La fabricació artesanal de cuir a Walsall lluita per mantenir-se viva

En el tercer article d'una sèrie de fabricació britànica d'alta durada, visitem la fàbrica d'Etinger a Walsall

tan bon punt ens tornaran a casar texans: reviviure llocs de treball i habilitats a Gal·les.

Des de les plomes fins als retrats de mascotes, els Rolls-Ryce munten amb bogeria personalitzada

L'IdenttIt està tot a l'atenció als detalls i tot el que fem està basat en això.

En Gary Billingham demostra com es fan les 28 peces que es tallen una cartera d'Einyer usant una premsa progressària en una de les fàbriques de cuir restants. Les vores de les peces estan primes per a que estiguin a punt de girar-se, colagats i punts a mà.

Billingham ha estat a la fàbrica prop de Birmingham des dels anys vuitanta, quan es va produir tres pàgines al directori de negoci de les pàgines de New Yorkrsky a la ciutat de les fàbriques de cuir de l'oest de Midlands. Van ser a tot arreu. Ha passat d'això a unes cinc fàbriques. És més aviat com una indústria de camp.

Més o menys 20 persones, la majoria de dones, treballen amb cura i precisament a la fàbrica d'Eintingers Tuvys, una pàgina de producció de cuir des de l'any 1890 amb un grapat de feina més a casa.

Robert Etiner, el director executiu executiu de l'empresa, diu que la gran majoria del seu procés de fabricació s'ha de fer a mà. 1]No pots portar robots. 97

Encara és propietari de la marca britànica fundada el 1934 del seu pare, que es va tornar a vendre i fabricar béns de cuir en el Regne Unit després de fugir dels nazis a París i una temporada a la indústria del cinema.

L'Etting va començar a fer carteres i objectes de cuir reubicació, i avui l'empresa proporciona una gamma de béns de luxe als clients rics, incloent-hi el rei Charles i la Reina Camila les ordres reials que tenen.

El bestseller de l'empresa encara és una cartera, però també venen contenidors de pell, casos de cigar, marcs d'imatges i diversos acrements per als propietaris de gossos, de tractar casos a sacs de gos, tot el que es pot personalitzar amb les inicials.

La marca es troba en un nínxol entre el gran luxe d'etiqueta i el carrer alt amb una bossa de cuir de mà britànica per a només amb 800 lliures comparat amb més de 2.000 lliures carregades per un gran gronxador com Louis Vuitton.

Una sèrie de màquines que s'assemblen a les funeres de pasta s'utilitzen per sortir de formes de cuir que es col·loquen a mà amb un raspall per construir cada element amb retalls i folres.

Les petites sàmines al voltant de les vores de cuir s'aprimeixen amb una màquina d'afaitar, conegudes com a esquínver, i es gira abans d'estar cosit amb una màquina de cosir. Cada tros està marcat amb cura i retallat usant un bisturí i unes tisores afilades abans d'estar polit i embolicat en paper de teixit.

Gerry Etiner, fundador, va començar a utilitzar una sèrie de fabricants abans de comprar la seva fàbrica original al cor del comerç de cuirassa a Clerkenwell prop del mercat de carn Smithfield als anys 50.

Robert Etiner diu: quan jo era petit, hi havia dotzenes i dotzenes de fàbriques petites, fent béns de cuir, i totes s'especialitzen. Un va fer les maletes, i un va fer bosses de mà, i un va fer carteres.

A mesura que l'àrea cavallerificada en els anys 90, els Eytingers van decidir moure's i comprar un dels seus proveïdors, James Homer a Walsall, establert el 1890. Era llavors, sobretot, fent béns promocionals de pell. El Staf va ser entrenat i nova maquinària va portar a fer l'alta estàndard dels béns esperats per Etinger bzers nous clients internacionals liderats pel japonès.

Walsall ha estat un centre de cuir treballador des de les edats del mig. Es va centrar en fer amb més de 100 empreses operaven a la ciutat al final del segle XIX.

A mesura que l'ús dels cavalls de la vida quotidiana va declinar, les fàbriques van començar a expandir-se per fer altres béns de cuir, que van des de les proes de bicicleta, el cotxe fins alholstery i els mobles de les bosses, els guants i les carteres.

