L'augment del cost de la vida provoca disturbis a Europa i un impuls a l'extrema dreta

L'augment dels costos dels carburants està incrementant la pressió sobre les lars, les empreses i els governs de tot Europa, atiant les protestes pel cost de la vida i reforçant l'extrema dreta abans de les eleccions de l'any vinent en països com França, Itàlia i Polònia. Alguns partits d'extrema dreta demanen un retorn a l'energia russa.

Els tractors que entren a la ciutat de Gela, a l'extrem sud d'Europa, duen la bandera siciliana, emblamada amb la Medusa, tres cames plegades i espigues de blat: un recordatori del paper de l'illa com a graner des de l'època romana.

Però els agricultors no porten la collita. Protesten.

Mentre l'escalada dels preus dels carburants restrinxeix els pressupostos familiars i les empreses de tot Europa, la pressió del cost de la vida genera disturbis i dona un nou impuls als partits d'extrema dreta abans de les eleccions de l'any vinent a països com França, Itàlia i Polònia.

Partits abans considerats marginals ja havien anat guanyant terreny, amb electors que van des de conductors de la França rural fins a joves de l'antic est comunista d'Alemanya buscant alternatives.

La guerra entre els EUA i l'Iran —que va esclatar al febrer i va fer augmentar bruscament els preus de l'energia— ha agreujat el desafiament per als governs que ja feia temps que lluitaven per contenir la inflació, mantenir el creixement i frenar la despesa.

El descontentament s'ha traslladat als carrers.

A França, les manifestacions que van començar pel deteriorament de les instal·lacions escolars als suburbis del nord de París es van convertir en un dels pitjors disturbis del país en dècades, amb botigues saquejades, edificis cremats i un ajuntament del segle XIX a Limoges incendiat.

Per mostrar aquest contingut de YouTube, heu d'activar el seguiment publicitari i la mesura d'audiència.

Sembla que una de les vostres extensions de navegador està bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per veure aquest contingut, és possible que l'hagueu de desactivar en aquest lloc web.

«Per què soc aquí? Doncs, molt senzillament, trobo que el cost de vida actual és realment terrífic», va dir Quentin Leviloux, un manifestant de 21 anys a Nantes.

«Només cal pensar en la gent que cobra amb prou feines el salari mínim, quan mires el cost del menjar, del combustible i de tota la resta. És aterridor com s'han encarit les coses».

Llegiu més França s'enfronta a un recompte sobre la gestió de l'ordre públic després d'un cap de setmana de protestes violentes

La Comissió Europea calcula que el conflicte de l'Iran ha costat a Europa uns 100.000 milions d'euros (112.000 milions de dòlars) per les pertorbacions en el comerç i els mercats energètics. Els preus del gas han pujat prop d'un 140 % i els del dièsel s'han duplicat.

En un discurs de cap de setmana, el president francès, Emmanuel Macron, va reconèixer les «demandes legítimes» dels manifestants indignats per l'augment del cost de la vida i dels carburants, mentre condemnava els responsables de la violència i els saquejos. «No els hem de confondre mai amb aquells que van destruir, vandalitzar i saquejar», va dir.

La violència també ha esclatat en altres llocs. A la pròspera ciutat de Milà, al nord d'Itàlia, la policia es va enfrontar diumenge amb manifestants que llançaven pedres i saquejaven botigues durant les protestes pels mals serveis públics i l'encariment de la vida.

A Gela, a la costa sud de Sicília, els agricultors diuen que els costos del carburant han fet que l'ús de la maquinària sigui prohibitiu. «Conreem la terra, recol·lectem deutes», deia una pancarta.

«Estem completament aturats», va dir Arcangelo Gambino, representant dels agricultors a la província de Caltanissetta. «El cost (del carburant) s'ha més que duplicat».

Els tallats de carretera per part de camioners, agricultors i siderúrgics han alterat el transport a zones del sud d'Itàlia, contribuint a la escassetat local de combustible i a la preocupació pel subministrament als supermercats.

Per mostrar aquest contingut de YouTube, heu d'activar el seguiment publicitari i la mesura d'audiència.

Sembla que una de les vostres extensions de navegador està bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per veure aquest contingut, és possible que l'hagueu de desactivar en aquest lloc web.

Desenes de milers de persones es van manifestar dissabte a Lisboa contra els salaris baixos, el cost de l'habitatge i l'augment del cost de la vida, incrementant la pressió sobre el govern de centre-dreta de Portugal.

A Espanya, el desnonament d'una dona de 87 anys de casa seva va desencadenar manifestacions a tot el país per la manca d'habitatge i l'escalada dels lloguers, ajudant a provocar unes eleccions anticipades el mes vinent.

