Els col·leccionables de quiosc resisteixen el pas del temps i l'era digital

Durant anys, hi havia dues constants que es repetien el mes de setembre . Era el moment de la volta al curs i era també en el qual els quioscos s'omplien de col·leccionables. Els envasos de cartó gegants que anunciaven a preu competitiu el primer lliurament s'amuntegaven al costat de les revistes i periòdics.

Durant els 90 i els primers 2000, les pauses publicitàries de la televisió s'omplien d'anuncis que avisaven del que estava per arribar, fent que tothom fos conscient que la temporada de col·leccionables havia arrencat i prenent nota del que volia comprar. Era barat, només estava un temps a la venda i possiblement creava FOMO abans fins i tot que coneguéssim aquesta paraula. Però què ocorre dècades després? Continuem peregrinant al quiosc per a fer-nos amb els fascicles de Érase una vegada el cos humà?

Per descomptat, el context en el qual es mouen consumidors i quioscos ara és molt diferent al de fa 20 o 30 anys. Els hàbits de lectura de les notícies han canviat i els quioscos han entrat en crisis. Si en el tancament del segle XX Espanya tenia més de 20.000 quioscos repartits per tota la seva geografia, ara no queden més de 4.000 , que intenten #reinventar per a continuar sobrevivint. No és a més tampoc gens estrany que la jubilació dels responsables del quiosc d'un carrer faci que el negoci tanqui: no existeix recanvi generacional, possiblement perquè les vendes de premsa diària s'han reduït .

Així i tot, els col·leccionables resisteixen: les companyies del sector continuen llançant les seves ofertes cada setembre i des dels quioscos confirmen que encara tenen el seu mercat. “Continuen #vendre les col·leccions”, respon a l'altre costat del telèfon Eva Cancela, de la Llibreria Campus, a Lugo (que és també punt de venda de premsa i papereria). Encara que ara et pots subscriure online i que te les manin a casa, aquesta llibretera percep que la gent continua anant-les a buscar al quiosc, perquè aprecien que continuïn sent aquí.

El que sí ha canviat és el descobriment. “Sí que és veritat que la gent ja no veu els anuncis com abans”, assenyala. Ara, això sí, cada vegada més quioscos s'encarreguen de pujar directament ells l'avís a xarxes socials . Igual que existeixen vídeos que apunten quins regals de les revistes arribaran cada mes, des dels comptes dels quioscos també alerten de les noves col·leccions que acaben de caure.

Col·leccionar coses en plena era digital

Així van néixer els col·leccionables. Els quioscos han estat un tradicional punt de venda de moltes més coses que periòdics. En l'inici del segle XX, eren una de les principals vies d'accés a la lectura a baix preu, amb col·leccions de novel·la amb tarifes i grandàries reduïdes que eren molt populars. Les novel·les de quiosc van tenir també molt èxit en les dècades dels 40 i 50, amb col·leccions de romàntica o vaquers. En tots els casos eren col·leccions estables, que romanien a la venda el que durés la seva tirada.

Les coses canvien a la fi del segle XX, quan els col·leccionables que es venien per fascicles es van assentar en el mercat gràcies al seu espectacular èxit. Un quiosc de Santiago, per exemple, recorda que arribaven a vendre més de 300 volums setmanals de col·leccions en els anys 80 i 90. Com li diu al Correu Gallec el seu responsable, “eren una novetat després de la dictadura. Es venia de tot”.

A principis dels 90, aquestes vendes per lliuraments eren, de fet, un mannà per al mercat del llibre. Les dades de vendes de 1993 de la col·lecció Narrativa Actual de #RBA superen àmpliament les xifres de difusió mitjana dels llibres en el mercat actual. En cinc mesos, El nom de la Rosa d'Umberto Eco havia venut 600.000 exemplars via col·leccionable, amb un preu de venda de 495 pessetes (uns 2,98 euros; per contextualitzar, un llibre de butxaca rondava les 700 pessetes).

Era el llibre d'obertura, però els lliuraments dos i tres havien aconseguit vendes de 300.000 i 280.000 exemplars. Els seus responsables li deien llavors a El País que esperaven tenir estirada, però “no fins a aquest punt”. #RBA havia invertit en publicitat de la col·lecció 400 milions de pessetes (uns 2,4 milions d'euros).

