Lluís Inácio Lula da Silva guanya un quart mandat al Brasil en derrotar Flávio Bolsonaro

La victòria de Luiz Inácio Lula da Silva al Brasil no sols manté a l'esquerra en el poder de la principal economia llatinoamericana sinó que frena l'ona creixent de dreta a la regió. El seu triomf sobre el polític Flávio Bolsonaro li resta, a més, a Donald Trump una anhelada incorporació al bloc de governs de dreta que impulsa el mandatari estatunidenc amb una agenda de mà dura en seguretat i migració.

Primera modificació: 26/10/2026 - 04.22 Última modificació: 26/10/2026 - 04.25

el Brasil "no accepta ser el pati posterior de ningú", va dir aquest diumenge 25 d'octubre en Sao Paulo el president Luiz Inácio Lula da Silva després de triomfar en la segona volta davant el polític d'extrema dreta Flávio Bolsonaro .

Lula, reelegit per a un quart mandat al Brasil , es va referir així a un tema que va planejar durant tota la campanya: les pressions dels EUA i el suport explícit del Govern de Donald Trump a la dreta dels Bolsonaro.

Durant la campanya brasilera i enmig de les denúncies d'ingerència de Lula, Donald Trump havia assegurat que estava seguint “de prop” unes eleccions que considera “molt importants” i va celebrar àmpliament que Flávio Bolsonaro fos el més votat en la primera volta brasilera . Però sobre el resultat del balotaje no es va pronunciar immediatament.

Llegir també Trump-Lula, una relació de grans alts i baixos

La declaració de Lula d'aquest diumenge no és nova. En el marc de la campanya, el Govern del líder d'esquerra va assenyalar en diverses ocasions al Govern de Trump d'exercir una pressió sense precedents sobre el Brasil . De fet, en l'Assemblea de la #ONU , al setembre passat, el mandatari va insistir que "el Brasil no cap al pati posterior de ningú" i va condemnar les "temptacions hegemòniques" de "la major potència del món" , en al·lusió als Estats Units .

El president del Brasil també ha defensat que Amèrica Llatina necessita "socis amb una agenda positiva" i no pressions externes en una regió cada vegada més alineada amb Trump, des de l'Argentina de Javier Milei fins a la Colòmbia d'Abelardo de la Espriella , i que s'ha aglutinat en l'anomenat Escut de les Amèriques .

Per a mostrar aquest contingut de YouTube, ha d'autoritzar les cookies de mesurament d'audiència i publicitat.

Una extensió del teu navegador sembla estar bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per a poder veure aquest contingut, has de desactivar-la en aquest lloc.

Per a Oliver Stuenkel, professor de Relacions Internacionals de la Fundació Getulio Vargas, no obstant això, no aparta al Govern de Lula d'una regió dominada per la dreta perquè la qüestió ideològica "importa per a trobades simbòliques" però, en la pràctica, "no és tan rellevant".

Amb l'Argentina, per exemple, més enllà de la seva retòrica, "en el fons el contingut de la relació no va canviar tant" malgrat els insults de Javier Milei a Lula, va dir l'acadèmic a l'agència #AFP.

Llegir també Lula guanya un quart mandat al Brasil contra Bolsonaro, que demanarà anul·lar el balotaje

Lula va assumir la defensa de la sobirania nacional com una de les principals banderes de campanya enmig dels constants desacords amb el Govern dels EUA després del retorn de Trump al poder.

En aquest sentit, l'advocat general de la Unió, Jorge Messias, havia advertit a inicis d'aquest mes: “La informació és especialment greu davant el procés electoral brasiler i els episodis recents de pressió externa sobre les nostres institucions”.

També va denunciar un risc d'ingerència estrangera i de violació de la sobirania nacional. “Les divergències entre governs són pròpies de les relacions internacionals. El que no es pot admetre és que interessos polítics estrangers pretenguin interferir en el funcionament de les institucions brasileres o influir, directa o indirectament, en les decisions que corresponen exclusivament al poble brasiler”, va escriure Messias, en al·lusió als Estats Units.

Darrere dels principals xocs ha estat l'ombra dels Bolsonaro: en 2025, Trump va imposar aranzels en represàlia pel judici contra l'expresident Jair Bolsonaro i va anunciar un nou gravamen del 25% enguany.

A més; el republicà va rebre al senador a la Casa Blanca al maig, al costat del seu germà Eduardo, i ha defensat reiteradament al seu pare, l'expresident Jair Bolsonaro, que compleix arrest domiciliari i el procés judicial del qual Trump ha qualificat de "caça de bruixes".

Un altre focus d'interferència ha estat el Suprem Tribunal Federal. En 2025, Washington va arribar a sancionar al ministre Alexandre de Moraes mitjançant la Llei Magnitsky, una eina que permet imposar restriccions a ciutadans estrangers acusats de corrupció o violacions de Drets Humans . Les sancions van ser retirades posteriorment, però el conflicte no va acabar.

“La ingerència estatunidenca en el rumb electoral del Brasil és una realitat des de juliol de 2025, quan Trump va imposar un augment aranzelari als productes brasilers”, va explicar recentment a France 24 el professor Amorim Net, de l'Escola Brasilera d'Administració Pública i d'Empreses de la Fundació Getulio Vargas.

“No va anar només una maniobra comercial; va ser una maniobra acompanyada d'una carta publicada en les xarxes socials en la qual es demanava que el exmandatario Jair Bolsonaro - condemnat després per una trama colpista contra Lula- deixés de ser perseguit”, agrega aquest politòleg.

En aquesta línia, analistes apunten que un dels grans desafiaments en aquest quart mandat serà justament recompondre la relació amb Washington, un dels seus principals socis comercials, però sense cedir en el seu discurs de sobirania.

Llegir també En ple xoc amb Trump, Lula defensa al Brasil en la #ONU: "No cap al pati posterior de ningú