L'estudi Laika estrena 'Wildwood', la seva producció d'animació més ambiciosa

Jordi Sánchez-Navarro, investigador i catedràtic de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, és també director de la secció Anima’t del Festival de Sitges, autor del llibre La imaginación tangible. Una historia esencial del cine de animación (UOC, 2020) i, no cal dir-ho, un gran expert en cinema d’animació. Per això té valor que el 15 d'octubre, en sortir de la projecció de Wildwood a Sitges i encara aclaparat, afirmés que “segurament” era “la millor pel·lícula d’animació stop-motion de la història”. I un cop vista, es fa difícil desmentir Sánchez Navarro. Més que una pel·lícula, Wildwood, que arriba aquest divendres als cinemes, és una demostració del potencial sense límits de l’animació fotograma a fotograma i, per tant, una reivindicació a capa i espasa del talent i la imaginació en temps d'intel·ligències artificials i prompts. També és la culminació d’una de les anomalies més fascinants del cinema d’aquest segle, la de Laika, un jove estudi que ha fet de l’stop-motion la seva raó de ser i que en només disset anys ha construït una filmografia pràcticament rodona que escapa a les lleis del sentit comú i del mercat. Wildwood porta al cinema la novel·la homònima de fantasia heroica escrita per Colin Meloy, també conegut com a músic i líder del grup d’indie folk nord-americà The Decemberists. La protagonitza una preadolescent de Portland que s’endinsa en un misteriós bosc prohibit dels afores de la ciutat per rescatar el seu germà, segrestat per un estol de corbs. Una història de to juvenil amb notes de Tolkien, C.S. Lewis i Miyazaki en què personatges del món real –la Prue i el seu company de classe Curtis, un nerd insegur però lleial– travessen el llindar que els separa d’un món màgic d’animals parlants, bandits i faccions enfrontades en un conflicte arrelat en la pèrdua i el dolor. La trama del film és un espai segur per als aficionats a la fantasia heroica sense excessos d’originalitat, però amb cops d’humor inspirats, personatges ben traçats i un sentit de la meravella que, en alguns moments, connecta Wildwood amb les grans obres de la factoria Ghibli. L’altre vincle evident amb Ghibli és l’amor per l’artesania i l’animació tradicional, dibuixada a mà en el cas de l’estudi japonès i animada a partir de figuretes a Laika. Però és sobretot en aquest aspecte que Wildwood enlluerna l’espectador amb una espectacularitat i desplegament de recursos mai vistos en l’animació stop-motion. “És un despropòsit”, resumeix per videotrucada Guillem Ignasi (Palma, 1998), un dels animadors que han treballat al film. “L’esforç que s’ha fet no té sentit des d’un punt de vista econòmic, però per sort existeix un estudi com Laika que aposta per aquest tipus de projectes”. Un 'nepo baby' amb talent La generositat de Laika té truc: l’empresa és propietat de Phil Knight, cofundador de Nike i una de les 30 persones més riques dels Estats Units, amb una fortuna valorada en 42.000 milions d’euros. A Knight l’interès per l’animació li ve del seu fill Travis, un enamorat de l’animació tradicional a qui va col·locar a l’estudi de stop-motion de Will Vinton. El 2005, Knight va comprar l'estudi, el va rebatejar com a Laika i va promocionar el seu fill a directiu de l’empresa. Val a dir que Travis Knigh és un nepo baby amb talent: “El Travis és un excel·lent animador, a Paranorman (2012) va guanyar un premi Annie, els Oscars de l’animació, per la seqüència en què els zombis surten de les tombes, i també va animar la mitiquíssima escena de Wybie a Coraline (2009)”, apunta Ignasi. Knight va fer el salt a la direcció a Kubo i les dues cordes màgiques (2016), un prodigiós conte fantàstic inspirat en el folklore japonès que no pot faltar en una llista de millors pel·lícules d’animació del segle XXI. Wildwood és la seva segona pel·lícula d'animació com a director i, almenys sobre el paper, és un projecte més complicat, ja que és la producció més ambiciosa de Laika i arriba justament després del seu primer fracàs important en taquilla: Mr. Link (2019). Segons Ignasi, però, la pressió no es va traslladar mai a l’equip: “La nostra sensació era que no hi havia pressupost. Calia aconseguir el nivell de qualitat que volia el Travis costés el que costés. I això és una sort, però té un costat negatiu, perquè algú es passa dos mesos treballant en el disseny d’un cotxe i, de sobte, al Travis se li creua el cable i diu que vol que sigui diferent i sant tornem-hi a dissenyar el cotxe altre cop”. El gran repte per crear Wildwood va ser, en realitat, que Travis Knight va desaparèixer un any de la producció per dirigir una pel·lícula d’un altre estudi: He-Man y los Masters del Universo, que es va estrenar fa només uns mesos. No era la primera vegada que Knight abandonava Laika per dirigir un blockbuster de Hollywood; ja ho va fer després de Kubo per dirigir un spin-off dels Transformers, la simpàtica Bumblebee (2018). “Va ser una mica caòtic –explica Ignasi sobre l’impacte de l’absència de Knight–. Va venir una altra persona de l’estudi a substituir el Travis però la cosa no anava bé. Ell seguia supervisant-ho tot des de la distància, així que li enviàvem la feina i moltes coses no li agradaven. Amb el temps es va arreglar tot perquè el supervisor d’animació, l’editor i el director de foto es van coordinar per entendre el que volia el Travis”. Quan Ignasi va presentar la projecció de Wildwood al Festival de Sitges en nom de l’equip de Laika no es va poder estar d’acabar la seva breu intervenció amb un rabiós “I a prendre pel cul la intel·ligència artificial!”. “Em va semblar un bon lloc per dir-ho, sobretot perquè un dels espònsors del festival va projectar abans un espot fet amb IA –explica l’animador, que subratlla que no té res en contra de l’animació digital–. A Laika fem servir efectes digitals en algunes escenes, però no s’ha de confondre amb la IA. Darrere de l’animació digital sempre hi ha algú que hi dedica moltes hores de feina i que pren moltes decisions”. Decisions encertades o no, com la de no estrenar Wildwood en versió catalana en cap cinema a Catalunya; així ho ha volgut Beta Fiction Spain, distribuïdora del film.