L'Audiència de Lleida dona la raó a Endesa en el litigi de l'IVA a la Vall Fosca
El tribunal revoca una sentència de Tremp i condemna una veïna a pagar 20.022,92 euros per factures impagades. El conflicte gira entorn del càlcul de l'IVA d'un conveni històric de 1927.
L'Audiència de Lleida ha donat la raó a Endesa en les reclamacions pel càlcul de l'IVA de la llum bonificada de la Vall Fosca. En l'última resolució, dictada el 6 d'octubre, condemna una veïna de la Torre de Capdella (Pallars Jussà) a pagar 20.022,92 euros més interessos per factures impagades i revoca una sentència del jutjat de Tremp que havia rebutjat la reclamació de la companyia. El criteri contrasta amb les quatre sentències que aquest mateix jutjat de primera instància va dictar el gener del 2022 a favor de veïns que qüestionaven el càlcul de l'impost. La disputa s'arrossega de fa temps i gira entorn de com s'ha de calcular l'IVA del subministrament bonificat que reconeix un conveni històric de fa gairebé 100 anys. L'acord es remunta al 1927, quan es va pactar la cessió de terrenys comunals per a la construcció de la primera central hidroelèctrica de Capdella. A canvi, els veïns beneficiaris tenen dret a 10 quilowatts hora (kWh) mensuals de consum gratuït, paguen 0,0021 euros per cada kWh addicional i no abonen el terme fix de potència ni el lloguer dels equips. La controvèrsia se centra en si l'IVA s'ha de calcular només sobre el preu pactat per l'excés de consum o si també ha d'incloure el valor de la part bonificada. Tècnics d'Endesa revisant uns comptadors a la Vall Fosca el 3 de novembre de 2016 / Marta Lluvich Endesa defensa que, a efectes fiscals, la base imposable ha d'incloure tant el preu de l'excés de consum com el valor del subministrament gratuït i dels conceptes bonificats. Per calcular-la, la companyia ha pres com a referència les tarifes regulades del sector elèctric. Els veïns que han portat el cas als tribunals sostenen, en canvi, que l'impost s'ha de calcular sobre el preu acordat al conveni i han defensat els seus pagaments amb autoliquidacions i justificants de transferències. La normativa de l'IVA va modificar les regles per calcular la base imposable quan la contraprestació és en part dinerària i en part en espècie. A més, la Direcció General de Tributs va canviar el seu criteri sobre aquests convenis i va passar de distingir dos consums a considerar el subministrament bonificat una única operació, en què també s'ha de valorar la cessió dels terrenys comunals. Aquesta interpretació estableix que la base imposable ha de tenir en compte tant el preu pactat com la part no dinerària. L'Audiència de Lleida resol a favor de la companyia En una sentència del desembre del 2023, el tribunal va fixar en 10.215,05 euros, més interessos legals, el deute d'una veïna, després de descomptar els pagaments previs. En una altra resolució del febrer del 2024 va condemnar un veí a pagar 4.834,21 euros més interessos, però va considerar prescrit part de l'import reclamat. En aquests procediments, el tribunal ha aplicat el termini de prescripció de tres anys previst pel dret civil català i ha examinat si les reclamacions s'havien adreçat individualment als deutors. Tècnics d'Endesa revisant uns comptadors a la Vall Fosca el 3 de novembre de 2016 / Marta Lluvich En el cas més recent, l'Audiència es remet a aquestes resolucions prèvies, estima la demanda d'Endesa, revoca la decisió del jutjat de Tremp i condemna una veïna a pagar els 20.022,92 euros reclamats, més els interessos legals des de la sentència. Tot i donar la raó a la companyia, no imposa les costes judicials a cap de les parts, perquè considera que hi ha dubtes jurídics i que la mateixa Administració tributària ha modificat el seu criteri. La resolució es pot recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem. L'Ajuntament i la majoria de veïns accepten pagar l'IVA El març del 2021, l'Ajuntament de la Torre de Capdella va acordar pagar a terminis i sense interessos els prop de 300.000 euros que Endesa li reclamava pel deute acumulat des del 2015. El consistori va demanar als veïns que fessin el mateix per evitar que es repetissin talls de subministrament, però va deixar constància que no acceptava el deute ni renunciava a reclamar possibles devolucions. La majoria dels veïns s'hi van acollir, però diversos van continuar autoliquidant-se l'IVA segons el seu criteri i són els que van acabar portant el cas als tribunals. El 2022, l'alcalde, Josep Maria Dalmau, va assegurar que l'Ajuntament arribaria "fins al final" per reclamar els imports que considerava pagats de més, tant pel consistori com pels particulars. El conflicte també ha tingut conseqüències en el subministrament elèctric. El novembre del 2021, la CUP va denunciar talls de llum que afectaven més de quinze veïns. En alguns casos, famílies amb infants van estar més d'una setmana sense electricitat perquè qüestionaven el càlcul de les factures i pagaven els imports que consideraven correctes.