Els riscos psicològics i cognitius de l'ús excessiu de la intel·ligència artificial
Una psicòloga adverteix que l'ús constant de la intel·ligència artificial i la tecnologia pot atrofiar les habilitats neurològiques i reduir la reserva cognitiva en evitar l'esforç mental.
Meta ha presentat recentment Muse, un nou agent d'intel·ligència artificial dissenyat per automatitzar tasques quotidianes com omplir formularis, gestionar calendaris, pagar factures o fer reserves. L'empresa defineix aquesta eina com un agent personal «creat per a tothom», tot i que el seu llançament coincideix amb una onada de preocupacions sobre la seguretat informàtica i la vulnerabilitat de sistemes governamentals i empresarials davant d'aquesta tecnologia.
Com a psicòloga, observo que el cervell humà tendeix naturalment a buscar el camí de menor resistència per estalviar recursos. En un context de vida moderna sovint aclaparadora, l'ús d'eines que faciliten la feina resulta molt temptador, tot i que els beneficis immediats poden comportar conseqüències negatives a llarg termini per a la nostra salut mental i el nostre desenvolupament.
L'ús excessiu de models de llenguatge i xarxes socials pot derivar en una dependència que altera la química cerebral i afecta l'estat d'ànim. Aquest fenomen, conegut com a descàrrega cognitiva, s'origina quan evitem l'esforç mental necessari per crear connexions neuronals profundes. En saltar-nos aquesta fricció, es redueix la nostra reserva cognitiva i es debilita la capacitat de resoldre problemes de manera autònoma.
Aquesta dinàmica es veu agreujada pel biaix d'automatització, que ens porta a confiar cegament en la informació generada per sistemes com ChatGPT o Claude, fins i tot quan són imprecisos. Aquesta complaença fa que supervisem menys la tecnologia, mentre que la paradoxa de la privadesa explica per què molts usuaris sacrifiquen les seves dades personals a canvi de recompenses psicològiques immediates, malgrat afirmar que valoren la seva intimitat.
