Robert Lustig qüestiona el paper de l'exercici i el sucre en l'obesitat
El neuroendocrinòleg Robert Lustig argumenta que la indústria alimentària ha promogut el focus en l'exercici per desviar l'atenció del consum de sucre. L'anàlisi posa en dubte algunes de les seves tesis sobre la fructosa i la insulina.
El neuroendocrinòleg Robert Lustig qüestiona des de fa una dècada el dogma que l'obesitat es combat només amb dieta i exercici. Segons l'expert, aquesta idea és una construcció artificial impulsada per la indústria alimentària per desviar l'atenció de la fructosa i la resposta insulínica, assenyalant aquests elements com els autèntics responsables del problema.
Lustig denuncia que la indústria ha manipulat la narrativa durant anys. Ja el 1965, la Sugar Research Foundation va finançar estudis que culpaven els greixos de les malalties coronàries per protegir el sucre. Més recentment, Coca-Cola va invertir milions en la Global Energy Balance Network amb l'objectiu de «canviar la conversa» sobre l'obesitat i centrar-la en la manca d'activitat física.
Actualment, la ciència qüestiona que l'exercici sigui la solució definitiva, ja que el cos té un límit de despesa energètica. L'anàlisi de dades poblacionals suggereix que l'augment de l'obesitat respon més a canvis en la ingesta que a una reducció de l'activitat. Lustig afirma que hem passat «d'un 5% d'obesitat el 1970 a un 45% avui», tot i que les xifres oficials en adults situen el salt del 14,5% al 40,3%.
El neuroendocrinòleg posa el focus en la fructosa, comparant el seu metabolisme amb el de l'alcohol. Tot i això, la ciència indica que l'intestí prim processa la major part de la fructosa a dosis normals, i només en quantitats elevades arriba massivament al fetge. Així, el seu impacte negatiu es manifesta principalment quan s'afegeixen calories extra a la dieta.
Finalment, Lustig defensa que reduir la insulina provoca automàticament una menor ingesta. Per justificar-ho, cita un estudi amb octreotida on els pacients «mengessin menys i reduïssin els hidrats del 47% al 35%». Tanmateix, un assaig posterior signat pel mateix Lustig va mostrar resultats molt més modestos, amb una pèrdua de pes del 2% davant del placebo i sense canvis significatius en el consum de macronutrients.