Les infeccions de transmissió sexual a Espanya frenen el seu increment després d'anys a l'alça
Un informe de l'Institut de Salut Carles III apunta a una frenada en l'augment de les ITS a Espanya. Aquesta evolució, tot i ser positiva, requereix prudència per comprovar si la corba s'aplana.
Les infeccions de transmissió sexual a Espanya registren una frenada brusca després de gairebé una dècada de pujades continuades, especialment pronunciades des de la fi de les restriccions de la pandèmia. L'informe del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III reflecteix un alentiment evident en aquestes dades, tot i que encara cal esperar per confirmar si la corba s'aplanarà definitivament.
Pel que fa a la gonorrea, amb les dades tancades de 2025 s'han notificat 37.467 casos, una xifra pràcticament idèntica als 37.457 del 2024. Entre 2020 i 2023 aquesta infecció creixia un 36% anual, mentre que ara s'ha estabilitzat en un 3,5%, afectant principalment homes amb una edat mitjana de 32 anys.
La clamídia continua sent la ITS més prevalent amb 44.511 casos notificats i un creixement interanual que cau al 2,9%, molt per sota de l'11% de l'any anterior. Tot i això, existeix un retard en la consolidació de les dades, la qual cosa fa que les xifres epidemiològiques variïn amb el temps, com va passar amb l'informe previ de gonorrea.
Un altre aspecte clau és la diferència geogràfica, ja que la caiguda del limfogranuloma veneri respon a un fenomen local a Catalunya, on s'ha passat de 811 casos a 484. En canvi, a Madrid els casos han augmentat en gairebé 200.
En el context internacional, Espanya se situa en un punt intermedi, ja que a Europa es baten rècords històrics amb 106.000 casos de gonorrea, un 303% més. Als Estats Units passa al revés, amb una baixada del 9% en clamídia, gonorrea i sífilis durant el tercer any consecutiu de descens.
Davant d'aquesta situació, Espanya desenvolupa noves eines com la DoxyPEP, una profilaxi postexposició per prevenir ITS bacterianes. El VIH també încetin la seva incidència gràcies als tractaments antiretrovirals universals i la PrEP, tot i que persisteix el problema dels diagnòstics tardans.