El campaner de la generació Z que vol rescatar l'oblidat carilló de la Casa de la Vila

La paraula carilló sona a Nit de cap d'any, a Campanadas. «Però això va ser una invenció de TVE per a designar a la bola que baixa amb el seu particular soniquete de la Porta del Sol; un mecanisme que en realitat servia per a sincronitzar tots els rellotges del barri. Un ... carilló, amb una sola r, com la paraula afecte, és en realitat un instrument de teclat i de percussió format per campanes afinades», compte Luis Baldó, campaner en les seves estones lliures, que porta des dels 14 anys tractant de treure del silenci als temples de la regió. De fet, coneix el 80% dels campanars del centre històric de Madrid. Un de les seves últimes troballes, confessa, és el carilló de la Casa de la Vila, adquirit en 1986 i mut des de fa uns vint anys, que va descobrir gràcies a una vella retallada de periòdic i que ara vol ressuscitar. De #rescatar, seria l'únic de la capital.«Jo sóc del nord de la regió i he anat descobrint la ciutat gràcies a les campanes. Quan vaig veure que aquest carilló estava en un edifici municipal vaig tirar la tovallola, vaig pensar que era innacesible, però a poc a poc vaig anar coneixent gent que em va ajudar a arribar fins a l'instrument. Ja ho havia vist en fotografies i en persona era una mica més gran del que esperava, però el que em va fer molta pena, sobretot, va ser veure-ho en desús», explica aquest jove campaner de 29 anys. El conjunt consta de 25 campanes i està concebut per a ser tocat exclusivament de manera elèctrica. Les cinc majors es diuen Almudena, Atocha, Casta, Paloma i Susana, noms més castissos impossible. Estan situades en una estructura rectangular d'acer d'uns quatre metres d'altura amb tres nivells. Segons 'El País', que recollia en una breu notícia la instal·lació del carilló en el terrat del vell ajuntament de la capital, aquest instrument pesa prop de 4.000 quilos i va costar sis milions i mig de les antigues pessetes. «Les campanes han de sonar molt bé, perquè estan fetes per una de les millors empreses del món, la Petit & Fritsen (Països Baixos). I estan afinades», apunta. Es va instal·lar en l'època de l'alcalde Juan Barranco, concretament el 29 d'agost de 1986, i va emmudir en la d'Alberto Ruiz Gallardón. Amb el pas dels anys, compte un estudi realitzat mà a mà per Baldó i el carillonista, campanólogo i professor de piano Blai Ciurana (Girona, 1995), ha quedat ocult i embolicat en màquines de climatització, una posició que perjudica considerablement la seva acústica. «Sabem que sonava a unes hores en concret i que han tocat xotis, obres importants de Madrid», assenyala Va baldar. Entre les seves melodies estaven 'La Gran Via', 'La revetlla del Colom', 'Pel carrer d'Alcalá', 'Madrid' i Els nardos'. Segons fonts de premsa, durant els primers anys s'utilitzava cada dia a les 10 del matí, a les 12 del migdia i a les 7 de la tarda, citen.

