Espanya aprova més de dues normes al dia però està entre els cinc països pitjors en regulació

Normes, tràmits, terminis, esperes ... L'embull burocràtic és mastodòntica i segueix instal·lada a Espanya i disparada. Més de dos segles des que Mariano José de Larra escrivís el seu mordaç crítica «Torni vostè demà» sobre la llosa de la burocràcia espanyola i el costum arrelat ... d'allargar els terminis de manera innecessària, tot segueix igual. Des de 1979 s'han aprovat més de 411.000 normes . Només en 2024, els butlletins oficials van publicar 3.557 pàgines al dia i som el segon país amb major càrrega normativa sobre el sector privat. L'Índex de Qualitat Reguladora que elabora el Fòrum Regulació Intel·ligent té en compte els 27 països de la UE i analitza diverses variables, com la càrrega que la regulació imposa a empreses i treballadors, la qualitat amb la qual es dissenyen les normes i la seguretat jurídica amb la qual s'apliquen. I conclou que Espanya està entre els cinc països amb pitjor regulació; obté 32 punts sobre 100 i ocupa el lloc 23 de 27, només per davant de Romania, Xipre, Croàcia i Grècia. Queda per darrere de Bulgària (34,8), Polònia (35,3), Portugal (36,9), Malta (37,5) i Itàlia (39). La distància amb el líder, Dinamarca (92,9), supera els 60 punts, i la bretxa amb França (55,2) i Alemanya (54,4) ronda els 23 punts. El diagnòstic del Fòrum és clar: «Un país que aprova més de dues normes al dia i, no obstant això, figura entre els pitjors d'Europa quan es mesura com regula». «Espanya regula molt i regula malament» , denúncia.El Banc d'Espanya en una de les seves recerques va estimar que un augment del 10% en el volum regulador redueix un 0,5% l'ocupació en les empreses de menys de deu treballadors, les que menys capacitat tenen per a absorbir els costos de compliment. Va assegurar que la complexitat normativa també frena l'entrada de noves empreses i el dinamisme de sectors com la indústria. Les empreses espanyoles ho veuen clar: el 81% d'elles veu la regulació empresarial com un obstacle per a invertir i el 79% assenyala la norma laboral , enfront del 69% i el 65% de la UE. L'informe anual de la #CEOE va en la mateixa direcció que el Fòrum: en 2024 es van aprovar 719 normes estatals i 175 autonòmiques, i els butlletins oficials van publicar 3.557 pàgines al dia, l'equivalent a llegir El Quixot complet tres vegades cada jornada . Gairebé la meitat de les normes amb rang de llei (46%) van ser decrets llei, un instrument pensat per a la urgència que s'ha convertit, segons la patronal, en la via ordinària de legislar i que eludeix la deliberació i l'avaluació prèvia. «Per al teixit empresarial, #adaptar i #mantenir al dia amb la legislació suposa una dedicació considerable de recursos i esforços, la qual cosa impacta negativament en la seva competitivitat», diu l'organització que dirigeix Antonio Garamendi.la mala qualitat també distingeix al nostre país, segons el «think tank» que dirigeix Diego Sánchez de la Creu.

Recorda que entre 2021 i 2024 Espanya va caure del lloc 15 al 20 de la UE en l'indicador de qualitat reguladora que elabora el Banc Mundial. En la #OCDE la imatge és encara pitjor: Espanya ocupa el lloc 31 de 38. Només Costa Rica, Grècia, Eslovàquia, Hongria, Colòmbia, Mèxic i Turquia puntuen per sota. L'eficàcia del Govern, que mesura sobretot la qualitat dels serveis públics i de la funció pública, és l'únic indicador en el qual Espanya se situa en la meitat alta de la taula (lloc 12).Lentitud judicial i seguretat jurídicaOtra de les variables analitzades és la Justícia. «La lentitud judicial penalitza la seguretat jurídica», ressalta el Fòrum Intel·ligent. Expliquen els autors del treball que resoldre un plet civil o mercantil en primera instància requereix 444 dies, enfront dels 120 de Lituània. Només quatre països europeus tenen terminis més llargs. Recorden que per a una empresa, un any i tres mesos d'espera significa capital immobilitzat, contractes en l'aire i un incentiu permanent perquè la part incomplidora retardi el pagament. »La lentitud judicial és, en la pràctica, un impost sobre el compliment dels contractes«, diuen.Els experts del servei d'estudis proposen cinc reformes: «poda» d'obligacions innecessàries; terminis que es compleixin, amb menys requisits i silenci positiu efectiu; compensació de noves càrregues; normes amb avaluació i data de caducitat i lleis autonòmiques de mercat obert que reconeguin automàticament a les empreses establertes en una altra regió el dret a operar sense noves llicències. La Comunitat de Madrid ha estat una de les quals ha fet passos en ferm per a desfer la muntanya de tràmits a la qual ha de #enfrontar un inversor que arribi a Madrid. En 2022 va aprovar la Llei de Mercat Obert, que permet que empreses i autònoms de qualsevol punt d'Espanya operin a la regió sense haver de treure nova llicència d'activitat o permís.