Bukele envia un contingent a Haití per a ajudar a alliberar als 4 soldats salvadorencs "segrestats" per colles

El govern de Nayib Bukele va enviar un "contingent" militar a Haití per a col·laborar en la cerca de quatre soldats salvadorencs que romanen desapareguts des del diumenge, segons va informar la Força de Supressió de Colles, una missió multinacional de Nacions Unides de la qual formen part els efectius d'El Salvador.

La missió, l'objectiu de la qual és ajudar a restablir la seguretat a Haití, va agregar que continua les seves operacions "en estreta coordinació amb la Policia Nacional d'Haití i altres socis operatius pertinents" i va cridar als residents de la localitat de Sant, a Port-au-Prince, a evitar les àrees on s'estan desenvolupant operacions.

Encara que no van ser lliurats més detalls, el periòdic estatunidenc Miami Herald va publicar que "100 soldats de forces especials d'El Salvador" van ser enviats al país del Carib.

La informació sobre l'enviament de tropes salvadorenques a Haití es produeix després que el dimecres el president Bukele va instar a les organitzacions criminals a alliberar als "ostatges".

"Els nostres homes segrestats no són combatents. Són tècnics d'aviació que formen part de la nostra missió a Haití, dins del marc d'una missió internacional. La nostra missió consisteix únicament en pilots i personal tècnic, el treball principal del qual és realitzar evacuacions mèdiques i salvar vides, no fer la guerra", va assenyalar el president en el seu comunicat compartit en la xarxa social X.

"No obstant això, van ser segrestats de manera covarda mentre tornaven després de comprar aliments en un mercat de la zona", va afegir.

"Per això, hem llançat una operació militar per a rescatar-los. Tenim un només objectiu: portar de tornada als nostres quatre compatriotes a casa amb vida, sense cap mal".

Bukele va acabar el seu missatge amb un advertiment recordant la política de seguretat amb la qual ha desarticulat a les colles al seu país i que li ha valgut una popularitat sense precedents per a un cap de govern, a més de crítiques per violacions de drets humans.

"Vull que vostès, els líders de les colles, comprenguin una cosa molt clarament: l'atac no és gens comparat amb el que es ve si no recuperem als quatre ostatges amb vida", va escriure el mandatari.

"Ja acabem amb les colles a El Salvador, i també podem acabar amb vostès".

Al març de 2024 Bukele va assegurar que el seu govern podia solucionar la creixent crisi de violència d'Haití i que només necessitaria "una resolució del Consell de Seguretat de la #ONU, el consentiment del país amfitrió i cobrir totes les despeses de la missió".

Fins ara es desconeix la identitat dels soldats desapareguts.

Els quatre homes —tots ells tècnics d'aviació— es trobaven a Haití per a brindar suport a la missió multinacional de seguretat recolzada per la #ONU

En xarxes socials han circulat vídeos que mostren enfrontaments violents en la capital i persones que semblen fugir a través de la frontera cap a República Dominicana. La #BBC , no obstant això, no ha pogut confirmar l'autenticitat d'aquestes imatges.

El segrest dels salvadorencs constitueix el primer incident greu que enfronta la força armada multinacional des de la seva arribada a Haití a l'abril.

Es creu que els homes van ser capturats per la banda Chen Mechan, amb el suport d'un altre grup conegut com 400 Mawozo, els qui van emboscar el seu vehicle blindat mentre realitzaven compres d'aliments.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Les crítiques a la decisió de Bukele d'enviar tropes a Haití per a tractar de localitzar als soldats no han trigat a sorgir.

Són diverses les veus que adverteixen al president salvadorenc que les bandes criminals a Haití res tenen a veure amb les colles que va aconseguir desarticular amb la seva política de mà dura que té com a pedra angular un estat d'excepció i una presó de màxima seguretat.

