Una tragèdia ferroviària a Toledo deixa una setantena de morts
Un xoc de trens a Toledo ha causat la mort d'una setantena de persones i posa el focus en la confiança en els serveis públics de transport i la necessitat de recuperar-la.
El tren es manté com el mitjà de transport més segur, eficaç i sostenible, tot i que aquesta realitat es qüestiona actualment a Catalunya pel servei lamentable de Rodalies i mitjana distància. Aquesta situació genera incomoditat i incerteses a centenars de milers d'usuaris que opten pel vehicle privat o per l'autobús. Aquesta problemàtica s'afegeix a dos accidents gravíssims registrats en pocs mesos a l'alta velocitat de la línia entre Madrid i Andalusia, inaugurada el 1992.
Ahir, una setantena de persones van perdre la vida a Toledo després del xoc de dos trens, en una tragèdia que tindrà repercussions polítiques en les eleccions del mes que ve. Tot i que el risc zero no existeix, l'obligació dels implicats és minimitzar qualsevol perill, analitzar les fallades i aplicar solucions ràpides. L'accident d'Ademuz ja va palesar la necessitat de destinar més inversió i manteniment a causa de l'increment d'ús derivat de la liberalització i del creixement turístic i poblacional.
L'accident actual, a falta de la confirmació oficial de la investigació, sembla relacionat amb una concatenació d'errades humanes incomprensibles després d'un incident tècnic previ que només hauria d'haver generat un retard. La gravetat dels fets obliga a determinar si ens trobem davant d'un error sistèmic. Espanya disposa de la segona xarxa d'alta velocitat més extensa del món, per darrere de la Xina.
El projecte radial impulsat durant el govern d'Aznar va prioritzar unir Madrid amb les capitals de provincials en detriment de la inversió en Rodalies, generant una xarxa deficitària amb estacions fantasma. Aquesta infraestructura ha afavorit la concentració de recursos i talent a Madrid des de l'anomenada Espanya buidada. En canvi, l'alta velocitat continua sense connectar Barcelona i València per motius polítics, i el centralisme s'ha imposat a l'eficiència sense que els socialistes hagin fet autocrítica.
Malgrat tot, l'alta velocitat presenta avantatges clars de sostenibilitat i cal recuperar la confiança perduda mitjançant manteniment, innovació i una atenció constant. Aquestes millores no poden perjudicar novament la xarxa de Rodalies, que l'Estat ha gestionat de manera deficient. El ministre Óscar Puente ha de demostrar en la gestió el mateix talent que mostra a les xarxes, mentre ara toca respectar el dol i exigir la confiança en els transports públics.
