d'inflexió. Dies abans també havia estat per allí el líder de l'extrema dreta de Països Baixos, Geert Wilders: “La nostra cultura es basa en el cristianisme, el judaisme i l'humanisme i [els israelians] estan lluitant la nostra lluita. Si Jerusalem cau, Amsterdam i Nova York seran els següents”. Israel s'havia convertit en la força de xoc de l'extrema dreta europea. Al seu torn, aquesta aproximació permetia a les formacions ultres #despullar del seu passat antisemita i guanyar legitimitat. Mentrestant, Israel ha trobat en aquestes formacions ultres una font de suport fonamental en un moment en el qual el rebuig a les polítiques del país no deixen de créixer per tot Occident.

15 anys després d'allò, en 2025 i en ple genocidi a Gaza, el Likud, el partit de Netanyahu —que ja tenia una ordre d'arrest de la Cort Penal Internacional—, es va convertir en membre observador del partit Patriots, la formació ultra europea de la qual el FPÖ és membre fundador. En el partit també està Vox, el PVV de Wilders, Fidesz (Hongria), la Lliga de Salvini (Itàlia) i Agrupació Nacional, de Marine Le Pen, entre altres. “Per la nació, la identitat, la llibertat i la defensa d'Occident”, deia llavors Hermann Tertsch , eurodiputat de Vox. Fins ara, Israel s'havia mostrat més caut a l'hora de mostrar la seva aproximació al FPÖ, però el mes passat va deixar d'ocultar-lo .

Fa un temps vaig entrevistar el pensador Enzo Traverso , un dels grans historiadors de les idees del segle XX, sobre aquest tema. “Les extremes dretes europees s'identifiquen amb el model del sionisme com l'Estat religiós i ètnicament pur. Aquesta esperança d'Estat nació exclusiu dels jueus és el que busca l'extrema dreta a Europa. Aquest és el plantejament d'Agrupació Nacional a França, de Vox a Espanya, d'Alternativa per Alemanya i de Fratelli d'Itàlia”, em deia.

El règim d'apartheid contra els àrabs, l'aixecament de murs de separació, la consagració d'una ciutadania superior a les altres, l'aplicació de diferents sistemes judicials en funció de l'origen, l'ús de la força bruta militar... Són molts elements atractius amb els quals l'extrema dreta occidental només pot somiar.

De l'antisemitisme a la islamofòbia

“Els militars israelians són part del combat civilizatorio portat endavant per l'Estat jueu. Es tracta d'un típic discurs colonial, utilitzat per les potències en el passat per a justificar l'ocupació, i fins i tot el genocidi, en nom de valors associats al progrés i la civilització”, escriu Stefanoni. “La deshumanització de l'altre per part d'Israel transcendeix les seves fronteres i contribueix a donar forma a una mena de 'defensa d'Occident' articulada amb discursos reaccionaris, xenòfobs i adversos a l'ordre multilateral”.

“Aquesta transformació habilita a llegir les matances comeses pels israelians a Gaza, abans i després del 7 d'octubre, com a accions d'un exèrcit que funcionaria a manera d'una avançada civilizatoria enfront d'uns palestins convenientment deshumanitzats, que serien la representació de l'amenaça que se cern sobre Occident”, afegeix.

Aquesta representació la facilita el nou objecte de l'odi de l'extrema dreta, que ja no és el jueu, sinó l'àrab i el musulmà. “Les extremes dretes han buscat un boc expiatori molt més eficaç que els jueus: són els àrabs i immigrants musulmans. L'estereotip de fa un segle del jueu com a anarquista o bolxevic amb el ganivet entre les dents avui és l'estereotip del migrant musulmà susceptible de ser un vector de difusió del terrorisme islamista”, em deia Traverso.

Israel ha avançat cap a un Estat formalment etnocrático després de l'aprovació de la llei de 2018 que estableix que Israel és l'Estat-nació del poble jueu. Es tracta d'una versió etnificada de la ciutadania molt més radical del que qualsevol extrema dreta occidental podria somiar

“L'antisemitisme que existeix avui té arrels diferents a l'antisemitisme tradicional i és el producte d'una transferència del conflicte àrab-israelià a Europa. Però l'antisemitisme clàssic —prejudicis sobre els jueus com a explotadors, rics, conspiradors— s'ha reduït. Per exemple, en tots els països d'Europa occidental tindràs un problema si busques treball o si vols llogar un pis i et dius Mohamed, no si et dius Cohen”, deia el pensador italià.

Però Stefanoni, sim embargament, creu que el vell antisemitisme de l'extrema dreta segueix present en molts casos i, la qual cosa és pitjor: es compagina amb l'admiració a Israel. El neonazi estatunidenc Richard Spencer sosté que els jueus liberals estan imposant un règim multicultural que permet a negres i bruns desplaçar als blancs. Al mateix temps declara: “Jo sóc sionista blanc, en el sentit que em preocupo pel meu poble, vull que tinguem una pàtria segura que ens pertanyi i sigui per a nosaltres. Igual que vostès volen una pàtria segura per a Israel”.

Guanyi o perdi Netanyahu, Israel continuarà sent el gran model ideològic, polític i social de l'extrema dreta europea. Tots els seus rivals rellevants donen suport a la guerra i l'ocupació i el principal líder opositor és un antic cap de l'Estat Major de la Defensa i un dels grans impulsors de la doctrina Dahiye , que es basa a respondre de manera desproporcionada a qualsevol atac. “El que va ocórrer en el barri de Dahiye, a Beirut, en 2006, ocorrerà en cada poble des del qual es dispari contra Israel”, va dir. “Emprarem una força desproporcionada i causarem allí grans danys i destrucció. Des del nostre punt de vista, no es tracta de llogarets civils, sinó de bases militars”. Eisenkot s'oposa a un Estat binacional democràtic per a palestins i israelians i s'oposa a la solució de dos Estats. També dóna suport als assentaments en territori ocupat.

Has de llegir (i escoltar)...

Avui et porto dues cosetes. El llibre de Stefanoni, 'Un fantasma recorre el món' (Segle XXI) , en el qual l'autor desgrana els arguments clau de l'arsenal de la ultradreta. Stefanoni explica, entre altres coses, per què la dreta es va tornar hipersionista —fins a l'alcaldessa del meu poble sent la necessitat de destacar en la seva biografia de xarxes que és proisraelí—.

I has d'escoltar el concert de Tiny Desk de fa uns dies de la banda mexicana Els Tigres del Nord. Va haver-hi molta polèmica perquè inicialment el canal va eliminar la introducció del presentador de Tiny Desk, però després va ser restituït. “La nostra comunitat està sent atacada. No és la primera vegada. Podem remuntar-nos a 1848, quan van canviar la frontera. Podem remuntar-nos al període posterior a la Segona Guerra Mundial, durant l'anomenada ‘Operació Esquena Mullada’. Ens arrabassen la nostra humanitat”, va dir el presentador.

El tema que va obrir el concert, 'Som més americans', tampoc era casualitat. Aquí et deixo la primera estrofa:

“Ja em van cridar mil vegades que em torni a la meva terra perquè aquí no cé jo; vull recordar-li al gringo que jo no vaig travessar la frontera, la frontera em va creuar. Amèrica va néixer lliure, l'home la va dividir”.