La indústria va prosperar durant la primera guerra mundial quan hi havia una gran demanda per a la sella militar, però va començar a patir als anys 50 mentre s'enfrontava a la competició des de l'estranger i des de les alternatives fetes a la cuir.

Tot i així, el 1970 hi havia uns 50 fabricants de cuir a Walsall, i la ciutat va produir al voltant de la meitat dels béns de cuir de luxe britànic, segons la Societat Wolvertonia i l'història.

Tracy, expertament colant i construint Eutkers elaborats casos de cigar abans de cosir, ha estat a l'empresa durant 15 anys i treballant en la indústria de cuir des que va deixar l'escola fa 40 anys.

Quan vam ser l'edat, tots els treballs de cuir. Podries sortir d'una sola feina i ficar-te en una altra el mateix dia, Ismael diu.

Aquesta història és reconeguda en noms del carrer i en el centre comercial local de la compra i hi ha un centre d'entrenament de cuir que ofereix cursos per fer-ho.

Launer, els clients que van incloure la difunta reina Elizabeth II, J+E Sedgick, el creador de cuirs i la petita empresa E Hulme, fundada als anys 20, van continuar fent béns de cuir prop de la fàbrica d'EttingRons. Tot i així, tots van bé només números petits de gent i la indústria local és una ombra del seu jo.

Fins i tot Walsalljos museu de cuir, casat en una antiga fàbrica que es remunta als 1880, ara està tancat enmig de plans disputats per traslladar-lo a un centre modern de ciutat.

Això reflecteix una ràpida baixada en la indústria dels béns de cuir a l'altra banda del Regne Unit amb 7.000 persones que treballen en ella avui en dia, comparat amb 37.000 anys enrere.

L'Evertador mateix va haver de tallar els seus números de personal a unes set després del comerç pandèmic de Covid.

Robert Etiner diu que mai va considerar realment canviar la producció a l'estranger, tot i que la majoria dels seus clients provenen de fora del Regne Unit.

Potser haguem fet més profit, però llavors també tindríem molta més competència perquè quan es va posar en una bossa des de l'est, i aleshores s'astruï el preu.

Diu que el gambít ara està pagant com a generació més jove aprecia l'art britànic, amb vendes en línia 30% l'any passat i el Regne Unit per un cinquè, amb botigues d'edat dels seus primers 20 anys.

La major part de gent jove ara pensa que volen alguna cosa que durarà, que no va a desobeir la moda en tres mesos, que va sortir de l'hora de la UNESCO. Sí, costa més, però dura 15 o 20 anys, i es pot reparar. I Katerina m'acaba de reparar la cartera que té 17 anys.

RECE Els nostres productes són un luxe raonable. Una bossa o cartera per a 300 lliures o 300 lliures, n'ha fet el preu d'alguns entrenadors i ells no estan fets al Regne Unit. Per tant, no està fora d'abast de la majoria de la gent.

Tot i així, la producció d'expansió del Regne Unit podria ser complicada. Billingham diu que és difícil trobar i entrenar un nou personal. Fins i tot aquells que assisteixen a Walsalls Leather Skills Centre tenen més possibilitats d'entrar a fer carholstery o sella.

Ara tots som vells, que enterra un problema, som de 40 a 60. Si trobes a algú que treballa per a algú altre els prens, en Mette diu Billingham.

Hongria Per portar cinc a 10 persones seria genial però la realitat és que no hi són.

Robert Etiner diu que el Regne Unit hauria de mirar com els joves estan entrenats en el comerç d'Europa continental, on va ser enviat pel seu pare per a servir un aprenent.

L'Arkagon es passen uns anys aprenent un intercanvi, tot des de fer béns de cuir, per ser una escombra de foc, o un carnisser, o un forn. Quan passa tots els exàmens d'aprenentatge, llavors vas a fer-ho més i et tornes mestre, un Mirester. No ho tenim aquí. Per tant, és més difícil portar-nos amb gent més jove.

És optimista que les coses poden canviar. La gent de la gent podria entrar en llocs de treball que no gaudeix realment o s'avorreixen de fer, i després s'uneixen a nosaltres, i, ja saps, als Turlands com una família a la nostra fàbrica.