L'espanyol guanya parlants, però perd aprenents: el miratge dels 640 milions

L'espanyol guanya parlants, però perd aprenents. És el principal senyal d'alerta que deixa l'anuari 'L'espanyol en el món 2026', que Luis García Montero s'ha anat a presentar a Pequín amb l'excusa del 20è aniversari del centre de l'Institut ... Cervantes en la capital xinesa. Mentre el nombre total de persones que parlen o xampurregen l'idioma continua creixent per la inèrcia demogràfica i aconsegueix ja els 640 milions, els aprenents d'espanyol com a llengua estrangera han caigut un 1,83 per cent en l'últim any: de 24,5 milions a 24,1 milions. Segons la informació proporcionada pel Cervantes a través del seu servei de premsa, el nombre de persones que coneixen espanyol –com a llengua nativa, segona o estrangera– va augmentar de 635 milions en 2025 a 640 milions en 2026. D'elles, 520,9 milions són parlants natius, enfront dels 519 milions de l'any anterior, la qual cosa representa un increment mínim del 0,34 per cent. L'espanyol continua sent la tercera llengua materna del món, després del xinès mandarí i l'hindi. No tots els especialistes comparteixen, no obstant això, les xifres que maneja l'Institut Cervantes. Per a la institució que dirigeix García Montero, la barrera dels 600 milions es va superar en 2024. Per contra, les estimacions de l'investigador David Fernández Vítores , responsable durant quinze anys dels informes del Cervantes, situen el total per sota d'aquest llindar. En 2024 va calcular 591 milions; en 2025, 589 milions, i en 2026 previsiblement «s'acostarà bastant» als 600 milions.L'èxit de l'espanyol tan celebrat any rere any és, en realitat, un èxit demogràfic. La major part de l'augment procedeix del creixement de la població llatinoamericana, no d'una expansió significativa de l'ensenyament de l'idioma. Les xifres continuaran augmentant fins a algun moment entre 2050 i 2070, quan la corba començarà a descendir. El mateix Cervantes ha admès que el futur de la llengua passa pel seu ensenyament i per conservar-la entre les comunitats bilingües, sobretot als Estats Units, el país amb més parlants d'espanyol entre aquells on no és llengua oficial. I aquí les notícies no són bones. El nombre d'aprenentes no sols baixa respecte a l'any passat: els 24,1 milions registrats en 2026 queden també per sota dels 24,2 milions de 2024, encara que encara superen els 23 milions de 2023. La reculada s'explica principalment per l'enfonsament del Brasil, on el nombre d'estudiants es va reduir un 46 per cent entre 2021 i 2025.Caiguda en BrasilEn 2005, sota el primer mandat de Lula da Silva, la 'llei do espanhol' va obligar a tots els centres d'ensenyament secundari a oferir l'assignatura d'espanyol dins del seu horari lectiu regular. Es va produir un auge de l'espanyol, però en 2017 una reforma educativa va mantenir únicament l'anglès com a llengua estrangera obligatòria.

La gran majoria dels centres ha anat retirant la matèria dels seus currículums i la diplomàcia espanyola –entre travetes de França, Itàlia i Alemanya– ha estat incapaç de revertir la situació. Els aprenents d'espanyol es concentren principalment a Amèrica, Europa i Àfrica. Segons el Cervantes, la nota del qual no aporta xifres concretes, «Àfrica està experimentant un creixement apreciable de la comunitat hispanoparlant, impulsat en gran manera per l'interès que suscita l'aprenentatge d'espanyol en l'ensenyament reglat, especialment en països com Camerun, Costa d'Ivori o Benín a Àfrica subsahariana, i el Marroc o Tunísia al Magreb». L'Institut Cervantes s'audita a si mateix mitjançant aquests informes anuals. I en aquesta ocasió, que la presentació de l'informe s'hagi fet a Pequín i no a Madrid, com és habitual, ha deixat als periodistes que segueixen la informació de la institució sense la possibilitat de preguntar a García Montero per aquests senyals d'alarma.Els aprenents d'espanyol es concentren principalment a Amèrica, Europa i ÁfricaEl Cervantes, això sí, recull en l'anuari que més de 72 milions d'usuaris de Duolingo trien l'espanyol com a idioma d'aprenentatge. Dos terços d'ells tenen l'anglès com a llengua d'origen. El que no es consola és perquè no vol. A més, l'espanyol ocupa el segon lloc mundial per percentatge de pàgines web, encara que a gran distància de l'anglès. I ja que els màxims responsables del Cervantes s'han anat a Pequín, la institució destaca que la Xina reuneix prop de 98.000 parlants potencials d'espanyol: 18.497 amb domini natiu i 66.051 aprenents d'espanyol com a llengua estrangera. L'Institut assegura que les matriculacions han crescut de manera constant en els últims anys. El nombre d'alumnes de filologia, assignatures optatives i cursos d'ELA va augmentar un 12,6 per cent entre 2023 i 2025. Els programes d'espanyol s'ofereixen en 31 ciutats i el 98 per cent de les universitats ofereix estudis de filologia hispànica.