La minisèrie espanyola 'Gran d'Espanya' arriba al Top 1 de Netflix

Netflix ha trobat un dels seus grans reclams del moment en una producció espanyola que ha escalat fins a la primera posició del rànquing nacional. Es tracta de 'Gran d'Espanya', una minisèrie de sis capítols que ha encuriosit del públic, però la recepció del qual entre els crítics és unànime. L'interès per la ficció demostra que les comèdies amb personatges extravagants, ambicions desmesurades i secrets familiars continuen tenint estirada entre els abonats. No obstant això, el bon rendiment en audiència no ha evitat que apareguin algunes reserves sobre el resultat final. Els principals dubtes no se centren tant en el plantejament inicial com en la manera en què la història desenvolupa les seves possibilitats. La premissa de 'Gran d'Espanya' convida a esperar una comèdia disposada a #riure de les aparences i dels qui fan qualsevol cosa per a conservar la seva posició social. La trama presenta a un aristòcrata que travessa una delicada situació econòmica i necessita #desprendre del seu palauet madrileny. El problema és que reconèixer la seva ruïna suposaria renunciar a la imatge de prestigi que porta anys intentant mantenir. L'arribada d'una empresària amb diners obre una possible sortida, encara que la trobada entre tots dos no es limita a una operació immobiliària. Els interessos particulars, les mitges veritats i les estratègies per a aconseguir avantatge converteixen la negociació en el punt de partida d'una successió de situacions absurdes. És precisament aquest món d'aparences el que ofereix a la sèrie la seva major oportunitat per a construir una sàtira social. No obstant això, una de les objeccions que apareixen en les anàlisis publicades és que la ficció no sempre aconsegueix transformar aquesta premissa en una comèdia tan afilada com podria haver estat. El conflicte entre la noblesa vinguda a menys i els qui disposen d'una fortuna capaç de comprar els seus símbols de distinció permet plantejar qüestions sobre els diners, el poder i l'estatus. Per a la crítica, el resultat es queda curt a l'hora d'aprofundir en elles. Antonio de la Torre i Alexandra Jiménez encapçalen l'elenc d'una producció que confia bona part del seu atractiu a la personalitat dels seus protagonistes. La interacció entre tots dos sosté bona part dels enfrontaments i equívocs de la història, amb personatges que intenten controlar cada situació mentre amaguen les seves veritables intencions.