Les eleccions a Israel i el futur de la relació amb l'Iran

El vot d'Israel aquest dimarts és la primera elecció general per al país des de l'atac Hamas el 7 d'octubre de 2013, un assalt que va portar a una de les més profundes crisis de seguretat a la història d'Israel.

A mesura que el primer ministre Benjamin Netahu lluita per mantenir el poder, la qüestió no és només qui liderarà el govern d'Israel, sinó també com el govern va navegar per la crisi de seguretat de tot el país que va ser disparada per l'atac i la reacció israeliana, que va incloure una guerra contra l'Iran.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5

El president dels EUA Donald Trump va emetre recentment un suport complet del líder israelià en la competència com a primer ministre "guerraror" i va advertir que qualsevol altra opció afectarà l'aliança d'Israel amb Washington.

"Si Israel té el líder equivocat, que seria qualsevol altre que Bibi (Benjamin Netanyhu), Amèrica haurà de fer-ho nosaltres mateixos, i no m'inclino a fer-ho," va dir Trump en un post en línia, en referència al conflicte de l'Iran.

Al darrere de les escenes, però, els mitjans de comunicació van indicar una fissura entre el govern israelià i l'administració de Trump. Segons The Financial Times , els militars israelians volien llançar una nova ronda d'atacs a les instal·lacions nuclears de l'Iran, centres governamentals i infraestructures d'energia al voltant del 10 d'octubre. No obstant això, Trump es va oposar a la nova escala abans de les eleccions a mig termini dels EUA el 3 de novembre.

El Jerusalem Post va qüestionar més tard la narrativa, informant que l'exèrcit no tenia cap directiva específica per a aquesta operació.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5

La cursa israeliana s'ha convertit en un estret duel entre Netanyahu i el seu rival principal, Gadi Eisenkot ex de l'IDF (Israel Forces de Defensa) cap de personal i líder del partit de primera categoria "Yashar."

Però Raz Zimmt, el cap del programa de l'Iran a l'Institut de supervivència de l'Institut Nacional d'Estudis de Seguretat Nacionals (INSS), adverteix que les divisions polítiques entre les dues opcions no són prou profundes com per parlar d'un canvi de "fundament en l'enfocament de Tel Aviv cap a Teheran" després de les eleccions.

"En la percepció de l'esquerra d'Israel, la veritat i el centre sobre l'amenaça iraniana, especialment la seva amenaça nuclear, hi ha petites diferències," va dir Zimmt.

A més, segons Zimmt, qualsevol militar augment contra l'Iran depèn de la decisió del president dels Estats Units, molt més que sobre la identitat del primer ministre d'Israel.

"Overall, no espero que la política d'Israel cap a l'Iran i els seus intermediaris a canvis dramàtics, independentment de la composició del futur govern," va dir.

El company de la política iraniana d'Israel, en Danny Citrinovitch, està d'acord que no s'hauria d'esperar que els canvis de moda a la política iraniana d'Israel depenen del resultat electoral.

"Fins i tot si Netanyahu personalment baixa del poder, la seva influència i les polítiques que han canviat durant els últims anys no desapareixeran," va dir Cirinovitch.

El consens actual de l'Iran pot ser localitzat a l'atac terrorista Hamas fa tres anys. Abans de l'assalt, segons Navid Toobian, de l'Institut de Recerca Mitjà de l'Est dels mitjans de comunicació, molts creien que Israel s'hauria de tractar amb la República Islàmica "en un camí limitat i gestionat" i confrontant-se només als braços dels anomenats "Malím de la Resistència." Però 7 d'octubre van canviar completament les normes del joc.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5

Mentre Israel havia estat conscient dels eslògans iranians demanant la seva destrucció , es creia que aquestes trucades tenien un "aspecte interior" per reunir la base dels islamistes més durs a l'Iran, Tobian diu.

L'atac terrorista de l'Iran Hamaas, va mostrar que Teheran "no prova d'atacar Israel."

Damon Golriz, investigador de l'Institut d'Haia per a Geopolitics, també apunta a 7 d'octubre com a activació del trauma històric de la nació jueva causat pel "Holocaust."

"Confereixen les aspiracions nuclears de l'Iran i amenaces continuat contra Israel ha intensificat aquesta por que per una gran part de la societat israeliana, els governants d'avui a l'Iran s'han convertit en un símbol d'una amenaça històrica," va dir DW.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5

Amb això en ment, la política actual dels Estats Units i israelians cap a l'Iran segueix tres vectors, segons Golriz.

"La primera, l'eliminació dels líders del règim, la segona, industrial i insurstrutura massiva," i tercera, orquestrant una guerra civil i el que ell anomena "fiòtics" per desmembrar l'Iran, amb l'ajuda de kurds armats i Baluc separatistes armats, va dir.

Els Estats Units i Israel, però, no són els únics jugadors del conflicte. En un informe recent, l'agència de notícies de Reuters va citar oficials de seguretat de l'Iran com dient que Teheran ha preparat uns plans operacionals detallats per als atacs retalitaris . Teheran va advertir que les seves eines real·lials inclouen els cables de comunicació de fibra marica al Golf persa i l'Estri de Hormuz, amb el seu objectiu els centres de dades i infraestructures de l'AI a la regió.

El comentari sobre les possibles alternatives a escala militar, Golriz destaca una oportunitat diplomàtica que va obrir fa sis mesos a Islamabad, quan Teheran va acordar no iniciar mai la guerra o les operacions militars contra Israel.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5

"Per primera vegada en la història de la República Islàmica, els interessos fonamentals de la seguretat nacional d'Israel van ser signats pels presidents de l'Iran i dels Estats Units," segons Gorliz.

El primer article del marc Islamabad podria haver estat "l'inici de la fi de "La mort als eslògans d'Amèrica i amenaces anti-juwishs, incloent-hi la mort a Israel," va dir Golriz.

Aquesta finestra diplomàtica es va tancar ràpidament, però "amb voluntat política, les disposicions i l'esperit de la Memoràndum Islamabad serà el primer pas estratègic cap a la pau duradora," va dir.

Però l'home major de Citrinovitch va ser menys optimista quan va avaluar la voluntat d'elit israeliana per tornar a la diplomàcia.

"En aquest moment, tornant al tracte nuclear no té lloc a l'estat polític d'Israel," li va dir a DW.