La violència al carrer s’estén: aquesta nit ha tocat a Bilbao

Aquesta nit li ha tocat al País Basc, a Bilbao, el caos als carrers.Crema de contenidors, cremes de cotxes i motos, corredisses, 19 detinguts per l’Ertzaintza, dels quals 11 menors, al final d’un acte convocat per Vito Quiles. La policia basca, per cert, es va veure sorpresa perquè va trigar una hora a començar a intervenir. El patró de París, de Llemotges, de Milà, de Barcelona, doncs, s’ha repetit a Bilbao. Mentre la policia investiga qui hi ha al darrere, i els experts clamen perquè les xarxes socials que canalitzen aquests missatges es facin responsables de continguts que publiquen i que poden incitar a la violència, comencem a saber alguna cosa més de la personalitat dels detinguts. No es perdin aquesta pàgina que firma el Cesc Maideu, que ahir es va passar el dia a la Ciutat de la Justícia:Tres menors han ingressat en un centre de règim tancat; pares plorosos, joves penedits que comencen ara a ser conscients de la gravetat del que van fer, i, molt interessant, joves de quinze anys que havien vist imatges de París i es volien manifestar van veure les trencadisses, van aprofitar per robar tres o quatre objectes, se’ls van posar a la bossa i van ser detinguts. Una inconsciència juvenil amb resultat de violència. Cada hora que passa queda més clar allò que dèiem ahir: la violència al carrer castiga a qui està en el govern, que a Espanya, Catalunya i Barcelona són socialistes. I una altra cosa: dir que tots eren immigrants no és veritat, a part que probablement la majoria dels violents han nascut a Catalunya. Algun dia han de deixar de ser immigrants si el que volen és un país reunit al voltant d’uns valors i una cultura cívica compartida. Ara part dels esforços dels Mossos estan posats a impedir que dissabte hi tornem. Mentrestant, PP i Vox han pactat en 23 províncies per derrotar Sánchez. Això vol dir, per exemple, que a Tarragona i Girona no hi haurà paperetes del PP al Senat, i a Castelló, València i Mallorca no hi haurà paperetes de Vox al Senat, basant-se en el fet que en aquestes províncies els partits que ara no es presentaran no havien obtingut mai representació en eleccions anteriors. Per què ho fan això? Per intentar obtenir una supermajoria de tres cinquenes parts que els permeti decidir entre PP i Vox els nomenaments de magistrats del TC i del CGPJ, sense necessitat de pactar res amb el PSOE. O sigui, el control polític del poder judicial amb la col·laboració de jutges de biaix de dreta o extrema dreta. Sovint afegeixo allò de “valgui la redundància”, i avui queda clar perquè ho dic i perquè, per desgràcia, és molt més que una broma: el PP s’abraça amb els enemics de la llengua i la cultura catalanes i el seu Govern. No ens estranya, però és definitivament revelador. I abans d’acabar, felicitem des d’aquí l'Ignasi Aragay, el director adjunt de l’ARA, que ahir va rebre el premi Montserrat Roig a la seva trajectòria en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El van definir com a “persona creativa, discreta, molt llegida i treballadora, amb gran disposició social. És bon professional i bona persona, a banda de mestre i mentor de periodistes des d’un dels diaris de referència del país”. Ho confirmo. I ell va dir: “La professió té molt de futur i és més necessària que mai. Al diari hi ha molta gent jove que són fantàstics, boníssims, entregats. La situació és dificilíssima per al periodisme, però tinc molta esperança i crec que tirarem endavant”. Ho desitjo. Bon dia.