Un moviment d'estudiants guanya les eleccions a Sèrbia després de 14 anys de Vučić
La victòria d'un moviment cívic d'estudiants a Sèrbia demostra com la mobilització popular pot transformar-se en poder electoral. Aquest èxit podria inspirar protestes anticorrupció en altres països.
Per a mostrar aquest contingut des de YouTube, heu d' habilitar la mesura del seguiment i de l'audiència.
Sembla que una de les vostres extensions del navegador està bloquejant el reproductor de vídeo a carregar. Per a veure aquest contingut, potser heu de deshabilitar- lo en aquest lloc.
El 27/10/2026 -09: 22 modificat: 27/10/2026 - 2009: 25
François Picard dóna la benvinguda a l'Helena Ivanov, l'executiu investigador Felow a la Societat Henry Jackson, una política estrangera basada en Londres i la seguretat nacional pensa que el tanc defensa dels liberals, les grans aliances transatlàntiques, les robustes capacitats de la defensa occidental i la promoció internacional de les institucions democràtiques. Ivanov descriu les eleccions com un punt històric d'inflexió en política serbi. Després de 14 anys de Aleksandrar Vučić, la victòria electoral d'un moviment estudiant representa, més que un repte per a un establiment polític entrellaçats.
Per Ivanov, il·lustra com pot traduir la mobilització cívica popular al poder electoral. L'experiència sèrbia pot establir fins i tot un precedent polític important: un moviment d'estudiants operant fora d' estructures de partits convencionals, mantenir el seu impuls durant dos anys i finalment aconseguir un progrés electoral decisiu. "Crec que Sèrbia és un precedent quan es tracta de com es guanyaven aquestes eleccions," observa, ressaltant la característica d'organització del moviment.
Sèrbia col·loca un debat més ampli sobre la responsabilitat democràtica, la corrupció i la renovació política, Ivanov es fan paral·lels amb Hongria, l'examen de com els moviments polítics emergents poden desafiar els líders i cada vegada més aspectes autoritaris de governança. També qüestiona les acusacions del president Vučić que els poders estrangers van orquestrar les protestes, i va plantejar una pregunta més àmplia: en quines condicions poden fer que la mobilització cívica del poble es converteixi en una alternativa electoral creïble?
Si mirem més enllà Sèrbia, Ivanov suggereix que l'èxit del moviment podria inspirar protestes anticorrupció a Albània i en altres llocs, enviar una advertència als líders acusats de l'autoritat: "Al Albània, però també en qualsevol lloc del món, haurien de tenir por."
La seva observació posa en relleu el principi democràtic de la seva anàlisi: fins i tot on el poder polític apareix amb fermesa, la capsa de vots és un instrument potencialment poderós de responsabilitat i canvi. "Tot el que pren és un llapis i un tros de paper, i pots triar algú altre."