Bèlgica també ha tingut manifestacions, mentre que a Albània hi ha hagut grans protestes impulsades per la indignació davant la percepció de corrupció governamental, la falta de llocs de treball i els baixos estàndards d'educació.

Les protestes reflecteixen inquietuds econòmiques més àmplies que condicionen cada cop més la política a tot el continent.

La preocupació pel poder adquisitiu s'ha convertit en «un motor principal de la política populista» a tot Europa, va assenyalar Gilles Ivaldi, politòleg a Sciences Po.

Polítics tant de l'extrema dreta com de l'extrema esquerra argumenten cada cop més que restablir els vincles energètics amb Rússia ajudaria a reduir els costos, desafiant el consens majoritari d'Europa sobre el suport a Ucraïna.

El darrer xoc energètic arriba després d'anys de tensió econòmica posterior a la pandèmia i les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna el 2022.

A França, l'encariment de l'energia ha ofert un teló de fons explosiu per a les eleccions presidencials del proper mes d'abril. El govern de Macron s'enfronta a un dèficit pressupostari creixent i a la pressió dels mercats de deute.

La meva favorita Marine Le Pen, del partit d'extrema dreta Agrupació Nacional, i el veterà d'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon han convertit els preus dels carburants en eixos centrals de les seves campanyes.

«L'augment dels preus del combustible és clarament un tema que afavoreix Marine Le Pen», va dir Ivaldi. «Crec que és una qüestió de la qual s'ha apoderat des de fa temps».

Per mostrar aquest contingut de YouTube, heu d'activar el seguiment publicitari i la mesura d'audiència.

Sembla que una de les vostres extensions de navegador està bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per veure aquest contingut, és possible que l'hagueu de desactivar en aquest lloc web.

Des que va començar la guerra de l'Iran, la valoració de Le Pen ha millorat mentre que la de Macron ha caigut, segons les enquestes d'Elabe.

La proposta de Le Pen de reduir dràsticament l'impost sobre el valor afegit als carburants ha rebut un ampli suport popular. Els analistes afirmen que el tema ressona fortament entre els seus electors clau de zones rurals i semirurals on els desplaçaments en cotxe solen ser essencials.

Mireu més Le Pen «intenta utilitzar aquests fets per impulsar la seva popularitat», diu un expert

A la veïna Alemanya, Alternativa per a Alemanya (AfD) lidera les enquestes d'opinió nacionals després de forts avenços en les eleccions locals. El cost de la vida ha encapçalat les preocupacions dels alemanys per cinquè any consecutiu en un estudi publicat aquest mes.

La inflació alemanya es va enfilar gairebé al nivell més alt en tres anys al setembre, amb una inflació dels preus de l'energia que va pujar al 14,9 %, donant munició a l'AfD per atacar el canceller Friedrich Merz.

L'AfD pressiona per restablir les relacions energètiques amb Rússia, argumentant que el suport de Berlín a Ucraïna és un autosabotatge innecessari en un moment en què la major economia d'Europa i moltes de les seves empreses amb gran consum d'energia passen dificultats.

Per mostrar aquest contingut de YouTube, heu d'activar el seguiment publicitari i la mesura d'audiència.

Sembla que una de les vostres extensions de navegador està bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per veure aquest contingut, és possible que l'hagueu de desactivar en aquest lloc web.

L'experiència passada indica un vincle entre els altíssims preus de l'energia i la participació electoral a favor de l'AfD, va dir Jan Steckel, professor d'economia política del canvi climàtic a la Universitat Tècnica de Múnic.

«Els partits populistes sovint presenten els costos energètics com a evitables i els atribueixen a opcions polítiques del govern... en lloc de als xocs geopolítics de fons que els impulsen», va dir.

«Aquests xocs geopolítics són... molt més difícils d'explicar. I crec que per això els partits al govern sovint tenen dificultats».

L'argument està guanyant terreny a altres llocs.

A Itàlia, la primera ministra Giorgia Meloni s'enfronta a la creixent competència de Futur Nacional, un nou partit d'extrema dreta liderat per l'antic general de l'exèrcit Roberto Vannacci, que defensa el restabliment dels enllaços de gas amb Rússia.

A Polònia —un dels ferms aliats d'Ucraïna—, la preocupació per les factures d'energia ajuda a augmentar el suport a la Confederació de la Corona Polonesa, d'extrema dreta. El seu líder, Grzegorz Braun, ha demanat un retorn a la compra de petroli i gas russos, defensant la seva postura al costat de polítics de l'AfD a Lubmin, on arriben a Alemanya els gasoductes danyats Nord Stream.

«M'encanta la olor de gas rus al matí», va dir.