El balcó de Federico García Lorca a Madrid on va ser sorprès per un tret

“ Federico García Lorca va viure aquí ”. El Teatre Espanyol de l'Ajuntament de Madrid va col·locar, en 1984, una robusta placa de pedra en l'edifici del carrer d'Alcalá 96 que va ser llar del poeta entre 1933 i 1936.

Encara que les seves finestres de la setena planta apuntaven al carrer de darrere, que per a Federico era la de davant: el carrer Narváez.

Allí va començar a sentir la tensió de la Guerra Civil que s'aveïnava després de l'alçament nacional. “ Saps, anit m'han pogut matar ”, va explicar Federico al seu amic el pintor José Caballero en un matí que estava de visita en aquest pis.

Federico li va portar a l'habitació del costat i li va acostar al balcó. “ Em va ensenyar un tir que havia entrat al sostre des del carrer Narváez ”, va relatar el mateix Caballero l'any 1980 en La Clau de José Luis Balbín .

“Llavors jo li vaig preguntar: ‘ Però, tu estaves apuntat al balcó?’. I em va dir: ‘No, però podia haver-ho estat ’. La intuïció, la por a tot el que podia ocórrer. El pressentiment era ja enorme en aquests dies”, reflexionava Caballero en conversa amb altres amics de Lorca que assentien, com el poeta Luis Rosales i l'escenògraf Santiago Ontañón .

Avui aquella emissió de tres hores de La Clau , en 1980, és una documentació essencial que representa el servei públic de la televisió pública. Perquè immortalitza la vida quotidiana de Lorca a través dels seus amics que van estar fins a l'últim dia, com Luis Rosales, que li va refugiar a la seva casa de Granada perquè semblava un lloc més segur. El motiu: la seva família era falangista. Va ser igual, d'allí se'l van emportar per a acabar mantándole el 18 d'agost.

Aquell balcó del pis en el qual Federico García Lorca va escriure La casa de Bernarda Alba continua albirant el carrer Narváez. Des de la seva vista, ara es pot observar cotxes sense treva, gents corrent a El Corte Inglés de Goya i fins i tot fans sortint del metre per a ballar al seu artista somiat al Madrid Sorra que un dia va ser Palacio d'Esports. El tumult continua passant per sota d'un finestral que sempre serà el mirador on Lorca va veure la vida i, també, el terror d'un país en involució pels quals corprenguin l'odi fins a aconseguir que la vida no valga res i el terror valgui tot . La vida i el terror que, després de magnicidi a Calvo Sotelo, li va animar a #anar a les arrels del seu Granada, on la seva emoció va començar i on la seva emoció va ser assassinada. Que no esborrada. Això és i serà impossible.