En directe
Trump perd aliats clau a Sèrbia i al Brasil després de resultats electorals d'esquerresMarc Márquez disposa a Qatar de la seva primera oportunitat per guanyar el títolAlemanya busca una ubicació per al magatzem definitiu de residus nuclearsMarc Márquez guanya a Sepang i tindrà matchball a QatarInvestigadors reprodueixen per primer cop el vidre dicroic romà de la copa de LicurgoLa evolució tecnològica i el nou MacBook Pro amb pantalla tàctilEl Salford City encadena vuit victòries seguides i lidera la League TwoCom evitar les trucades comercials i el spam telefònic al teu Samsung GalaxyEl Cruzeiro guanya la Copa Libertadores Femenina en derrotar el Corinthians als penalsPer què pedalar més a poc a poc pot millorar el teu rendiment ciclista

PortadaActualitat

Una explosió còsmica aparentment feble genera una de les resplendors més brillants en 20 anys

L'esdeveniment GRB 260310A, associat a la mort d'una estrella massiva, va sorprendre els científics per la seva intensa evolució posterior a un inici discret.

Vídeo: YouTube

Una explosió còsmica detectada el passat mes de març ha sorprès els astrònoms per la gran diferència entre la seva feblesa inicial i la intensitat posterior. El fenomen va acabar produint una de les resplendors residuals més brillants dels darrers vint anys.

L'esdeveniment, anomenat GRB 260310A, va ser registrat el 10 de març de 2026 pel telescopi espacial Fermi de la NASA. L'emissió inicial va durar 53 segons i suggeria un alliberament d'energia limitat, però la recerca publicada a The Astrophysical Journal Letters va mostrar un comportament molt diferent.

La lluentor en llum visible va augmentar durant hores i, setmanes després, es va detectar un nou increment de raigs X visible durant mesos. Segons els investigadors, el fenomen va generar un doll de matèria molt més energètic del que mostrava el primer centelleig.

Aquesta contradicció podria deure's a un efecte de perspectiva on la Terra es trobava fora del feix d'emissió més intens. L'explosió es va confirmar com associada a la mort d'una estrella massiva, i l'angle d'observació continua sent una explicació recolzada per indicis.

En la recerca hi van participar instruments com el Chandra de la NASA, l'XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea, la missió Einstein Probe, el Large Binocular Telescope i el Karl G. Jansky Very Large Array.

La participació espanyola va incloure l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia del CSIC i la xarxa BOOTES. Hi van intervenir el telescopi TELMA a Màlaga, el Javier Gorosabel a Mèxic i l'Observatori de Sierra Nevada per fer el seguiment òptic.

Més actualitat