El silur amenaça el pantà d'Iznájar i redueix un 76% la captura de carpes i barbs

La primera vegada que es va documentar de manera oficial que el silur ―espècie exòtica invasora― nedava pel pantà de Iznájar (Còrdova), el major d'Andalusia, va anar en 2011. Però els pescadors ja havien detectat anys abans, en 2003, la presència d'exemplars petits de mig quilo. No es tracta d'un peix qualsevol: pot superar els dos metres i pesar 100 quilos, com alguns dels exemplars que es pesquen ara allí. I té un apetit voraç, ja que s'estima que consumeixen diàriament entre un 2% i un 4% del seu pes; en els exemplars de major grandària, equival a entre dos i quatre quilos. Encara que ningú sap realment quants silurs habiten en Iznájar, el mal ambiental és evident. Un estudi científic recent ha analitzat les dades dels concursos de pesca recreativa de carpes i barbs que s'han celebrat allí entre 2008 i 2025 i ha conclòs que la captura de totes dues espècies ha descendit un 76%. La mitjana del que pesca cada participant —peixos que es retornen a l'aigua vius— ha baixat de 4,6 quilos a l'hora a 1,1 quilos. “En 2008, gairebé tots els pescadors capturaven alguna cosa. En 2025, dos de cada cinc van tornar a casa sense aconseguir ni una sola peça”, assenyala l'autor de la recerca, Carlos Fernández, catedràtic emèrit de Zoologia de la Universitat de Còrdova. El treball mostra, al mateix temps, que a l'impacte de predació i ecològic s'uneix el social, “perquè la pesquera de la zona atreu a persones a aquests pobles i és un valor afegit en una zona que ja sofreix despoblació”, apunta Fernández. La recerca, publicada en la revista Fisheries Management and Ecology, es basa en 175 concursos oficials en els quals van participar 1.877 persones. Sempre amb les mateixes regles: una canya per persona, quatre hores de pesca, pesatge per jutges i devolució dels peixos vius a l'aigua. “En comparar dades preses de la mateixa forma, si un any es pesca menys que un altre, la diferència no es deu al fet que l'activitat es realitzi durant més o menys temps, sinó al que hi ha o no hi ha en l'aigua”, explica l'investigador. L'enfonsament es va concentrar en els primers anys de l'estudi. En 2011 ja s'havia produït prop de tres quartes parts de la caiguda i, des de llavors, no s'ha recuperat mai. “El que encaixa amb les dates (2003) en les quals els pescadors locals van veure els primers exemplars”, comenta Fernández. Del black bass, una altra de les espècies que es pesquen en Iznájar, també exòtica invasora, no hi ha concursos i, per tant, tampoc dades de captures. Però José Manuel García, president de l'Associació Mediambiental de Pescadors del pantà de Iznájar (Amapila), assegura que també han notat una gran reducció de l'espècie. “El black bass és més fàcil de capturar per al silur que una carpa perquè, quan la femella fresa, el mascle es queda a cura del niu. Com és molt territorial, no fuig ni tem al silur, però com a aquest obre la boca, va dins”, explica.

La carpa, en canvi, fresa en la riba i s'allunya després, per la qual cosa té més fàcil escapar. Al barb li penalitza que posa els ous en els rius tributaris del pantà entre març i maig. Quan arriba aquest moment, els silurs s'endinsen fins on poden en aquests llits i formen un tap en intentar atrapar a les seves preses. “És tremend, es poden ficar 400 o 500 individus i no pot passar cap barb, ni per a dalt ni per a baix”, descriu García. El pescador recorda que la pesca d'aquesta espècie està vedada de febrer a juliol. Va ser el biòleg alemany Roland Lorkowsky qui va introduir 32 alevins en 1974 procedents del Danubi en el riu Segre, en la conca de l'Ebre, per a fomentar la seva pesca esportiva. Ara, el silur està inclòs en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, la qual cosa impedeix la seva pesca esportiva, per a evitar més soltes. I en cas que es capturi algun exemplar de manera accidental, cal sacrificar-lo. No es pot retornar a l'aigua. Malgrat això, en Iznájar existeix pesca il·legal per a aconseguir trofeus de silur. Són persones que arriben de fora expressament per ell i que ho retornen viu a l'aigua, assenyalen els pescadors. Aquesta pràctica es manté “per la falta de control i alimenta la població d'un depredador que està acabant amb la pesca tradicional”, afegeix l'investigador. Els membres de Amapila sí que tenen permís per a capturar-ho, però com una labor de control de l'espècie. “No hi ha ningú que ho faci més que nosaltres i ho intentem dins de les nostres possibilitats, perquè l'administració no fa res”, aclareix García. Enguany han tret uns 500 exemplars. Tampoc tenen contenidors pròxims per a tirar les restes. “Els fiquem en unes bosses de plàstic que ens ha donat l'ajuntament de Rute, perquè a veure qui se'ls emporta en el cotxe amb les baves que deixen anar i l'olor”. D'aquí els traslladen a contenidors de residus normals, ja que no compten amb uns altres. “La col·laboració d'aquests clubs de pesca és imprescindible perquè funcioni la contenció del silur”, assenyala l'investigador. Encara que adverteix que “erradicar el silur en un embassament de la grandària de Iznájar no és realista”. El que seria possible és “frenar el seu avanç i reduir la població”, però per a això “fan falta recursos”, concreta. De moment, l'invasor continua el seu avanç ajudat per persones que el traslladen d'un lloc a un altre perquè els agrada pescar-lo. Una paradoxa, “perquè allí on arriba la pesca tradicional és la que sali perdent”, diu Fernández. De fet, ja s'està reproduint en el Baix Guadalquivir, la qual cosa suposa una amenaça per als ecosistemes del Parc Nacional de Doñana.