‘Gran d'Espanya’, una sàtira de l'aristocràcia amb forma de comèdia romàntica

Els orígens de Gran d'Espanya , la nova sèrie de Netflix, tenen una mica de metatelevisión. Mentre visitaven cases per a rodar una altra sèrie, els cineastes Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero es van trobar que es repetia una mateixa situació: en un moment de la visita a l'opulent i decadent espai apareix, després d'una porta que dóna a una zona freda i sense encant, el fill de la propietària. Es tracta d'un home de quaranta i tants que no ha prosperat en la vida i resideix a la casa com si d'un guardés es tractés. Algunes d'aquestes anècdotes en pisos que es lloguen per a rodatges amb la finalitat de poder cobrir les despeses del seu manteniment estan en els fonaments de la nova història dels creadors de Vergonya i Sentim les molèsties . Això els va recordar a la pel·lícula de Berlanga Patrimonio nacional , “i comencem a fantasiar amb aquest Madrid de palauets i de certa ranciedad de diners molt antics”, explica Cavestany en conversa per videollamada.