"El Salvador pot manar mig exèrcit, però els hi menjaran com a pollastres", va dir Santiago Riverón, l'alcalde de Dabajón, municipi dominicà fronterer amb Haití, en declaracions al periòdic Listín Diari.

"A aquestes hores, i sabent com es resolen les coses a Haití, les probabilitats que aquests militars continuïn vius són mínimes, així que no hi ha possibilitat de negociar res", va escriure en X per la seva part Humberto Salazar, analista i exmembre del Partit de l'Alliberament Dominicà.

"Per tant, el que es planteja és un enfrontament armat entre tropes d'El Salvador i les colles que són propietàries del territori on van ser atacats i segrestats els militars centreamericans", va agregar.

Davant comentaris d'aquest tipus, Bukele va respondre aquest divendres en aquesta mateixa xarxa social dient que seguirà endavant amb el pla sense tenir-los en compte.

"Molts missatges, anàlisis i comentaris com aquest, assegurant que les colles d'Haití no són com les d'El Salvador; que són sanguinàries, que estan fortament armades, que ningú ha pogut vèncer-les, que totes les missions han fracassat, que estem caient en un parany, que no sabem al que ens enfrontem, que serà la nostra ruïna, que anem camí al nostre Waterloo", va començar dient.

"Però quan Déu ens concedeixi la victòria, els mateixos que avui diuen tot això canviaran el seu discurs. Diran que sempre va ser fàcil, que qualsevol podia fer-ho, que les colles d'Haití no eren tan perilloses com es pensava", va seguir.

Els soldats salvadorencs van ser atacats quan tornaven al campament en un vehicle blindat, segons van informar les Forces Armades d'El Salvador en un comunicat el diumenge.

Van aconseguir fugir després que el seu vehicle fos aconseguit per explosius i s'incendiés, però a continuació es va perdre el contacte.

Altres països que duen a terme operacions contra les bandes a Haití van intentar prestar ajuda, mentre que els helicòpters salvadorencs desplegats per a proporcionar suport van ser blanc de trets.

"S'han realitzat múltiples intents d'aproximació per via terrestre i aèria, però aquests s'han vist obstaculitzats per la intensitat dels enfrontaments i les condicions de seguretat en la zona", van afirmar les Forces Armades.

Fins al moment cap organització s'ha atribuït l'atac.

Aquest és el primer assalt d'aquesta naturalesa contra la força internacional i ocorre en un moment en el qual Haití es prepara per a les seves primeres eleccions generals en més d'una dècada. El succeït posa en relleu el poder dels grups armats a Haití, que controlen aproximadament el 70% de Port-au-Prince, la capital.

Romain Le Cour, cap de l'Observatori d'Haití en la Iniciativa Global contra el Crim Organitzat Transnacional, va dir el dilluns que, si bé algunes agrupacions criminals han estat baix pressió des que es va desplegar la Força de Supressió de Colles, "unes altres volen demostrar que poden contraatacar".

"Si efectivament aquests soldats estan retinguts, els grups obtenen avantatge per a negociar i per a pressionar a les forces de seguretat", va dir, segons l'agència de notícies Reuters.

El Consell de Seguretat de la #ONU va autoritzar al setembre de 2025 la creació d'una missió composta per 5.550 integrants a fi de reemplaçar a una anterior força multinacional liderada per Kenya, que va tenir dificultats per la falta de fons i recursos en el seu intent per ajudar la Policia Nacional d'Haití a contenir la violència de les colles.

El cos multinacional compta actualment amb més de 1.500 efectius desplegats al país del Carib, i inclou soldats de Txad, Jamaica i Guatemala.

La violència de les bandes armades ha desplaçat a una xifra rècord de 1,5 milions de persones en els últims anys, a més de deixar més de 5.700 morts i ferits des de gener fins a mitjan setembre, i més de 230 persones segrestades, segons Nacions Unides.

Per a veure aquest contingut, favor activar Javascript, o intentar amb un altre navegador