L'esquerra és culpable!

En alguns espais de debat s'està establint, cada cop que s'analitza l'ascens de l'extrema dreta, que tot plegat és culpa de l'esquerra . Així, sense més ni més i pel broc gros. S'afirma que els partits i les organitzacions progressistes, siguin socialdemòcrates o de l'esquerra alternativa, ja no connecten amb els joves o les classes treballadores . I que, a més, han perdut capacitat d' oferir solucions , que les seves propostes no funcionen, o que el seu bonisme o wokisme és contraproduent, talment com si fos millor el dolentisme o moltes causes woke no fossin una qüestió de simple decència en tant que defensa de col·lectius històricament discriminats. És evident que hi ha coses que no funcionen i que l'ascens dels ultres i dels seus discursos d'odi que erosionen la democràcia i la convivència és multicausal i, òbviament, es pot debatre si l'esquerra també hi té una part de responsabilitat .

[ Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí ]

Si baixem al detall, veiem que el PS francès està sota mínims, sí, però quan, amb altres, fa pinya amb la França Insubmisa al Nou Front Popular , l'esquerra guanya les legislatives i barra el pas a l'extrema dreta. I l'SPD alemany està en crisi també, però, en un context d'ascens dels ultres en alguns landers, Die Linke guanya a Berlín. Als Estats Units els candidats de l'ala esquerra dels Demòcrates tenen cada cop més acceptació i estan ben posicionats per fer caure candidats trumpistes a les midterms . I a Irlanda està en condicions de guanyar el Sinn Féinn , que ja ho va fer als comptats del nord sota administració britànica. Tal vegada el que està en crisi (fins ara Espanya ha estat una excepció) és la socialdemocràcia clàssica, atrapada a la teranyina teixida per uns mercats i una globalització que es creien capaços de governar o contrapesar sense qüestionar-ne unes regles que ara impedeixen repartir la riquesa o accentuen les desigualtats pel cost de la vida o a la crisi de l'habitatge.

Però la pregunta que també toca fer-se és si en l'ascens de les forces reaccionàries hi té alguna cosa a veure el comportament i les polítiques de la dreta tradicional . Per exemple si, com escrivia Antoni Segura Mas , les retallades de Macron, que no era ni de dretes ni d'esquerres, expliquen poc o molt que França es debati, sense terme mitjà, entre Melenchon i Le Pen per presidir la República i que els treballadors temin perdre els drets guanyats en la segona meitat del segle XX.

O si en l'ascens de Vox i deu tenir a veure que el PP hagi alimentat un marc punitivista, ultranacionalista davant la realitat plurinacional i plurilingüe de l'Estat, o contra les polítiques de memòria o d'igualtat . De fet, els populars fins i tot haN contractat per les seves campanyes a l'agitador ultra Vito Quiles o han alimentat la premsa més reaccionària. Ahir, més llenya al foc: Isabel Díaz Ayuso rebia amb tota la camaraderia a Madrid el fatxenda argentí Javier Milei , un dels exponents del dolentisme mundial que va deixar anar barbaritats contra Pedro Sánchez que el candidat del PSOE no va desaprofitar . L'histriònic personatge de la motoserra enlluerna la dreta espanyola malgrat que els seus resultats ja comencen a ser dolents en temes com la pobresa o el sensellarisme tot i el suport de l'administració Trump i altres agents del capitalisme global.

I si mirem a Catalunya i a Junts -i més enllà de no barrar el pas a Aliança a l'alcaldia de Ripoll i rebutjar fer-li una moció de censura- cal preguntar-se si convertir la seguretat, les ocupacions o la immigració en els principals problemes o fomentar actituds antipolítiques i determinats discursos a xarxes no ha enlairat Sílvia Orriols .

És evident que, com a mínim, les responsabilitats per l'ascens dels discursos reaccionaris i les forces que els representen són compartides i que tothom s'ha de receptar més humilitat i autocrítica en la posició mantinguda en tots els àmbits. I concedir que segurament el que està en qüestió són l'esquerra i la dreta tradicionals que representen bé un statu quo que genera frustració i un establishment incapaç de donar respostes.

Avui no et perdis

Crònica: L'amnistiat Junqueras renova l'«intacte» compromís independentista des de la zona zero ; Lluís Girona Boffi.

Crònica: Bany de masses en la rebuda a Lluís Puig, ja a casa: «L’estat espanyol ha perdut nou anys» ; per Anna Mira Perich.

Dades: Barcelona i l'Hospitalet concentren onze dels quinze barris amb més estrangers de l'Estat ; per Neus Climent.

La generació Z té pitjors habilitats per detectar informació falsa que els millennials ; per Gerard Mira.

«Jo només vull treballar tranquil», diu el taxista manresà difamat per la ultradreta ; per Pere Fontanals.

El passadís

El govern de l'Aragó espera un imminent trasllat de les obres procedents del monestir Sixena dipositades al MNAC al seu territori un cop la Justícia va decidir desatenent les raons de la part catalana. El president Jorge Azcón, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i la plataforma Sixena no en tenen prou amb sortir-se'n als tribunals. L'agitació anticatalanista per les obres d'art que es van adquirir legalment en el cas de les parròquies de la Franja i que es van salvar de la destrucció total en el cas de Sixena segueix. Aquest dissabte han convocat una jornada per recordar els 90 anys de l'arrencada de les pintures que la Generalitat va evitar que es perdessin quan es va cremar el monestir i que, posteriorment, les monges van cedir al MNAC. De les jornades en diuen "Memòria, veritat i justícia" i els ponents la missió es presenten com l'aperitiu de l'arribada de les pintures. Ara faltarà que reclamin amb el mateix entusiasme i desplegament de recursos l'art de Sixena i d'altres indrets que no és a Catalunya .

Vist i llegit

Com van rebre les elits madrilenyes i les famílies de la dreta a Javier Milei a Madrid? Us aconsello llegir la crònica que al Huffington Post signava Javier Escartín i que va titular "Al casino de Madrid, a Milei li tiren la bola blanca: crònica d'una exaltació de la motoserra". Semblava que el PP i Vox li podien fer el buit per considerar-lo, per les seves polítiques ultraliberals i el seu estil diguem-ne que poc canònic, un cert buit. Però Ayuso el va rebre i s'hi va abraçar i a la tarda es va reunir amb els dirigents de Vox i conversar amb Santiago Abascal telemàticament. "Milei juga una lliga avançada i no totes les seves exaltacions encaixen bé entre el públic. Quan demanava a l'empresariat espanyol que s'alcés just després de voler passar la motoserra a la despesa pública, els assistents es van limitar a un lleu aplaudiment", escriu. Els insults a Sánchez van fer molta més gràcia, això sí.

La cançó

Balena , un grup barceloní de rock alternatiu i indie, prepara nou disc (el segon) per la primavera de 2027 i acaba de publicar-ne el single Rocafort , una cançó que explica la història d’algú que comença a deixar enrere una etapa d’angoixa i recupera les ganes de sortir i deixar-se portar. Pren forma pels carrers de l’Eixample de la capital catalana i reivindica l'anhelada i sovint massa difícil de trobar quotidianitat barcelonina. Fa de bon escoltar. Bon cap de setmana!

[ Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí ]