És necessari buscar un equilibri perfecte del 50% entre les cames al pedalejar?
Els potenciòmetres permeten analitzar la contribució de cada cama en el ciclisme. El cos no és simètric i petites diferències són habituals i no indiquen cap lesió.
Els potenciòmetres s'estan popularitzant entre els ciclistes aficionats per analitzar quant contribueix cada cama al pedaleig. Tot i això, no s'ha de buscar necessàriament un equilibri perfecte del 50% entre totes dues extremitats, ja que el cos no és totalment simètric.
Petites diferències de força, coordinació o mobilitat són habituals. Quan un dispositiu registra un 48% a la cama esquerra i un 52% a la dreta, mostra el repartiment del treball mecànic, sense significar necessàriament una pèrdua de força muscular.
A més, els aparells mesuren de manera diferent segons si registren el torque de les bieles o si utilitzen models de càlcul. La simetria també varia segons la situació, la intensitat, la cadència, la fatiga o si es pedala dempeus.
En ciclistes sans són freqüents repartiments com 49/51 o 48/52 sense indicar cap lesió. Un valor de 45/55 mereix més atenció si és persistent o recent, tot i que no demostra automàticament l'existència d'un problema.
Intentar corregir qualsevol diferència per arribar al 50/50 és un error habitual. Modificar el pedaleig de manera conscient per obligar una cama a produir més potència pot alterar un patró motor ben coordinat.