El secretari de SEGIB apunta a més de 14 presidents en la cimera de Madrid amb el dubte de Milei o Sheinbaum

Preveu una cita Iberoamericana amb una assistència "contundent" i els resultats més concrets en 20 anys MADRID, 27 Oct. (EUROPA PRESS) - El secretari general iberoamericà, Andrés Allamand, ha avançat que més de 14 presidents acudiran a la XXX Cimera Iberoamericana que se celebrarà a Madrid els pròxims 4 i 5 de novembre, a la qual ja estan confirmats "tots els ministres" d'Afers exteriors i que ha assenyalat que llançarà els resultats més concrets en 20 anys. Així s'ha expressat el representant de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) en un desdejuni informatiu organitzat per Europa Press en el qual ha exposat que la cita de Madrid serà el cim amb "major impacte en resultats concrets dels últims 20 anys" i que comptarà amb una assistència "molt contundent"; no obstant això, ha assenyalat que encara hi ha incògnites sobre alguns mandataris. Aquest és el cas del president de l'Argentina, Javier Milei, mentre que tampoc estan confirmats, però ha admès que té "molt bones expectatives" sobre l'assistència dels presidents de Mèxic i el Brasil, Claudia Sheinbaum i Luiz Inácio Lula da Silva, respectivament. Quant a la participació de la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, Allamand ha exposat que "està convocada i convidada", però que fins ara l'organització del cim té la confirmació sol del ministre d'Afers exteriors, Félix Plasència. "És un punt que està en avaluació per part del Govern de Veneçuela", ha insistit en referència a la dirigent veneçolana. De la mateixa manera, quant a Cuba, ha detallat que la participació del president, Miguel Díaz-Canel, es troba en una situació "idèntica" a la de Veneçuela, per la qual cosa a Madrid s'espera la participació del titular d'Exteriors, Bruno Rodríguez, "amb una delegació completa". Al cim també estan convidats el secretari general de la #ONU, António Guterres, i el president del Consell Europeu, António Costa. Així mateix, acudiran tres països com a observadors: l'Índia, Turquia i Angola, amb els quals els països llatinoamericans aspiren a reforçar les relacions. Allamand ha subratllat que es tracta de tres Estats que "poden aportar molt" a la reunió i que la seva assistència significa que veuen "a la comunitat com un actor internacional". En concret, ha posat en el focus la importància de la presència de l'Índia perquè en la seva opinió tindrà un paper "molt més intens" en la política global i es convertirà en un "actor principal", apuntant que podria repetir el paper comercial que ha tingut Xina en els últims anys a la regió. Els líders que no assistiran al cim són el president de Nicaragua, Daniel Ortega, i el de Colòmbia, Abelardo de la Espriella. Quant al seu homòleg uruguaià, Yamandú Orsi, la seva assistència està en dubte per la visita del Papa un dia després de la celebració del cim.

En aquest sentit, al llarg del desdejuni organitzat per Europa Press, el secretari de la SEGIB ha reiterat que al Cim es "convida" i "convoca" a "tothom" i qui no assisteix no és "perquè no se l'hagi convidat". Més enllà de l'agenda de la cita, Allamand ha valorat que la cimera a Madrid servirà per a "reafirmar el valor de l'ordre multilateral basat en regles", en un moment en el qual ha avisat que mai va haver-hi "tant de qüestionament" d'aquest. Sobre l'agenda del cim, ha avançat que hi haurà una declaració "contundent" que es negocia fins a última hora i impulsarà l'aliança iberoamericana d'Intel·ligència Artificial, una xarxa de resposta davant desastres naturals i programes de mobilitat acadèmica a més d'una carta per a potenciar el sector de les cures. Davant una situació en la qual Llatinoamèrica i Europa estan "fora de joc" en matèria d'Intel·ligència Artificial, Allamand ha proposat passos "pràctics" per a una aliança que elevi la capacitat de computació, l'accés, recol·lecció i processament de dades, i el desenvolupament de models. L'objectiu és que la comunitat iberoamericana treballi per a "coordinar esforços" i "articular" els esforços regionals amb el castellà i el portuguès com a "grans ariets" en un món en el qual ha recordat que el 92% de les dades que alimenten la IA són en anglès. "Tenim avançat com articularem els esforços que s'estan fent", ha apuntat, incidint en què cada vegada és més important no sols l'ús del castellà o el portuguès sinó que resulta clau que "es pensi" en aquestes llengües. Un altre dels resultats concrets serà la posada en marxa d'una xarxa iberoamericana davant desastres naturals, un assumpte "urgent" davant el qual Allamand ha defensat millorar la coordinació entre països per a respondre als cada vegada més apressants crisis climàtiques. En aquest punt ha defensat establir una secretària tècnica en la pròpia SEGIB que coordini i treballa en la interoperabilitat dels mitjans que s'usen per a atendre aquestes emergències. En matèria acadèmica, el cim preveu il·luminar l'"embrió" d'un programa d'intercanvi a l'estil Erasmus entre els països llatinoamericans, després d'incidir que en l'actualitat la mobilitat es regeix per acords bilaterals que, no obstant això deixen fora a molts països de la regió. D'aquesta forma ha incidit en què la mobilitat ha de "fluir" i que les notes de tall d'estudiants de la regió es reconeguin en altres països de la zona. Finalment, en matèria social i davant la realitat d'un continent "molt desigual" i en el qual la incorporació de la dona al mercat laboral continua sent baixa, el secretari de la SEGIB ha avançat que s'aprovarà una 'carta iberoamericana de cures' per a donar suport a un sector que recau en gran manera sobre les dones.

D'aquesta forma es busca atallar una situació "injusta" al mateix temps que pot tenir de "externalitat positiva" que s'elevi la incorporació de la dona al treball, insistint que els països iberoamericans no poden deixar d'aprofitar el potencial econòmic que més dones se sumin al mercat. Perquè tota aquesta agenda tiri endavant, el cap de la SEGIB ha valorat que resulta clau la disposició dels països de la comunitat, al mateix temps que ha ressaltat el paper d'una SEGIB que sigui "més forta" i de la 'troica', la terna de països que organitzen els cims i que fan seguiment a l'agenda i compromisos adquirits en les trobades.