La història del cretinisme, la malaltia lligada a la manca de iode als Alps i Pirineus
Un recorregut per l'origen del cretinisme, una patologia històricament freqüent a les zones de muntanya que provocava limitacions físiques i cognitives degudes a la manca de iode al sòl.
Abans que les estacions d'esquí i el Tour de França transformessin el paisatge, els Alps, els Pirineus i zones de França eren considerats llocs inhòspits i pobres. Des de l'Antiga Roma i durant la modernitat, viatgers i exploradors van relatar l'existència d'un retard físic i mental freqüent en aquelles poblacions muntanyenques, sovint atribuït al caràcter tancat de la seva gent, als cultius i al clima dur.
Aquesta particularitat anatòmica va inspirar Georges Prosper Remi, conegut com Hergé, per crear acudits recurrents per al Capità Haddock a les aventures de Tintín. Haddock utilitzava insults i diagnòstics clínics per mostrar el seu caràcter volcànic sense que el còmic perdés un caràcter profà. Entre aquells insults, un feia referència geogràfica i deia «Cretí dels Alps».
El terme prové de la paraula francesa «chrétien», que significa cristià i era una salutació comuna als Alps. Ja l'any 1788, exploradors com Thomas Martyn descrivien la patologia en els seus escrits amb paraules com «El seu cos s'assembla al d'un nan, semblen deformis i ombrívols, les seves ments buides de tota activitat. El seu somriure només indica que el cretí és un animal vivent».
La paraula «cretí» va esdevenir sinònim d'«estúpid» per les limitacions intel·lectuals aparents. Els malalts presentaven goll, nanisme agut de menys d'un metre d'altura, escàs pèl, pell rígida i limitacions cognitives de diferent grau. Hergé va utilitzar variacions d'aquest insult referint-se també als Balcans o a l'Himàlaia, i la malaltia es donava sovint als Pirineus i altres zones muntanyenques.
La prevalença en zones abruptes va fer teoritzar sobre l'aire de les altures, l'aigua contaminada, l'endogàmia o l'aïllament. Europa no va descobrir la causa real fins a finals del segle XIX gràcies a investigadors com Theodor Kocher, un cirurgià suís que va estudiar el rol de la tiroide. El 1883, Kocher havia neutralitzat la tiroide en pacients experimentals privant-los de l'hormona i creant cretins artificials.
Aquell mateix any, les investigacions van portar Kocher al cantó de Valais, a Suïssa, on hi havia molts casos de cretinisme. Va visitar zones remotes i va demanar a les autoritats els casos coneguts, comprovant que molts patien una disfunció en la producció de l'hormona tiroidal que provocava un hipotiroïdisme congènit amb limitació del desenvolupament físic i intel·lectual i enormes golls.