L'edat d'or dels col·leccionables va tocar a la seva fi amb la crisi econòmica de principis d'aquest segle. Un estudi de la Federació d'Associacions Nacionals de Distribuïdors d'Edicions (Fande) advertia en 2008 que eren el producte de quiosc que més s'estava ressentint en vendes. Així i tot, era encara un mercat d'uns 300 milions d'euros anuals. En aquest any, als quioscos van arribar vaixelles, rosaris, llibres o maquetes, com chiva l'hemeroteca, que es venien setmana a setmana.

Les col·leccions de quioscos eren, així, omnipresents i molt populars, tant que arribaven a àmplies capes de la població. De fet, un estudi de 2021 confirma que un 78% de la població espanyola ha comprat alguna col·lecció en algun moment (encara que només un 65% l'ha acabat).

Però qui les compra ara? Llançar la pregunta en Instagram deixa una única resposta: María és l'única que respon per missatge directe que ella és una d'aquestes persones que s'ha fet recentment amb un lliurament de col·lecció de quiosc. “Em vaig comprar Mujercitas perquè era el primer exemplar, aquest amb el qual et capten”, compte. El descobriment va ser casual. Passava pel seu quiosc de capçalera per a #fer amb la premsa local i la va veure, una d'aquestes col·leccions de clàssics amb precioses tapes il·lustrades. Era visualment atractiva i va caure.

“No vull fer tota la col·lecció”, confessa, però sap que repetirà amb altres títols. Tant que ja ha marcat en el seu calendari la setmana en la qual sali el que li interessa. “Li ho encarregaré a mi quiosquera de confiança”, assegura. Repetir és, en realitat, bastant habitual. “Solen comprar més dels que volien agafar d'entrada”, confirma Cancel·les, que també apunta als acabats com a ganxo perquè tornis a caure.

Pot ser que ara no hi hagi col·leccions de rosaris com en aquest 2008 en el qual es tanca l'edat d'or, però al mercat continuen arribant apostes variades. Els llibres són un valor segur. Cancel·les destaca el molt que s'està venent ara la col·lecció Amor, noies i altres històries , de Salvat. Els llibres conviuen amb col·leccions per a fer-te una maqueta d'una moto, una altra de Barbie retro o de audiocuentos. El que ja no hi ha són col·leccions d'enciclopèdies , aquestes que van fer fortuna temps enrere i a les quals fins es van sumar els periòdics de llavors amb les seves pròpies propostes. “Segueix el format, però cal #adaptar als nous temps”, apunta la llibretera. Les edicions cridaneres de llibres i les coses vintage ocupen ara l'espai.

Per descomptat, el segment col·leccionista és també públic destacat. “Nosaltres vam vendre una col·lecció del Titanic, que van anar construint la maqueta en la taula del menjador. Al final ens van ensenyar com quedava. És alguna cosa que no et compraries directament, però és una joia com li ha quedat ara la maqueta”, assegura Cancel·les.

Cancel·les també respon a la pregunta de qui les compra i la llibretera deixa clar que “depèn totalment de la temàtica”. No hi ha un comprador tipus, encara que per descomptat els qui fan col·leccionisme són un públic destacat. Fins i tot gent jove? “Sí”, confirma. És, just, el públic que es va emportar una col·lecció sobre grans sèries de televisió, assegura.

María confessa, això sí, que ella portava molt de temps sense pensar en col·leccions. “Feia mil anys que no comprava una”, diu. Si no hagués ensopegat per casualitat amb ella, ni hagués processat que existia.

Imatge | Claudio Schwarz , Andrew Neel , zero take

En Xataka | “No podem continuar perdent diners”: la botiga de joguines més antiga de Màlaga tira el tancament després de 100 anys operant

En Xataka | El format físic està morint. Per això hi ha gent pagant 2 milions de dòlars per tres cartutxos de Pokémon

En Xataka | Des de l'any 2000, la població del Japó ha caigut un 3%. I des d'aquest mateix any les biblioteques han augmentat un 30%

- La notícia La supervivència dels col·leccionables d'inici de curs: "És alguna cosa que no compraries directament, però són una joia com queden" va ser publicada originalment en Xataka per Raquel C. Pic .