Rosebank: una mirada en profunditat al jaciment petrolífer en ple debat polític

Quan vam aterrar en helicòpter a Rosebank, aquest jaciment petrolífer es trobava al bell mig d'una tempesta política i destinat a ser a la trajectòria d'una de real.

Vam arribar dimecres al matí, poques hores després que el govern del Regne Unit hagués concedit el permís per a la producció de gas del jaciment de Jackdaw, al mar del Nord.

Però l'atenció ja s'estava desplaçant cap a aquest racó salvatge i ventós de l'Atlàntic Nord, la pròxima gran decisió de la ministra d'Energia, Miatta Fahnbulleh.

Rosebank és més gran que Jackdaw, generaria més emissions de gasos d'efecte hivernacle i podria ser molt més lucratiu per als seus propietaris, Adura i Ithaca.

Aquest estiu, juntament amb un equip de televisió, vaig viatjar a Jackdaw, a 150 milles a l'est d'Aberdeen.

Ara érem els primers periodistes a visitar Rosebank.

Vam venir aquí -dies abans que la tempesta Boelo arribés amb vents forts i pluges intenses- per analitzar un projecte controvertit que es troba al cor d'un debat nacional sobre el canvi climàtic, la política energètica i l'economia.

Però també esperàvem obtenir una visió poc habitual de la vida en alta mar.

«És divertit, és interessant, cada dia pot canviar», va dir la Nicola Boyd, que dirigeix la plataforma d'helicòpters i ens va saludar mentre ens trevíem amb esforç les armilles salvavides i els vestits de supervivència.

En Boyd ha treballat en alta mar durant gairebé una dècada, inclòs un any a Rosebank, on passa dues setmanes seguides seguides de tres setmanes de permís.

També és una feina que exigeix cames fermes i un estómac resistent.

A diferència de la plataforma fixa de Jackdaw, aquesta instal·lació -a 80 milles al nord-oest de Shetland- és un vaixell gran, una unitat flotant de producció, emmagatzematge i descàrrega (FPSO) anomenada Petrojarl Rosebank.

Ha estat llogat pels propietaris del jaciment a l'empresa Altera, amb seu a Aberdeen, i durant les meves 48 hores a bord, s'ha estat gronxant de manera constant però suau sobre l'onatge de l'Atlàntic Nord.

Amb la understatement pròpia d'un habitant de les illes Òrcades, el tècnic mecànic en cap Ewan Leonard em va dir que el temps d'hivern podia ser «una mica un repte».

«La setmana passada vam tenir un onatge de 30 metres», va dir referint-se a l'onatge, «així que probablement patirem més d'això a mesura que avanci l'hivern».

El conseller delegat d'Altera, Chris Brett, em va dir que en la indústria l'entorn a l'oest de Shetland es considera «tan dur com el de qualsevol altre lloc del món».

Independentment de la vostra opinió sobre aquesta indústria, la pura magnitud del que els humans han aconseguit en aquestes condicions és impressionant.

Les profundes reserves de talent, enginy i destresa en enginyeria entre les 122 persones a bord són òbvies.

Les feines estan ben pagades i, segons l'Ewan Leonard, les instal·lacions són excel·lents.

«Tenim cabanes individuals, hi ha bones instal·lacions de gimnàs i moltes sales recreatives aquí.»

En Douglas Hogge, un supervisor de producció encarregat d'un equip responsable de l'extracció segura de petroli i gas, hi està d'acord.

«Hi ha el gimnàs, la sauna», va dir, i va afegir «òbviament pots anar a prendre una mica d'aire fresc. Hi ha molt d'aire fresc allà fora».

«Com heu pogut veure vosaltres mateixos, el menjar a bord és fantàstic, així que no hi ha cap queixa», va afegir en Leonard.

Tothom amb qui vam parlar hi estava d'acord, lloant els xefs talentosos que servien tota mena de plats deliciosos, des de galtes de bou braised fins a verat o llom de porc, dia i nit.

A mesura que cau el vespre i el torn de nit es prepara per treballar amb un esmorzar estrany de filet de vedella i pastís de brownie de xocolata, el vaixell comença a brillar en la penombra.

És un espectacle estrany, amb les cobertes creuades per una matriu desconcertantment complexa de canonades, vàlvules i estructures d'acer de color groc brillant.

El vaixell no es mou gaire, girant al voltant d'un punt central fix anomenat torreta per encarar-se al temporal, fent la vida una mica més fàcil per als qui són a bord.

Si s'aprova la producció, el petroli i el gas s'bombaran a través de la torreta des dels pous del jaciment inferior, que conté entre 300 i 500 milions de barrils estimats, prou potser per a 25 anys.

«Per a mi i per a molts dels nois, això ens portaria fins a la jubilació», va dir Douglas Hogge.

«Necessitem que s'aprovi això», va afegir.

Els activistes mediambientals hi estan totalment en contra. Fa anys que intenten aturar Rosebank, amb un cert èxit.

