El sindicat SNALC critica la gestió del govern francès en la crisi de l'educació pública
El president del sindicat SNALC, Jean-Rémi Girard, responsabilitza el govern francès de la crisi educativa. Adverteix que les promeses de reforma no seran reals sense un finançament segur i un pressupost aprovat.
Per mostrar aquest contingut de YouTube, heu d'activar el seguiment de publicitat i el mesurament d'audiència.
Una de les extensions del vostre navegador sembla estar blocant la càrrega del reproductor de vídeo. Per veure aquest contingut, és possible que l'hagueu de deshabilitar en aquest lloc web.
Publicat el: 27/10/2026 - 08:31 Modificat: 27/10/2026 - 09:25
François Picard rep Jean-Rémi Girard, president del sindicat de professors SNALC, que responsabilitza de les dificultats educatives de França no simplement del canvi demogràfic o de les restriccions fiscals, sinó d'anys de decisions polítiques que, segons argumenta, han afeblit el sistema educatiu públic. En un context de protestes d'estudiants, incertesa pressupostària i preocupacions creixents sobre la desigualtat educativa, Girard sosté que el govern francès s'enfronta a la tasca formidable d'abordar una crisi creada majoritàriament per ell mateix.
El sistema educatiu, argumenta, està atrapat entre imperatives enfrontats: reduir la despesa pública, abordar l'escassetat de professors, atendre la demanda creixent d'educació superior i salvaguardar la igualtat d'accés a les oportunitats acadèmiques.
La seva crítica destaca especialment per la seva dimensió històrica. Durant el primer mandat presidencial d'Emmanuel Macron, assenyala Girard, el govern va eliminar 8.000 llocs de treball de professors de secundària malgrat que la matriculació d'estudiants anava en augment. "Van crear la majoria dels problemes que tothom intenta resoldre ara", argumenta. Malgrat la disminució de la matriculació en algunes escoles, l'escassetat de personal persisteix, deixant les institucions amb dificultats per substituir els professors absents i mantenir unes condicions d'aula adequades.
La crítica de Girard sobre l'estat actual de l'educació francesa és global: passant a Parcoursup, la plataforma d'admissió universitària de França introduïda sota Emmanuel Macron el 2018, qüestiona la tendència a identificar el sistema d'admissió en si mateix com la principal font de frustració estudiantil. "El problema no és Parcoursup per se", explica. Més aviat, la contradició més profunda rau en la bretxa creixent entre la demanda creixent d'estudis universitaris i la capacitat limitada de les institucions d'educació superior per acollir les aspiracions dels estudiants. Això planteja preguntes més àmplies sobre la justícia, la oportunitat educativa i la mobilitat social. Tal com diu sucintament Girard: "No podem empènyer les parets".
Girard també examina la relació entre el descontentament educatiu i els disturbis socials més amplis. Tot i reconèixer que el moviment estudiantil ha evolucionat enmig de protestes més àmplies pel cost de la vida i episodis d'aldarulls, adverteix contra el risc de permetre que els disturbis eclipsin les greuges educatives subjacents. Les protestes, insisteix, han exposat "problemes molt grans" dins del sistema educatiu nacional, inquietuds compartides per estudiants, professors i sindicats per igual.
Finalment, Girard planteja una pregunta fonamental sobre la política francesa i la socioeconomia de l'educació pública: poden els governs prometre de manera creible una millora educativa mentre s'enfronten a restriccions fiscals severes, inestabilitat política i polítiques pressupostàries que amenacen de soscavar la inversió en l'educació pública i la mobilitat social per a la joventut de França?
Per a Girard, la distinció entre els anuncis polítics i la reforma amb sentit és crucial. Tot i que reconeix que les últimes propostes del govern representen un pas tímid endavant, continua sent escèptic respecte a compromisos que no tenen garanties concretes ni un finançament segur. Sense un pressupost parlamentari aprovat, adverteix, les mesures promeses "no esdevindran reals".
