Més tristos i més sols: empitjora la salut mental dels adolescents a Espanya, segons l'últim baròmetre de #UNICEF

Els sentiments de solitud i tristesa entre els adolescents es acenturaron entre 2018 i 2022, mentre l'estigma continua sent una barrera per a reconèixer els problemes de salut mental i demanar ajuda

Un de cada tres adolescents amb problemes de salut mental no parla amb ningú sobre això

“Una caiguda sense precedents”. Així descriu el nou baròmetre d'opinió de la infància i l'adolescència de #UNICEF Espanya la deterioració que ha sofert el benestar emocional dels adolescents d'entre 12 i 16 anys a Espanya. L'estudi, titulat La salut mental sí que és cosa d'adolescents. Parlem de benestar i estigma , s'ha elaborat en col·laboració amb la Universitat de Sevilla i analitza la salut mental adolescent a partir de l'evolució del seu benestar emocional.

Segons l'informe presentat aquest dijous, l'estabilitat que havien mantingut els indicadors de salut mental entre 2006 i 2018 va donar pas a un empitjorament considerable en tot just quatre anys. En 2022, el percentatge d'adolescents que afirmaven #sentir sols gairebé es va duplicar respecte a 2018, en passar del 7% al 13,6%. També va augmentar la proporció dels qui deien #sentir tristes, del 11,9% al 19,5%. Per part seva, l'indicador d'atenció i concentració va caure gairebé 15 punts, passant del 55% al 40,1%.

Els resultats procedeixen d'una mostra de 14.000 estudiants de tota Espanya i reflecteixen diferències segons el gènere i la situació econòmica familiar. La deterioració dels indicadors va ser especialment acusat entre les noies –grup en el qual es va triplicar el nivell d'empitjorament– i entre l'alumnat de famílies amb menys recursos.

Tot això porta a concloure que els resultats “són preocupants perquè mostren un descens clar de com els propis adolescents perceben el seu benestar emocional”, en paraules de Pilar Ramos, professora del departament de Psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Sevilla i directora del baròmetre.

L'estigma, una barrera per a demanar ajuda

A les dades quantitatives recollides en 2022 se suma una anàlisi qualitativa realitzada enguany mitjançant grups de discussió amb adolescents, mares i pares, així com entrevistes professionals especialitzats en salut mental adolescent. Les seves aportacions posen el focus en una paradoxa: el risc de “sobrediagnosticar malestars habituals durant aquesta etapa”, com la tristesa o l'ansietat, mentre es “infradiagnostican problemes patològics” que requereixen atenció professional.

En aquest sentit, l'informe apunta al fet que “ni tot malestar és un trastorn, ni tot trastorn es passa només amb el temps”. La qüestió, continua, “no és triar entre restar-li importància o tractar-ho tot com una malaltia, sinó donar a cada situació la resposta que li correspon: acompanyament en el dia a dia —família, amistats, centre educatiu— per al malestar propi de l'edat, atenció primerenca quan aquest malestar es prolonga o desborda a qui el viu, i ajuda professional accessible i sense estigma quan fa falta”.