«El futur del sector energètic al Regne Unit són les energies renovables», va dir la Tessa Khan, directora executiva del grup campanyista Uplift.

El consentiment per a la producció a Rosebank es va concedir per primera vegada sota el govern conservador el 2023.

Però el 2025, després d'un recurs de Greenpeace i Uplift, el Tribunal de Sessió d'Edimburg va dictaminar que les aprovacions del jaciment de petroli verge més gran conegut del Regne Unit i de Jackdaw eren il·legals perquè no havien tingut en compte l'impacte climàtic de la crema real de combustibles fòssils en cotxes, llars i fàbriques.

El jutge, Lord Ericht, va dir que els promotors dels jaciments podien continuar amb treballs que no fossin la producció de petroli i gas mentre proporcionaven avaluacions ambientals més detallades perquè el govern i els reguladors les consideressin.

«Creiem que Rosebank seria una decisió desastrosa i un acord terrible per a la gent corrent de tot aquest país», va dir la Khan, tot instant el primer ministre Andy Burnham a prioritzar les renovables en la seva recerca de reindustrialitzar la nació.

«Si el govern està interessat a construir la confiança dels inversors, donar llum verda a un nou jaciment petrolífer important farà tot el contrari», va argumentar.

Passi el que passi amb Rosebank i Jackdaw, la tendència a llarg termini de la indústria és clara i és de declivi.

Fa un quart de segle que la producció de petroli va arribar al seu pic i en els darrers anys les llocs de feina en el sector del petroli i el gas han desaparegut molt més ràpidament del que es creen en energies renovables com l'eòlica i la solar.

El petroli de Rosebank es carregaria en vaixells cisterna mitjançant una mànega i una broca gegantines, que semblen la bomba gegant d'una gasolinera flotant enorme.

Des d'allà es vendria al mercat internacional i, molt probablement, es portaria a l'Europa continental per al seu refinat.

Els oponents diuen que això demostra que el projecte té poc benefici per al Regne Unit i s'hauria de rebutjar.

Els partidaris argumenten que no és així perquè els mercats energètics britànics i europeus són codependents, i afegeixen que Rosebank generarà milions en impostos per al Tresor.

En Neil McCulloch, conseller delegat d'Adura —que posseeix el 80% de Rosebank i és una empresa conjunta entre Shell i l'empresa energètica estatal noruega Equinor—, es mostra optimista.

Assenyala que Rosebank no només conté petroli, sinó gas que s'enviaria per canonada a Shetland i d'allà a la terminal de St Fergus, a Aberdeenshire, amb el potencial de calefactar 500.000 llars britàniques en el moment de màxima producció.

L'aprovació d'aquest projecte, argumenta McCulloch, podria obrir el camí per a quatre desenvolupaments de gas més de la mida de Jackdaw a les aigües a l'oest de Shetland: Tornado, Tornado East, Tobermory i Suilven.

«Ens agradaria tirar endavant amb ells», va dir.

Un augment de la producció de combustibles fòssils si s'aprova Rosebank és exactament el que temen els activistes.

Segons argumenta la Tessa Khan, agreujaria l'impacte mortal i danyós del canvi climàtic per als professors, infermeres, bombers i famílies britàniques preocupades pels seus nens, alhora que generaria «enormes beneficis per a empreses que ja són increïblement rendibles».

Pel que fa a la imminent decisió del govern britànic —que fonts de la BBC News han indicat que s'hauria de prendre abans de Nadal—, hi ha un ambient estrany a Rosebank.

La decisió a favor de Jackdaw ha animat clarament molts a bord, però també ha posat de manifest el perill a què s'enfronten.

De moment, la majoria dels treballadors amb qui vam parlar van dir que només es centren en la feina, amb els seus ritmes estranys i restriccions poc habituals —sense capacitat d'anar a comprar, sense alcohol, moltes ocasions especials perdudes—.

I per a alguns a bord, desitjos molt particulars.

Per al majordom Liam Davidson, és el desig de veure el seu bulldog francès, en Bailey, al final de la seva quinzena a bord.

«El meu gosset és a l'heliport quan arribo», va dir, «la trobo a faltar».

Per a la Nicola Boyd, és el seu llit de matrimoni i un repartiment de pizza.

«M'encanta veure la família, però per a mi és la pizza», em va dir.

Però aquesta vegada pot haver-hi un retard en el lliurament de la mateixa Boyd.

A s'acaba la seva quinzena, però, mentre ens ajudava a posar-nos els vestits de supervivència, l'Oficina Meteorològica va emetre una alerta taronja per temps advers per a gran part d'Escòcia.

Pel que fa a Rosebank, sembla que hi ha mars tempestuosos a l'horitzó, d'una manera o altra.

Prendré la decisió final sobre el jaciment petrolífer de Rosebank, insisteix la ministra d'Energia

Burnham defensa la decisió de Jackdaw mentre Badenoch insta el primer ministre a revocar la prohibició de noves llicències de petroli i gas