Alemanya busca una ubicació per al magatzem definitiu de residus nuclears
L'Empresa Federal per a l'Eliminació de Residus Radioactius cerca des de fa gairebé deu anys un emplaçament segur sota terra. El govern confia a trobar una ubicació cap a l'any 2050.
L'eliminació dels residus radioactius de les centrals nuclears continua sent un dels grans desafiaments ambientals i polítics a tot el món. Uns 31 països operen o van operar centrals nuclears des que la primera a gran escala va entrar en funcionament a la Unió Soviètica el 1954, però la qüestió segueix majoritàriament sense resoldre's.
Finlàndia és l'excepció i s'ha convertit en el primer país a aprovar un magatzem subterrani a 400 metres de profunditat en una illa. El projecte va trigar uns 40 anys a completar-se, mentre que la gran majoria de nacions, inclosa Alemanya, encara no tenen cap abocador definitiu.
L'Empresa Federal per a l'Eliminació de Residus Radioactius, coneguda com a BGE i creada expressament per a aquesta tasca, fa gairebé deu anys que busca una ubicació adequada a Alemanya. Els experts coincideixen que els residus, radioactius durant milers d'anys, s'han d'emmagatzemar sota terra a gran profunditat.
Alemanya confia a trobar un emplaçament definitiu l'any 2050, tot i que el ministre de Medi Ambient, Carsten Schneider, del Partit Socialdemòcrata de centreesquerra, vol avaluar si el procés es pot accelerar. Segons el govern alemany, almenys ja hi ha un full de ruta definit.
«Rússia, els Estats Units, el Regne Unit i el Japó encara no han avançat en els seus procediments tant com nosaltres», va assenyalar aquesta setmana el portaveu del ministeri, Stephan Gabriel Haufe, durant una roda de premsa. «Finlàndia és sens dubte el país que avança més de pressa a tot el món. Però Alemanya es troba entre els països capdavanters» añadeix.
La BGE va informar recentment que només el 5% de la superfície alemanya, repartida en 11 dels 16 estats, es manté com a candidata per acollir el magatzem. L'agència col·labora amb geòlegs, experts, ciutadans i polítics, confirmant que tot el material generat durant dècades es quedarà al país.
Actualment, la major part dels residus es guarda a prop de les instal·lacions on es va produir, incloent-hi les 19 antigues centrals en procés de desmantellament i diversos centres de recerca. Després de l'accident de Fukushima al Japó el 2011, Alemanya va decidir tancar l'energia nuclear comercial, fita que es va completar el 2023.
«S'ha de demostrar que un magatzem continuarà sent segur durant un període de temps molt llarg», va apuntar la portaveu de la BGE, Dagmar Dehmer. «A Finlàndia, això significa 100.000 anys; a Alemanya, Suïssa i França, un milió d'anys» segons va detallar sobre l'enorme esforç d'anàlisi científica requerit.
El procés analitza l'estabilitat de la roca a 400 metres de profunditat, el risc de contaminació de l'aigua i la presència d'una capa rocosa protectora d'uns 100 metres de gruix. Entre les formacions geològiques adequades s'hi inclouen l'argila, el granit i la sal gema.