Tècnicament, expliquen Va baldar i Ciurana, en realitat aquest joc de la Casa de la Vila és un carilló en potència, perquè per a complir els requisits de la Federació Mundial de Carillons tindria, a més, que disposar d'un teclat manual i un pedalero estàndard. No obstant això, continua sent igualment únic, perquè en tot el país a penes hi ha cinc instruments d'aquest tipus: Barcelona (1976), situat en el Palau de la Generalitat, Sant Lorenzo de l'Escorial (1673-1988), Zaragoza (1992), Vila-real (1997) , Córdoba (1900-1997). I només tres són de concert. Els dos joves experts en campanes, en el terrat de la Casa de la Vila CedidaLa passió d'aquests dos joves pel tañir de les campanes i les seves propostes per a ressuscitar l'oblidat carilló van arribar a la Comissió de Cultura celebrada la setmana passada de la mà del regidor no adscrit Ignacio Ansaldo, abans en el grup municipal de Vox, que també va destacar el potencial turístic que té la posada en marxa d'aquest instrument. Des de l'àrea van reconèixer que no sabien de l'existència d'aquest conjunt, que no està en l'inventari de béns culturals, sinó adscrit a la Presidència del Ple. De fet, hi ha un contracte de manteniment de rellotges històrics que inclou est, però no el carilló. Molest per a algun vecinoFuentes del govern municipal expliquen a aquest diari que el principal promotor d'aquesta compra va ser Juan Barranco, que igual que el seu predecessor, Enrique Tierno Galván, «pensava que el so de les campanes era una tradició perduda en la capital i que valia la pena recuperar-la». De fet, a més de les melodies tradicionals ja citades i el toc horari, estava previst que fes concerts d'uns 20-30 minuts de durada o, en les grans celebracions i que un carillonista pogués executar en viu les peces que es triessin, per a això existia un teclat a la seva disposició. «No se sap amb certesa el motiu pel qual el carilló va deixar de tocar i tampoc quan va deixar de fer-lo d'una manera definitiva, si bé sabem que va ser durant el període en el qual Alberto Ruiz Gallardón era alcalde de Madrid. Segons ens han comptat, el so del carilló molestava a cert veí de la Plaça de la Vila el que va provocar que deixés de sonar», afegeixen.El carillonista, campanólogo i professor de piano Blai Ciurana, mesurant el carilló de la Plaça de la Vila Cedida«La tradició del carilló ve des de lluny, han existit en el Palau del Pardo, en el Palau d'Aranjuez i està el del Monestir de l'Escorial. No és alguna cosa que es perdi, sinó que s'està tractant de recobrar. En altres racons de la ciutat existeixen altres instruments similars, alguns en millors condicions, però tenen menys campanes i serien en realitat chimes», compte Va baldar, que tingues la seva casa té cintes de vídeo en les quals ja amb uns pocs mesos de vida se li veia fascinat pel so de les campanes.

A fer-les sonar va començar en Torrecuadradilla (Guadalajara), amb 7 anys, i des de fa més d'una dècada recorre els campanars de la regió tractant que no es perdi aquest llenguatge, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2022. Fa dos anys va fundar l'Associació de Campaners de Madrid, amb la qual fa labors d'arqueologia d'aquests tocs que donarien per a una altra història.A més de restaurar-ho, es podria instal·lar un teclat manual i aconseguir que no sols doni les hores, sinó també petits conciertosPero tornant a la de la joia de la Casa de la Vila, aquests dos experts fan dues propostes. La primera, que a penes costaria uns pocs milions d'euros (però seria també la menys cultural apunten), seria restaurar-ho i posar-ho en marxa com a carilló elèctric. Podria #fer realitat amb una mera posada a punt, substituint la centraleta de tocs i decidint quin ús se li vol donar. Aquest seria el camí ràpid, però no explotaria el potencial de l'instrument. Per aquest motiu ells apostin per instal·lar un teclat manual i convertir-lo en un carilló canònic segons la Federació Mundial d'aquest instrument. «Amb un instrument de dues octaves com aquest no es pot tocar el repertori universal de concert, així i tot, hi ha prou repertori original i arreglat», destaquen . Aquest pla permetria, a més, donar a conèixer la cultura carillonística, arreglar música tradicional i popular local per a aquest instrument i crear un atractiu turístic. «La nostra intenció és recuperar seria recuperar les hores que tenia de concert, això sí, de manera moderada perquè no cansi. I que tingués programació tot l'any. Pot tocar peces de concert associades a l'època, com la tardor de Vivaldi, eclesiàstiques, populars...», apunta Va baldar. «Aquests aparells estaven dissenyats per a ser gaudits des d'un pati interior, per la qual cosa l'ideal seria treure-ho i portar-ho a algun parc, per a poder fer audicions i concerts». Per somiar, per què no imaginar-ho sonant des del Palau d'Orient, mirant cara a cara al Teatre Real.