Cardet encapçala el patrimoni de la Vall de Boí per habitant

Cardet encapçala la classificació de les set localitats de la Vall de Boí que alberguen construccions reconegudes internacionalment. Les dades oficials situen a Cóll i Durro en segona i tercera posició, respectivament

https://www.eldiario.es/viajes/escapada-pueblo-cajero-efectivo-si-no-hay-banco-vista-pm_1_13614457.html

Al Pirineu de Lleida hi ha un petit poble de tot just vuit habitants que alberga una església inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la #UNESCO . Es tracta de Cardet, una localitat de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, l'església de la qual de Santa Maria forma part d'un conjunt de nou construccions romàniques reconegut internacionalment des de l'any 2000 . La comparació entre aquests edificis i les xifres oficials de població revela que Cardet presenta la major proporció de components d'aquest bé patrimonial per habitant entre les set localitats de la vall que els alberguen.

Segons les dades del Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l'1 de gener de 2025, compta amb una construcció reconeguda per cada vuit veïns, una proporció superior a la de Durro, un altre dels pobles destacats per la presència de monuments protegits.

La classificació s'obté en relacionar els nou components arquitectònics identificats per la #UNESCO amb els habitants de les entitats singulars de població on es troben. Cardet ocupa la primera posició, seguit de Cóll, que té 26 residents i una església reconeguda, la qual cosa equival a un edifici per cada 26 habitants. Durro apareix en tercer lloc, amb 100 veïns i dues construccions, una per cada 50 persones.

A continuació figuren Erill la Vall, amb 105 habitants i una església; Taüll, amb 291 residents i dos temples; Barruera, amb 229 habitants i una construcció; i Boí, amb 231 veïns i una altra. La comparació utilitza les entitats singulars recollides en el nomenclátor del Idescat, que en determinats casos inclouen tant el nucli principal com població disseminada, i no exclusivament els habitants dels nuclis urbans .

Cardet supera a Durro en patrimoni per habitant

La diferència entre Cardet i Durro mostra com canvia la classificació quan es té en compte la grandària de la població . Durro alberga dos components del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat: l'església de la Nativitat i l'ermita de Sant Quirc. Cardet, en canvi, únicament compta amb Santa Maria, però els seus vuit residents fan que la proporció de patrimoni reconegut sigui més elevada.

El Idescat comptabilitza en aquesta última localitat cinc homes i tres dones, mentre que en Durro registra 52 homes i 48 dones. Encara que Durro disposa del doble de construccions incloses en la declaració, la seva població és dotze vegades i mitja major . El càlcul no estableix quin dels dos pobles posseeix un patrimoni de major importància històrica o artística, sinó quants habitants corresponen a cada edifici integrant de la inscripció internacional.

L'organització administrativa de la vall resulta rellevant per a interpretar aquestes xifres. Durro pertany actualment al municipi de la Vall de Boí i forma part de l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, reconeguda oficialment per l'administració catalana. No constitueix, per tant, un municipi independent la població del qual pugui #comparar directament mitjançant les xifres municipals de l'Institut Nacional d'Estadística .

Per a establir una relació homogènia entre les localitats és necessari recórrer al desglossament territorial del Idescat. Aquest organisme atribueix 100 habitants a l'entitat singular de Durro al començament de 2025, mentre que el conjunt del municipi de la Vall de Boí aconsegueix els 1.129 residents. La distinció permet comparar poblacions concretes sense confondre-les amb les unitats administratives de major extensió a les quals pertanyen .

Nou construccions romàniques reconegudes per la #UNESCO

El conjunt arquitectònic de la Vall de Boí té el seu origen en els segles XI i XII , quan es van construir les seves esglésies sota el patrocini dels senyors de Erill. La #UNESCO destaca que aquests edificis constitueixen un exemple especialment representatiu del romànic d'influència llombarda, tant per les seves característiques arquitectòniques com per la seva decoració pictòrica. Entre els seus elements distintius figuren els campanars de planta quadrada, el treball de la pedra i els arcs cecs que ornamentan les façanes .

El seu valor patrimonial també resideix en la relació que mantenen amb els antics assentaments rurals i el paisatge muntanyenc del Pirineu català. L'organisme internacional subratlla especialment la singularitat d'un conjunt d'esglésies de notable qualitat artística construïdes durant un període relativament breu i conservades en un entorn rural.

Les nou construccions es distribueixen entre set localitats . Taüll alberga Sant Climent i Santa Maria; Boí, l'església de Sant Joan; Erill la Vall, Santa Eulàlia; Barruera, Sant Feliu; Cardet, Santa Maria; i Cóll, Santa Maria de l'Assumpció. Completen la relació l'església de la Nativitat i l'ermita de Sant Quirc, totes dues situades en Durro. A més de la seva arquitectura, les esglésies destaquen pel seu patrimoni pictòric, encara que les principals pintures murals i bona part dels seus objectes antics van ser traslladats durant les primeres dècades del segle XX al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) , a Barcelona. Segons explica la #UNESCO, aquesta mesura va respondre a la necessitat de protegir les obres enfront de l'espoli i evitar la seva possible sortida del país, com havia succeït amb altres peces del patrimoni religiós català.

Què significa tenir més patrimoni per veí

Existeix una precisió fonamental per a interpretar la classificació: les nou construccions no constitueixen nou béns independents inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial. La #UNESCO les reconeix com els components d'un únic ben cultural en sèrie, denominat Iglesias romàniques catalanes de la Vall de Boí. El càlcul realitzat per a comparar les localitats comptabilitza individualment aquests edificis i els relaciona amb la població de cada entitat singular.

Per tant, parlar d'una església reconeguda per cada vuit habitants en Cardet no significa que el poble disposi d'una declaració independent per cada vuit veïns. Tampoc s'inclouen altres elements protegits mitjançant figures diferents, com els béns d'interès cultural aliens al conjunt, ni manifestacions de patrimoni immaterial. La classificació respon exclusivament a la distribució dels nou components arquitectònics d'aquesta inscripció.

Aquesta delimitació impedeix extrapolar els resultats a una classificació general dels pobles amb més patrimoni d'Espanya. Altres localitats i ciutats compten amb conjunts monumentals, edificis històrics i béns protegits mitjançant categories diferents, que no poden #comparar directament amb els components de la Vall de Boí sense establir prèviament un criteri comú. Entre els exemples més coneguts figuren Toledo, Còrdova i Salamanca , els centres històrics dels quals també estan vinculats al reconeixement internacional de la #UNESCO.

No obstant això, comparar el nombre de béns d'interès cultural d'una ciutat amb les esglésies integrants d'una inscripció en sèrie suposaria barrejar categories patrimonials diferents. Les dades disponibles permeten identificar a Cardet com la localitat amb major proporció d'aquestes construccions per habitant dins de la Vall de Boí, però no acrediten que ostenti aquest rècord en el conjunt del territori espanyol.